Un únic poble de Lleida entre els cent municipis més rics
Aquesta població del Segrià, a més, és l'única de la demarcació amb una renda familiar per habitant superior a la de Catalunya
Cada veí de Lleida ingressa 14.400 euros anuals, uns 2.000 menys que la mitjana catalana
Alpicat és l'únic municipi de Lleida que apareix entre les cent poblacions més riques de Catalunya. Concretament, la localitat del Segrià ocupa el 34è lloc de la classificació feta per l'Idescat, amb una renda familiar bruta per habitant de 17.200 euros, mil més que la mitjana general catalana (16.200).
Fa falta baixar fins a la 125a posició de la llista per trobar la segona localitat de la demarcació: el Pont de Suert. La capital de l'Alta Ribagorça registra un renda de 14.900 euros per veí, una quantitat molt llunyana ja de la mitjana del país i d'Alpicat.
Per localitzar la resta de capitals cal anar al lloc 137, on hi ha Tremp (Pallars Jussà), amb una xifra per habitant de 14.440 euros. Just després apareix Lleida (139), amb una renda familiar bruta lleugerament inferior –una dècima– a la de Tremp. Les ciutats de Barcelona (8a posició), Girona (56a) i Tarragona (83a) registren mitjanes clarament superiors a la capital lleidatana.
Vielha e Mijaran, que ocupa el lloc 143 (14.300), és l'última capital lleidatana entre els 150 municipis amb les rendes més altes del país. La resta de grans ciutats es troben a la part baixa de la classificació de l'Idescat, que inclou els 213 municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca.
La Seu d'Urgell, a la cua
Aquest és el cas de les Borges Blanques (Garrigues), que es troba en el lloc 155 amb una renda familiar de 13.900 euros, un 3,9%
menys que en el balanç anterior. També s'ha reduït de forma substancial –un 8%, un dels majors descensos registrats a Catalunya– la renda bruta a Sort (Pallars Sobirà), que baixa a la 161a posició.
Mollerussa (13.100 euros), Tàrrega (13.000) i Solsona (12.900) se situen als llocs 181, 182 i 184, respectivament. De la seva banda, Cervera (12.800) ocupa la posició 186 i Balaguer (12.500), la 193. La capital de comarca de la demarcació amb menys renda mitjana per habitant és la Seu d'Urgell (12.200), que ocupa el lloc 199.
Pel que fa als resultats a escala comarcal, l'Alta Ribagorça és la zona de la demarcació amb les rendes més elevades (15.300),
seguida del Pallars Sobirà (15.000) i el Pallars Jussà (14.900). Un pas per sota hi ha el Segrià (14.400), l'Aran i Segarra (14.100) i les Garrigues (14.000). I ja a molta distància apareixen la resta de comarques lleidatanes; el Pla d'Urgell i Solsonès (13.700), l'Urgell i la Noguera (13.500) i finalment l'Alt Urgell (12.800).
Respecte al darrer estudi de l'Idescat, només els dos Pallars han augmentat mínimament les rendes mitjanes. En la resta de comarques, el descens ha oscil·lat entre 0,7% registrat a les Garrigues i el 3,8% detectat a l'Aran, un dels retrocessos més elevats del país.
LES XIFRES
Assalariats a Guissona i Sant Cugat
La remuneració d'assalariats va representar el 59,2% del total de les rendes de les famílies catalanes. El Gironès va ser la comarca que va obtenir una remuneració d'assalariats més elevada respecte dels principals ingressos (63,4%), seguida del Tarragonès (62,7%) i el Baix Llobregat i l'Aran, totes dues amb un 61,6%.
En l'àmbit municipal, Guissona i Sant Cugat del Vallès van encapçalar la llista de municipis amb un percentatge més elevat d'ingressos procedents de la remuneració d'assalariats, superior al 70%. En canvi, pel que fa a l'excedent brut d'explotació, la Terra Alta destaca com la comarca on aquests ingressos són el principal recurs de les famílies, amb un 38,8%. El Pallars Sobirà i les Garrigues també tenen un percentatge elevat, amb un 32,6% i un 32,1%, respectivament, i superen de molt la mitjana catalana, que se situa en el 19,8%.
Finalment, hi ha set municipis on el pes de les prestacions socials sobre el total dels ingressos està per sobre del 30%: Cardona, la Sénia, Berga, Súria, Sallent, Deltebre i Badia del Vallès. A l'altre extrem, Sant Cugat del Vallès i Begues són els que tenen els percentatges més baixos.