Un deute més gran que el PIB
L'endeutament de les administracions supera el 100% del PIB per primer cop des del 1909
El govern espanyol manté que els números vermells deixaran d'augmentar a finals d'any
El deute públic
no ha deixat de créixer des de l'any 2008
El deute públic de l'Estat espanyol va superar al tancament del primer trimestre el 100% del producte interior brut (PIB). Això vol dir que tota la riquesa generada en un any per l'economia espanyola no seria suficient per pagar l'endeutament que arrossega l'Estat. Feia trimestres que el deute espanyol vorejava el 100% del PIB i, finalment, ha estat en el primer trimestre d'aquest any quan l'ha superat.
Les dades difoses ahir pel Banc d'Espanya revelen que a finals del mes de març les administracions de l'Estat arrossegaven deutes per valor d'1,095 bilions d'euros, després d'augmentar en 14.031 milions d'euros els seus números vermells respecte al febrer. Això donarà lloc, quan es publiqui la dada del PIB definitiu, la setmana que ve, a una ràtio d'endeutament al voltant del 101%.
Segons un estudi històric del Fons Monetari Internacional (FMI), el deute públic de l'Estat va superar o vorejar el 100% del PIB entre els anys 1900 i 1909. Abans, però, havia estat per sobre d'aquest percentatge i, de fet, el 1881, quan es va començar a comptabilitzar, se situava en el 149%. Les sèries històriques recullen l'endeutament mínim el 1975, quan les administracions de l'Estat devien tan sols el 7,3% del PIB.
Fonts del Ministeri d'Economia, que dirigeix Luis de Guindos, van explicar ahir que el deute públic està subjecte a un calendari de venciments, que es produeixen especialment en els mesos de gener, abril, juny i octubre i que distorsionen les dades. En tot cas, van mantenir que el deute de les administracions públiques tancarà l'any en el 99,1% del PIB, tal com recull el programa d'estabilitat.
El que indiquen les xifres és que, al marge de l'evolució del PIB, el deute públic va repuntar un 4,1% el març passat, per sobre del ritme de creixement observat el mes precedent, del 3,4%, mentre que amb relació al tancament de l'any passat va créixer prop del 2,1%.
Un deute creixent
D'aquesta manera, el saldo deutor de l'Estat espanyol no va frenar el seu creixement el 2016. Des de l'inici de la crisi econòmica, el 2008, el deute del conjunt de les administracions públiques no ha deixat de créixer i així ho va fer també en el conjunt del 2015, encara que en percentatge del PIB sí que
va experimentar lleugeres caigudes l'exercici passat.
Les previsions del govern espanyol recullen que l'endeutament de les administracions públiques es començarà a reduir a partir d'aquest mateix any, quan en teoria hauria de tancar en el 99,1% del PIB. A partir d'aquí, començaria una senda de reducció que l'hauria de portar fins al 96% del PIB l'any 2019.
En tot cas, la ràtio d'endeutament públic i PIB
se situa molt per sobre del 60% que determina el Tractat de Maastrich. L'esclat de la crisi, que
ha provocat una reducció dels ingressos de les administracions acompanyada d'un augment de les despeses, explica en bona part aquesta forta desviació de les normes europees establertes al seu dia.
Bona part del deute en mans de les administracions públiques es troba en valors a mitjà i a llarg termini, que suposen més de dos terços del deute total i que expliquen la major part de l'augment de l'endeutament públic en valors absoluts en el tercer mes de l'any.
Aquests préstecs van augmentar en 14.893 milions d'euros respecte al mes anterior, fins als 812.680 milions d'euros, mentre que en taxa interanual el creixement va ser del 6,8%.
En relació amb el tancament de l'any passat, aquests crèdits van experimentar un repunt del 2,5%. El deute públic en valors a curt termini es va reduir al març en 651 milions, fins als 81.893 milions d'euros. En l'últim any, els valors a curt termini en mans de les administracions públiques han augmentat, amb una alça del 8,9%, Per la seva part, els crèdits no comercials
i la resta de préstecs es
van reduir en 210 milions, fins als 200.785 milions d'euros.
Una desacceleració sense impacte en l'economia
La CEOE destaca el comportament “molt positiu” de l'economia espanyola durant el primer trimestre, amb un creixement del 0,8%, la mateixa taxa que a finals del 2015, cosa que indica que “els senyals de desacceleració” que mostraven alguns indicadors, sobretot de confiança, no s'han traslladat a l'economia real. En el seu últim Panorama económico, la patronal recull que aquesta dada millora les previsions inicials i confirma la “sostenibilitat de la recuperació” de l'economia espanyola, fins i tot en un context internacional “més inestable”.
Segons la patronal, l'augment del PIB continua fonamentat en el dinamisme de
la demanda interna, mentre que l'aportació del sector exterior hauria estat anul·lada o lleugerament negativa. Així mateix, subratlla que l'EPA del primer trimestre també mostra una acceleració del ritme de creació d'ocupació (un 3,3% interanual), que contrasta amb les dades d'afiliats a la Seguretat Social, en què tot i els resultats positius, sí que mostrava una lleugera desacceleració del creixement en el primer trimestre. La CEOE afegeix que la inflació es va mantenir en taxes negatives en el primer trimestre i la balança de pagaments, amb informació fins al febrer, continua acumulant en els últims dotze mesos un superàvit més gran que l'any passat. La patronal diu que el deteriorament de la confiança del consumidor i el comerç minorista va ser notable en els primers mesos de l'any.