Economia

Ercros planeja marxar de Cardona el desembre del 2017

L'alcalde, Ferran Estruch, avisa que lluitaran perquè no se'n vagi sense que hagi esgotat tot el runam, al qual queden uns vuit anys

La fàbrica ocupa 35 persones i genera una desena més de llocs de treball indirectes

Ercros, l'empresa que explota els runams salins de Cardona, podria marxar de la població del Bages a finals del 2017. Així ho va assegurar ahir l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, que va afirmar: “Fonts de l'empresa ens han comunicat que estan valorant el tancament de Cardona a partir de l'1 de gener del 2018.”

Davant aquesta possibilitat, Estruch va avisar que lluitaran perquè Ercros no se'n vagi fins que no hagi esgotat el runam que queda i va demanar un acord a tres bandes –entre Ajuntament, Generalitat i empresa– que permeti la continuïtat de la firma al municipi: “Un runam ja no hi és –la Terrera Nova, que ja està en fase de restauració– i a l'altre –la Terrera Vella– li poden quedar uns vuit anys; no s'entendria que ara, ja a la recta final, no ho acabéssim. Pel medi ambient i pels llocs de treball.” Segons va detallar, “la fàbrica de flotació ocupa 35 persones i genera una desena de llocs de treball indirectes, que per a Cardona és molt”.

Darrere el “probable tancament”, hi ha dos escenaris. Per una banda, la pèrdua d'un gran client que faria que la química no necessités tanta sal cardonina. Per l'altra, el fet que a la companyia li sortiria més barat comprar la nova sal vacuum a Súria que tractar la de Cardona amb la nova tecnologia de cèl·lules de membrana que la Unió Europea obliga a fer servir a finals del 2017 per transformar la sal en clorur sòdic, que ja s'està implantant a la fàbrica de Vila-seca, on va a parar la sal de Cardona.

Estruch va relatar: “Érem conscients que si perdien un gran client la producció podria baixar, però no de la possibilitat de tancar. Pensem que poden continuar traient la sal de Cardona, perquè malgrat que diuen que no surt amb prou qualitat i que la vacuum en tindrà més i que no li cal el tractament, la d'aquí també es pot tractar amb cèl·lules de membrana.” Reconeix que és més car, “ja que la de Cardona genera un residu que la vacuum no genera, i per això l'empresa té un sobrecost”, però demana “un esforç a la Generalitat per arribar a un acord amb Ercros, fer viable el reciclatge de la Terrera Vella i resoldre el problema mediambiental”.

L'alcalde va recordar: “A Cardona s'han fet les coses molt bé, han restaurat sense subvencions; hi havia 17 milions de tones de sal i en queden 4,5, uns vuit anys d'explotació. Per això no entendríem que, ara que la comarca treballa en la gestió dels residus –en referència al pla miner que desenvolupa el govern–, a Cardona ens quedéssim aquí, a la recta final, en un espai protegit que és la vall salina sense acabar de restaurar, i perdent llocs de treball. Hem de fer el possible perquè Ercros continuï a Cardona, recicli la sal i retorni a la vall el que n'ha tret; queda un any i mig, hi som a temps.”

LA XIFRA

17
milions de tones de sal s'acumulaven als runams; actualment, en queden per treure 4,5 milions de tones.

LA FRASE

No entendríem que, ara que treballem per a la gestió de residus al Bages, aquí quedem a la recta final
Ferran Estruch
alcalde de cardona

“Encara no hem pres cap decisió”

Respecte a la possibilitat de marxar de Cardona, fonts d'Ercros van explicar ahir que “la companyia no ha pres cap decisió respecte al centre de Cardona”, van recordar la tasca que han fet al municipi en els últims anys –una feina que també està molt ben valorada per l'Ajuntament– i van assegurar que l'empresa “està fent molts esforços per millorar la qualitat de la sal”, una de les qüestions que es plantegen. Després del tancament de la mina de potassa, el 1990, van quedar dos runams salins al municipi. Ercros, hereva de les empreses mineres, va començar a explotar-los el mateix any: retira la sal, la flota a la fàbrica del municipi i la transporta a Vila-seca, on es converteix en clorur sòdic. El primer runam que va reciclar és la Terrera Nova, avui ja només pendent de la restauració vegetal, i actualment buida la Terrera Vella, la que queda enganxada a la muntanya natural. Els terrenys on és, però, són municipals des del 1998, quan Ercros els va donar a l'Ajuntament en un conveni que establia que la química tindria el dret d'explotació, però garantiria la desaparició del runam i la seva restauració, amb la qual cosa l'alcalde entén que “la responsabilitat de treure'l no és de l'Ajuntament”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia