Els lloguers al Maresme, dels més cars de tot Catalunya
Sant Vicenç de Montalt, la vila més cara per llogar, arriba als mil euros de mitjana
La tendència és la de Catalunya en general: menys contractes i preus alts
Hi va haver una època que, pels preus tant alts de l'habitatge a Barcelona ciutat, molts marxaven de la capital del país i s'instal·laven al Maresme. Pel preu d'un pis a Barcelona podien tenir una casa sencera. I al cap i a la fi, es deien, entre Premià de Dalt i Barcelona, per posar un exemple, no hi ha tants quilòmetres. Les distàncies són més mentals que físiques... Les coses no estan així ara, sobretot en algunes zones, que són ara, podríem dir, de classe alta. És el cas, com es pot veure al gràfic adjunt, de Sant Vicenç de Montalt, on el preu mitjà del lloguer, segons les dades dels primers mesos de 2016, està en els 988 euros amb 57 cèntims mensuals. Mil euros, vaja. La mitjana de tot 2015 va ser de 1.049 euros. Els pobles que continuen al pòdium dels més cars són Alella –1.029,76 euros– i Cabrils –1.014,18–. Al conjunt del Maresme el preu mitjà va ser de 2015 va ser de 566 euros i aquest 2016 ja està en els 576,08 euros. A Catalunya, el 2015 el preu mitjà va ser de 557 euros. A la demarcació de Barcelona –la més cara, amb diferència–, la mitjana va ser de 608 euros. Alella i Cabrils, aquests primers mesos donen, com Sant Vicenç de Montalt, un preu del lloguer més baix que en el conjunt del 2015: Alella, 881 euros i Cabrils, 987. Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, el Masnou... són pobles cars, però n'hi ha d'altres de més barats, que s'acosten més al preu mitjà de la demarcació: Premià de Mar, Arenys de Munt i Arenys de Mar, Vilassar de Mar... N'hi ha per escollir.
Més cars, i menys contractes. El primer trimestre del 2016 s'han fet 2.216 contractes de lloguer al Maresme, mentre que en el mateix període del 2015 s'en van fer 2.340. El 2014 en van ser 2.491 i el 2013, l'any que es va revifar la demanda, 2.539. Josep Maria Ros és un dels delegats que l'Associació Professional d'Experts Immobiliaris (APEI) té al Maresme. És responsable també de la immobiliària Graons, amb seu a Premià de Dalt. APEI és una organització d'agents immobiliaris sense ànim de lucre d'abast estatal, amb seu a Barcelona i Madrid. Quina radiografia fa del mercat immobiliari? Més operacions de compravenda, menys contractes de lloguer i lloguers més cars. “Fa dos o tres anys, hi havia por d'agafar un pis.” La precarietat laboral era, comenta, prou potent per espantar. En la mesura que la feina s'ha vist més segura, s'ha buscat pis. “D'uns tres anys cap aquí ha crescut la demanda.” Més demanda de lloguer vol dir lloguer més alt. Així és el lliure mercat. “Ha passat a tot arreu”, sentencia Josep Maria Ros.”
LES XIFRES
Nova clientela per a una nova etapa
Els que coneixen el mercat ho diuen: per a molts afortunats s'ha acabat estar amb els pares o compartir pis. A la vegada que ha augmentat la demanda de lloguer, que ha fet pujar els preus, hi ha més compra d'habitatge, la qual cosa repercuteix en el nombre de contractes que es fan, que va baixant. Els que tenien por han estalviat durant els anys duríssims de crisi. Ara que els preus dels habitatges, segons els experts, han baixat tant com es pot esperar, els estalviadors inverteixen els euros de la guardiola, segueix explicant Josep Maria Ros, d'APEI. “No gastaven, perquè no sabien com acabaria tot plegat. Han estat anys molt durs.” La clientela del lloguer actualment la formen, en gran mesura, persones que, com dèiem abans, no s'emancipaven o compartien pis. Ara es veuen amb cor de sostenir-se sols. L'altre gran grup, expliquen, són els separats. “Sobretot són homes, que es troben al carrer”, comenta Ros.
A la primera anella, Barcelona i les ciutats més properes, l'oferta d'habitatge i la demanda es van acoblant. A mesura que s'entra a la segona anella, la radiografia és una altra: molta oferta i poca demanda. “És complicat. Hi ha zones molt tocades. Penso en Terrassa, per exemple... Pisos i pisos i pisos... I per aquí, Palafolls o Tordera, per exemple. Molta construcció. Molta. N'hi ha per a temps.”
Ara treuen el cap les immobiliàries que han resistit. “Com ho hem fet? Sobrevivint. Alguns han pogut treballar en l'administració de finques. Ha calgut gastar poc, recórrer a estalvis i esperar.”
