Ens oblidàvem de Grècia

La situació a Grècia tornar a centrar l'atenció dels mercats: Europa estaria retardant els desemborsaments de l'ajut acordat –estaven previstos entre gener i febrer– argumentant que no estaria complint les condicions exigides per al tercer rescat. Mentrestant, a mesura que s'aproxima la data de venciments importants (400 milions d'euros a l'FMI el 13 d'abril, 300 el 7 de juny, 400 el 13 de juliol i 2.300 el 20 de juliol, majoritàriament al BCE) és previsible que augmenti la tensió en els mercats. El 2015 el PIB grec va caure un 0,2% i s'espera que a causa del control de capitals baixi un 0,8% aquest 2016. L'endeutament continua augmentant: a final del 2015 el deute sobre el PIB era del 179% i s'espera que arribi al 185% a final d'aquest any, amb un dèficit del 3,4%.

Les principals reformes pendents serien la de les administracions (per millorar la recaptació impositiva), un més gran ajust fiscal i, el més important, la reforma de les pensions. Més enllà de la resistència del govern a l'hora de fer més ajustos, la situació política continua sent complicada de cara a aprovar-los: Syriza mantindria la majoria absoluta per tres vots i continua exposada a la deserció d'alguns diputats. Entre els creditors, de consens, tampoc no n'hi ha: l'FMI exigeix una reestructuració del deute, mentre que la UE, liderada per Alemanya, continua oposant-s'hi. Reestructurar el deute sense reduir el nominal –és a dir, la quantia– no sembla possible si considerem que la major part dels venciments són a més de 30 anys, i reduir més els tipus portaria el Mede a tenir pèrdues. L'impacte de tot plegat en les primes de risc és, de moment, moderat. En renda fixa, la rendibilitat de les lletres a 2 anys gregues ha repuntat en l'última setmana 250 punts bàsics, fins al 11%, el bo portuguès a 10 anys ha repunt 25 punts bàsics i l'espanyol, prop 8 punts bàsics. Malgrat això, encara hi ha diferència amb les del juny de l'any passat, quan el bo grec a dos anys es va enfilar fins al 30% i la prima espanyola va tocar els 161 punts bàsics.

Amb tot això, la renda variable reflecteix que el BCE no ho suporta tot i ha experimentat caigudes en les últimes sessions, però vinculades a les males dades d'Alemanya en comandes a fàbriques, l'altra caiguda del preu del petroli, l'apreciació del ien i l'euro o, finalment, el fet que l'S&P 500 estigui voregi màxims històrics. En definitiva, els dubtes sobre Grècia ni han començat a pesar.

Grècia és un problema que requereix una solució política. Ja quan es va negociar el tercer rescat, entre l'abril i el juny del 2015, estava clar que es tractava d'una solució temporal. Tampoc és previsible que en aquesta situació s'arribi a una resolució definitiva, sinó més aviat que es torni a assolir un acord temporal in extremis. Amb aquest context, es previsible que la tensió vagi en augment, però no sembla que l'estrès arribi als nivells que es van assolir l'any passat, ni el 2011. De fet, aquesta tensió del mercat vinculat amb els dubtes amb Grècia suposaria una oportunitat per augmentar el deute perifèric tenint en compte els actuals tipus negatius i el suport del BCE sobre els actius sobirans. El BCE que ja no té la mateixa influència sobre la renda variable pels dubtes sobre el creixement.