Fer la vertical

Diumenge passat, en el diari Ara, l'exconseller Andreu Mas-Colell publicava un article, Per què cou el dèficit fiscal?, que era un repàs contundent de la tesi provocativa que defensa en els fòrums més espanyolistes l'exministre i ara membre del consell d'administració d'Abengoa, José Borrell, sobre l'inexistent dèficit fiscal català. De fet, i en un altre estil, ja n'havia llegit una rèplica igual de contundent del professor Xavier Sala i Martín, on parlava de la VISA. Els dos brillants economistes, Mas-Colell i Sala i Martín, demostren contundentment i amb números, per tant en un debat acadèmic, els errors maliciosos de l'exministre espanyol i autor de Los cuentos y las cuentas de la independencia. Arran de la publicació d'un article a El País sobre la seva tesi en què convidava els lectors que expliquin d'on trauran els independentistes els 16.000 milions d'euros de dèficit fiscal, Xavier Sala i Martín el va contestar amb un altre article, Encontrando los millones de Borrell, que El País es va negar a publicar i fou publicat a l'Ara; però curiosament el diari espanyolista sí que va publicar la rèplica de Borrell a Sala i Martín. I el professor de Columbia va dir públicament a TV3 que estava disposat a tenir un debat obert amb el conseller d'Abengoa sobre aquest tema, una invitació que va rebutjar ràpidament l'exministre tot i haver demanat que expliquessin els números. Dubtar de la seva solidesa intel·lectual i argumental per confrontar-la amb la d'altres ja és un símptoma de feblesa. Però sí de la mà dels actes organitzats per l'associació unionista Societat Civil Catalana que dirigeix José Ramon Bosch, hi participa amb el seu discurs espanyolista. Llegint els professors Mas-Colell i Sala i Martín, no sé com gosa afirmar, com ho fa davant dels seus, que “Junqueras enganya de manera sistemàtica els catalans”, perquè queda clar que tant el seu llibre com els seus articles i les seves intervencions sobre el dèficit són un monument a la mentida i un capgirament dels números per interès polític.

El dia 20 passat el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques enviava a les conselleries les dades del model de finançament del 2014 i amb dades oficials s'observa que els catalans som els tercers que més aportem però els desens a l'hora de rebre recursos. Segons aquestes dades, Catalunya aporta el 17,6% per sobre de la mitjana de les comunitats del règim comú (s'exclou el País Basc i Navarra), mentre que la posterior redistribució la situa per sota de la mitjana. És a dir, del tercer lloc en aportació (i s'hauria d'excloure Madrid) passem al desè lloc, i si es compta en paritat de poder adquisitiu o de compra, ens situem al catorzè lloc. També aquesta setmana la Revista de Catalunya ha publicat un estudi de 19 acadèmics dirigits per Quim Torra on s'intenta donar resposta a l'impacte econòmic de la independència. No és el primer estudi que es fa, però aquest és actualitzat. I es demostra empíricament els costos que ens suposa ser espanyols.

L'ofec financer a la Generalitat és una constant i sorprenentment admès per tothom, llevat de Borrell. I la utilització política que en fa Cristóbal Montoro arriba fins als límits de la humiliació. Quan Andreu Mas-Colell era conseller, el recordo desesperat pels entrebancs i retards que Madrid posava per lliurar-nos els diners, i va arribar a dir “si volen els faré la vertical, però que paguin” –era la resposta a tanta humiliació.

El vicepresident Oriol Junqueras, que semblava que podria obrir un nou període d'entesa amb Montoro, aprofitant la necessitat que té el govern espanyol de mostrar una cara més dialogant, la setmana passava va topar una vegada més amb la realitat més dura de sempre; una reunió amb bones paraules, però res de calaix.

Quan els consellers d'Economia de Catalunya han de ser sotmesos a aquest ofec humiliant que no ens deixa créixer, nosaltres hem de dir prou i que pel nostre país no estem disposats a fer la vertical i sí via fora.

Bon estiu!