L'efectiu intangible

Pros i contres

Són força els avantatges que es reconeixen als diners intangibles, com ara que posarien fi als robatoris i atracaments i que
dificultarien encara més l'existència de diner negre, l'evasió de capitals i la corrupció. D'altra banda, però, neguiteja el fet que amb la desaparició del diner físic serien els bancs centrals els que controlarien la totalitat de la massa monetària, que qualsevol avaria informàtica paralitzaria les transaccions, que seríem molt més vulnerables al frau electrònic i al crim cibernètic, que es dificultaria encara més la vida dels que no tenen connexió a la xarxa i que, per descomptat, tothom es veuria obligat a tenir un compte bancari, per no fer esment de la protecció de les dades.

“La societat està immersa en un procés de digitalització i ara és el torn del diner electrònic”, assegura Ester Oliveres, professora de comptabilitat i finances de la Universitat Pompeu Fabra. Oliveres
és una de les cinc participants en les Converses amb el Banc Sabadell, debat que patrocina mensualment l'entitat vallesana a El Punt Avui Televisió, i que s'emetrà avui a les 22,30 hores. Emili Vizuete, professor de màrqueting financer i estratègic a la Universitat de Barcelona, també relaciona “la desaparició de les monedes amb l'evolució tecnològica”.

Per a usuaris i comerços, el principal avantatge de substituir el diner físic per l'electrònic és “la comoditat i l'agilitat de poder pagar al moment, a través de la tecnologia contactless”, afirma Albert Figueras, director de Banca de Particulars de Banc Sabadell. Per ell, “els avantatges de l'ús del diner electrònic són, d'una banda, més control sobre les despeses personals i, de l'altra, la certesa que es redueix el nombre de robatoris i atracaments en les societats que fan menys ús de l'efectiu”.
En aquest sentit, hi afegeix Xavier Sales, professor de finances i control de gestió d'Eada Business School, “amb això, el que s'eliminarà també és la violència física que comporten aquests actes”. Tanmateix, afirma Sales, “si bé el diner electrònic posarà fi al petit frau fiscal, com ara el diner negre del lampista que ve a casa, el gros de l'evasió fiscal, que ja es mou ara electrònicament, seguirà existint”.

Aquest, però, és el principal objectiu que persegueix el diner electrònic: més limitació de l'evasió de capital. “De fet, aquest ha estat el motiu de la supressió dels bitllets de 500 euros”, recorda Vizuete, que insisteix que “el diner electrònic també facilita el moviment de capitals”. Oliveres puntualitza, però, que la decisió de posar fi al diner físic per combatre l'evasió només serà efectiva “si s'elimina tot el diner, tant euros com dòlars i qualsevol altra divisa; la decisió ha de ser global”, i dóna algunes dades sobre la utilització del diner físic: “Europa utilitza només el 5% del diner físic que hi ha a tot el món, un percentatge ínfim. I, d'aquest 5%, la meitat són bitllets grans, de 500, 200 i 100 euros.” Sales també creu que la mesura hauria de ser global, ja que “només cal que es mantingui alguna moneda per continuar tenint evasió fiscal
i diner negre”, afirmació que corrobora Vizuete: “Sempre hi haurà algun paradís fiscal amb normes més laxes, i allà anirà a parar el diner.”

Aleix Ripol, sociòleg i portaveu de la Comunitat Bitcoin de Barcelona, verbalitza un altre dels neguits de la desaparició del diner físic: la protecció de la privacitat de les dades. “El fet que a partir de les dades que té un banc o una targeta es puguin traçar tots els moviments de diners d'un ciutadà és un perill a llarg termini i, per tant, com a societat hem de decidir molt bé com es vol fer el canvi de sistema. Hem de ser conscients que tot acaba emmagatzemat en una gran base de dades sobre la qual no tindrem el control”, assegura. Per Ripol, “el diner físic està morint i segurament no trigarem més de deu anys a deixar de fer-lo servir”.

Segur i a l'abast

En l'àmbit de la seguretat, Figueras explica que les agències de protecció de dades “tenen precisament aquesta capacitat de protecció, i les entitats financeres són plenament capaces de garantir la privacitat de la informació enregistrada i fer ús només d'aquelles activitats indicades pel mateix consumidor”. Registrar, afirma, “no significa publicar ni compartir la informació”.

Però allò realment revolucionari, per Sales, “no és tant l'assumpció del diner electrònic com la tecnologia que hi ha al darrere, que permet que, amb
un telèfon mòbil, tots ens puguem convertir en receptors o emissors d'una transferència”. Però, per aconseguir que el diner electrònic sigui una realitat, puntualitza Figueras, “és necessari que arribi
a tot el món, i això no es pot fer d'un dia per l'altre. S'ha d'assegurar la interacció dels diversos països i monedes. Per tant, estem parlant d'una cursa a llarg termini”.

Oliveres insisteix en el fet que “abans de posar en marxa el diner electrònic caldria veure que tothom pot fer-lo servir”, i aporta la dada d'un estudi realitzat a Anglaterra, que indica que el diner físic serà obsolet, de manera progressiva, en un termini de 20 anys. Per Oliveres, caldrà, doncs, “pensar també en aquells que no disposen d'un compte bancari, com ara els sense sostre”. Tot i ser una realitat a tenir en compte, Figueres recorda que ara “ja hi ha països
on les persones sense sostre reben transferències
a través del mòbil”, com ara Dinamarca. Tanmateix, Ripol reclama “un sistema que no aïlli encara més les persones que es troben en aquestes situacions, ja que es calcula que la meitat de la població mundial no té accés a la banca a hores d'ara”.

Ripol també posa en dubte que l'actual sistema bancari sigui capaç d'assumir el nou model. Segons ell, “el canvi tecnològic qüestiona no només la manera de fer pagaments, sinó el paper dels intermediaris, de les institucions a través de les quals es feien fins ara”. Per ell, “aquest canvi és més profund que una app en un telèfon”. Sales també assenyala l'aparició “de nous actors amb funcions que fins ara corresponien a la banca. Potser així salvarem l'anonimat”. Vizuete també insisteix que el model bancari ha d'evolucionar, “fins i tot més ràpidament del que ho està fent, per no perdre pistonada en el mercat”. En aquest sentit, Figueras assegura que “la part més important d'una transacció econòmica és la garantia que transmet l'entitat bancària”. I reconeix: “[Els bancs] hem d'evolucionar i posar-nos al costat de la societat, però també hem d'assegurar que aquesta garantia del bé transmès es manté.”

Alternatives

Al voltant de la implantació del diner electrònic, amoïna una altra qüestió que introdueix Oliveres: “Si l'Estat decideix que per impulsar l'economia ha d'aplicar un tipus d'interès negatiu al diner, llavors no tenim sortida.” Sales remata: “Hi ha perspectives que arribem a un 4 negatiu, que vol dir que en un termini de vint anys haurem perdut la meitat del que tenim al banc.” Figueres aporta una de les solucions: “En aquest cas, es poden moure els diners cap a un producte sense risc, en què no tindràs guanys, però tampoc pèrdues.” La transformació digital, afirma, “és una oportunitat per a tots”.