‘Slow food' entre sembrats

Als sembrats de l'altiplà dels Comalats, les espigues comencen a groguejar. Els mars de verds prometen una gran collita, malgrat els patiments de la sequera de l'hivern. Dissabte passat, en l'estrena de la primera edició del Tros Food, els freds rigorosos i les boires estaven ja completament oblidats. Amb previsions de temperatures quasi estiuenques, la primera edició del Tros Food partia de Vallfogona de Riucorb amb una advertència: “Us torrareu!”

Però el termòmetre no va fer enrere els 250 inscrits a l'estrena d'aquesta ruta gastronòmica de descoberta del paisatge de la vall del riu Corb. Ple total per degustar les propostes de cinc restaurants, set cellers de la zona i quaranta productors agroalimentaris de proximitat, al llarg d'una ruta circular a peu de vuit quilòmetres.

L'organització de l'Associació Vall del Corb va funcionar com un rellotge, formant petits grups de senderistes per evitar aglomeracions a les parades. Cada quilòmetre i mig, una taula mostrador sota uns arbres o a tocar d'una barraca per poder tastar tres o quatre vins, acompanyats d'embotits, cervesa artesana, pans, platets de sopa vegetal, panadons, pans de pessic, formatge fresc. Regats amb mels de la zona, aigua local, olis, vins dolços... Tot o quasi tot el que aquesta terra produeix. La paleta de vins sobresortia per sobre l'alimentària, que era de qualitat i saborosa, però d'elaboracions potser massa poc sofisticades: coneixent alguns dels restaurants participants, sovint era poc representativa del nivell de la seva cuina. Exceptuant les magnífiques postres. L'encert organitzatiu va ser oferir una alternativa de menú infantil.

Els senderistes, amb una copa penjada al coll, fotografiant com els cereals es gronxaven amb la cadència imposada pel vent, esquitxats de les roselles que han esquivat els herbicides. La bellesa del paisatge rural ben conservat és una de les millors cartes d'aquest territori, massa ignorat per les rutes turístiques habituals, i la Tros Food el valora tot posant-lo al mapa a través de la producció de qualitat. L'organització, però, va deixar que els visitants descobrissin per ells mateixos els indrets, amb el circuit perfectament senyalitzat, però sense explicacions. De Vallfogona de Riucorb a l'Ametlla de Segarra, passant pel terme de Guimerà. Tres comarques i una realitat similar: pobles petits i bonics, on el principal soroll són piuladisses d'atrafegats ocells. Deixant de banda problemes com la despoblació rural, que forma part de l'encant. La tranquil·litat del Corb és encomanadissa i, amb set parades de degustació, la majoria van tardar unes cinc hores a completar la ruta. Slow food real.