Sobre gastar bé i gastar malament

En el meu article anterior explicava la servitud que té el fet d'estar enganxat al crèdit. Els polítics, per regla general, només pensen en les properes eleccions i això afavoreix que siguin molt gastadors, fins i tot malgastadors. Malauradament, fa anys que al nostre país no tenim estadistes que pensin més a llarg termini i no en les següents eleccions.

Fixeu-vos en un detall; en aquesta precampanya i en tota la propera campanya, cap candidat proposarà unes polítiques encaminades a revertir aquest pendent cap a la decadència industrial. En la situació en què estem, seria imprescindible que ens proposéssim un pla de reindustrialització. Només si creem noves empreses i indústries i obrim les portes perquè multinacionals es vinguin a implantar aquí serem capaços d'oferir feina als aturats i apuntalar les pensions. I això, en cas de voler-ho fer, serà un procés llarg i ells només ofereixen immediatesa. I a la solució d'aquesta necessitat s'hi haurien d'apuntar també obertament els sindicats.

El passat dia 20 de desembre publicava en aquestes pàgines un article titulat Els sindicats i Amazon i hi expressava la meva sorpresa perquè Amazon havia anunciat una gran inversió a Catalunya per crear el centre de distribució del sud d'Europa, amb una creació de 1.500 llocs de treball directes, i els líders dels sindicats van reaccionar amb declaracions molt fredes i amb desgana a TV3.

També hauríem de veure en aquesta campanya propostes de reducció de la despesa, que en cap cas vol dir retallades, o exclusivament retallades com les fetes. Però temo que tampoc ho veurem. La societat valorem massa els polítics que fan coses espectaculars i, com que ells ho saben, fan despeses sense solta ni volta.

Des del 1992 a l'Estat s'han gastat 47.000 milions d'euros en construcció de línies d'alta velocitat per fer-ne 3.400 quilòmetres. Això sí, ens permet dir que després de la Xina som el país que tenim més quilòmetres d'alta velocitat. Superem Alemanya en uns centenars de quilòmetres i pràcticament dupliquem França. A més s'han invertit 1.500 milions d'euros en la construcció de noves estacions.

Com tot això ho hem fet endeutant-nos, semblaria que vistos els números seria prudent aturar les inversions; doncs no, en els pressupostos espanyols per al 2016 hi ha consignada una partida de 3.400 milions més d'euros per a l'alta velocitat.

El mateix Tribunal de Comptes diu que el model de finançament del TAV planteja una important incertesa en la sostenibilitat econòmica a llarg termini. Tot i que Renfe no informa de passatgers per estacions, sí que se sap que una de cada quatre estacions del TAV té menys de cent passatgers al dia. Paral·lelament hem vist com s'han hagut de tancar línies del TAV per la baixa utilització, mentre que el corredor mediterrani no es fa.

Un altre escàndol en despesa és el de les autopistes radials a Madrid, l'R-3 i l'R-15, i la d'Alacant, que han fet suspensió de pagaments per manca de trànsit. El rescat ens costarà 4.000 milions més d'euros.

Quan la Comissió Europea ens diu que hem de complir amb el dèficit, no ens obliga a fer retallades com les que han fet fins ara, simplement els polítics ho fan perquè la tendència natural és anar per la via fàcil. Mai veurem una reforma i un aprimament de l'administració, que es duplica, es triplica i fins i tot es quadruplica, per estalviar.

Una altra variable que els agrada utilitzar és l'increment d'impostos dient-nos que la pressió fiscal és més baixa de la mitjana europea, i és veritat, els nostres ingressos públics respecte al PIB són del 38,6% mentre que la mitjana de la UE és del 44,5%, però aquests sis punts del PIB de diferència només s'entenen per l'economia submergida (que es calcula en uns 60.000 milions d'euros).

I el problema no és de pressió fiscal, és d'ineficiència a l'hora de cobrar impostos. L'única veritat que he sentit dir a un polític en molt de temps, va ser quan Cristóbal Montoro va dir que apujava l'IVA perquè molts no el paguen. I es va quedar tan satisfet.