Economia

tant

X

Més del que calgui

Una frase definirà Mario Draghi, governador del Banc Central Europeu (BCE): “Vhatever it takes” (el que calgui). Al juliol del 2012 va fer calmar els mercats assegurant que el BCE faria el que calgués per salvar l'euro. Des de llavors, el BCE ha practicat una política monetària expansiva que ha generat un creixement dèbil, una alça dels mercats de capitals i una caiguda de l'euro davant del dòlar i del iuan.

Ahir, el BCE va reaccionar a una sèrie d'indicadors adversos dels darrers mesos, que posen en dubte la recuperació de l'eurozona. Les mesures amplien la quantitat que el BCE està injectant al mercat comprant actius cada mes, de 60.000 a 80.000 milions d'euros. Si fins ara el BCE comprava només deute públic, ara també comprarà deute d'empreses. També ha retallat el tipus d'interès fins al 0% i el de dipòsit dels bancs fins al -0.4%. És a dir, que el BCE cobrarà més als bancs per guardar els seus diners, amb l'esperança que així els posin en circulació. A més, la compra directa de bons corporatius permet millorar la corretja de transmissió per arribar a l'economia real.

Les mesures són lleugerament més àmplies del que es preveia i el preu dels bons ha pujat, però les borses han reaccionat amb nerviosisme, potser perquè intueixen els límits de l'acció del BCE. Draghi mostra un cop més que sap fer la seva feina en situacions complicades. Lamentablement, cal acompanyar aquesta feina amb mesures de reforma estructural i política fiscal. Si no, és com trepitjar l'accelerador monetari d'un cotxe tot aixecant el fre de mà fiscal. Europa ha d'adreçar aquest desequilibri entre un àmbit monetari integrat amb decisions coordinades i un àmbit fiscal que és un desori. Els ciutadans europeus han també d'afrontar amb el seu vot el dilema entre reforma i integració o prosseguir en la ruta cap a un llarg declivi.

Votant populisme, els ciutadans opten per ignorar la realitat i anar inconscientment cap a la decadència enfront la resta del món. Ara mateix a Alemanya creuen que amb un atur del 4,3% els immigrants són un problema, a França fan vagues per mantenir les 35 hores i a Anglaterra es plantegen sortir de la UE com si encara fossin en temps de la reina Victòria.

Això d'Espanya valdria una columna a part. Cal un revulsiu polític i econòmic europeu. Necessitem un clon polític de Draghi o ressorgiran els dubtes sobre el mateix euro, igual que fa quatre anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El sector de la garrofa planta cara a la marginalitat

Barcelona
Montserrat Peñarroya
Experta en màrqueting digital i negocis digitals, autora d’”Estratègies d’èxit per a empreses culturals”

“L’associació ajuda l’empresa cultural a sobreviure”

Sabadell
DE MEMÒRIA

Virtuts

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Informació especial

La compatibilitat del delegat de protecció de dades amb altres càrrecs

Rebled Bellvehí Advocats
Informació especial

Ensopegar amb la mateixa pedra

Advocada del despatx Lleal Tulsà Assessors
Unió Europea

L’economia europea creix una dècima per sota del previst

tecnologia

El cap de Telegram diu que l’acusen de “delictes comesos per tercers”

barcelona
Economia

Aval del BCE a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell

barcelona

JARC estima pèrdues de fins al 90% a la vinya de la Terra Alta per la sequera

gandesa