“La meitat dels aturats no rep ajuts i això preocupa”

Hi ha uns símptomes que apunten que tenim una recuperació del mercat de treball, però també constatem que hi ha determinats indicadors del mercat de treball que no acaben de respondre favorablement i que hem d'atacar. Són indicadors sobre els quals no sempre tenim competències, com ara l'increment de la temporalitat, que ens fa pensar que estem generant un mercat de treball que no és del tot consistent, o el fet que costi la recuperació de l'ocupació femenina i l'altíssima taxa d'atur juvenil.

Ens agrada la reducció de l'atur, però també és un objectiu d'aquest govern que el mercat de treball guanyi qualitativament, tot i que les qüestions contractuals no siguin competència de la Generalitat. En el nostre doble full de ruta també hi ha un full de ruta social que té a veure amb el dia a dia i en què creiem que hem de resoldre aquests problemes. Veiem que en els últims anys hi ha hagut un increment extraordinari de les desigualtats, i s'ha d'actuar.

Ja hem obert el debat en el si del consell de relacions laborals en relació amb el salari mínim català. Crear un salari mínim amb allò que preveu la Carta Social Europea, el 60% del salari mitjà, que estaria al voltant dels mil euros, és apostar per la lluita contra les desigualtats i la pobresa més severa i la vinculada al treball. En els últims anys s'ha incrementat la pobresa en el treball i, sembla una paradoxa, però hi ha treballadors pobres al nostre país. Com que no tenim competències legislatives per fer un salari mínim (SMI) a curt termini, posem sobre de la taula aquesta necessitat de tenir un SMI perquè siguem capaços d'aprofundir-hi i arribar a un acord que podrien aplicar progressivament les empreses del nostre país.

Sí, aquest any tindrem com a recursos de transferència sectorial que vénen del govern espanyol fins a 274 milions d'euros, 55 més que l'any passat però lluny dels 443 milions del 2011.En aquest sentit hi ha dos reptes importants. Pel que fa al desplegament de les polítiques actives, hi ha una estratègia d'apostar per les concertacions territorials, perquè als territoris es facin estratègies consensuades que defineixin les oportunitats de cada lloc i que els programes del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) serveixin per donar-hi sentit.

Sí, i orientats a les estratègies territorials, més que no pas una planificació d'estratègies de creació d'ocupació des de les capitals. Els llocs de treball ara es creen poble a poble, comarca a comarca, ciutat a ciutat i, per tant, a diferència del que es feia abans, ara els llocs de treball es creen de baix cap a dalt. Llavors també és lògic que se segreguin en zones on pugui haver una estratègia compartida entre els agents socials i econòmics, les administracions supraterritorials, que tinguin la seva pròpia estratègia i que el sistema sigui capaç de posar-hi els recursos.

Sí, seria un gran puntal, i a més ens interpel·la la pròpia llei del SOC de juliol del 2015, que exigeix que hi hagi les estratègies de concertació territorial. Però també posarem especial èmfasi en els programes sobre l'atur de llarga durada, que té una alta incidència en les persones de major edat, que es veuen abocades a la cronificació d'aquesta situació i sobretot a la cronificació de la pobresa.

Sí, 378.700 persones, i hi ha una dada que ens preocupa, que és la d'aturats que tenen ajut i els que no en tenen. Sabem que parlem d'estadístiques diferents, però si creuem les dades de l'EPA i les de l'atur veiem que una mica més de la meitat de les persones aturades no reben cap mena d'ajut ni de prestació per estar desocupades, i aquesta és la dada que ens preocupa.

Ho matisaria. La crisi ha afectat en major mesura la majoria de treballadors del que ha afectat altres elements de l'economia en general. Els efectes de la crisi han recaigut més sobre les espatlles dels treballadors, en especial des de la reforma laboral del 2012, que ha produït que hi hagi una devaluació interna dels drets laborals, dels salaris, del mercat de treball i que ha recaigut de forma més important en ells. No són els únics però potser han rebut una mica més.

La recuperació econòmica no sempre es trasllada al lloc de treball i alguna cosa falla en la cadena de distribució de la riquesa. Hi ha certs elements en el sistema que no acaben de funcionar bé i és lògic que els sindicats apostin per sortir al carrer a reivindicar que això millori. Hi ha un ampli consens amb la majoria de sindicats sobre la necessitat i l'oportunitat que Catalunya es doti d'un marc propi de relacions laborals i és una oportunitat per transformar aquest model.