Iberpotash nega cap contacte amb Ercros per la sal ‘vacuum'
L'empresa minera diu que “no opinarà sobre un conflicte intern” d'una altra firma i es mostra molesta perquè se'ls hi ha “vinculat”
Recorda que ja té un contracte firmat per als pròxims 30 anys per vendre tota la nova sal
Iberpotash ven mineral a Ercros des de fa temps: “És un client més”
Es desvincula la relació actual d'una de futura per a la sal ‘vacuum'
Iberpotash va assegurar ahir a aquest diari que “no hi ha hagut mai cap inici de negociació amb Ercros per la venda de sal vacuum”. L'empresa va desmentir així les informacions que arriben de Cardona i que vincularien la probable marxa d'Ercros amb un possible contracte amb Iberpotash que els asseguraria una sal més barata i de més qualitat.
Fonts de l'empresa minera que opera a Súria i a Sallent van aclarir que Ercros “és, des de fa molt de temps, un client més com ho pot ser Solvay o d'altres”, que compren mineral a Iberpotash, però va desvincular aquest fet de la nova sal vacuum i de la problemàtica actual d'Ercros: “Tenen un conflicte intern amb els seus treballadors sobre el qual no opinarem, tot i que tampoc ens agrada que se'ns hi hagi vinculat.”
Contracte vigent
Les mateixes fonts van recordar que Iberpotash ja té signat un contracte per als pròxims 30 anys amb la multinacional química holandesa AkzoNobel, a la qual vendrà la nova sal vacuum en exclusiva. També van fer notar que, amb els números i el calendari a la mà, no seria possible vendre més sal d'alta qualitat a un altre client: la primera planta –que està acabant el període de proves– serà capaç de produir 750.000 tones anuals de mineral. La segona –que encara no té data de construcció, tot i que “està en previsió”– en podrà treure 750.000 tones més. Entre totes dues sumen un milió i mig de tones, que són, precisament, les que Iberpotash té compromeses amb AkzoNobel, una de les companyies químiques més importants a escala mundial.
Des del començament
Tant l'Ajuntament de Cardona com els treballadors d'Ercros han apuntat des de l'inici a la possibilitat de la sal vacuum. El 21 de juny, quan l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, va declarar a aquest diari que fonts de l'empresa Ercros els havien comunicat que estaven valorant el tancament de Cardona a partir de l'1 de gener del 2018, ja es va apuntar en aquesta direcció.
El fet que Ercros hagi perdut en els darrers mesos un gran client i que hagi hagut de fer una important inversió per implantar la nova tecnologia de cèl·lules de membrana que la Unió Europea obliga a fer servir a finals del 2017 –la mateixa data que extraoficialment ha fixat per al tancament de Cardona– han fet sumar adeptes a la teoria de la sal vacuum.
El mateix Estruch i també Josep Maria Peña, delegat sindical d'Ercros, han reconegut que la sal de Cardona no pot competir amb la qualitat de la vacuum, però han insistit en la tasca mediambiental que es deixaria de fer a Cardona, on es corre el perill que el runam de la terrera vella quedi a mig buidar.
De moment, Ercros no ha fet oficial cap moviment. No ha confirmat la seva marxa de Cardona, més enllà de la reunió informal que va mantenir amb els treballadors i amb l'Ajuntament, ni ha mostrat en públic quins són els seus plans de negocis per al futur.
LA XIFRA
LA DATA
La nova planta ja produeix sal de gran qualitat
La nova planta de Súria ja ha començat la seva producció de sal vacuum, tot i que encara està en període de proves, segons van confirmar ahir fonts d'Iberpotash. En concret, la planta és en el tram final d'aquestes proves i, si els resultats surten bé com fins ara, al setembre es podria iniciar la seva posada en marxa, ja a tota màquina. Quan estigui en ple rendiment, la planta serà capaç de produir 750.000 tones de sal de gran qualitat, amb una puresa del 99,97%. Quan es posi en marxa la segona –la seva construcció no té data d'inici fixada però està prevista en els plans d'Iberpotash–, la producció es podrà doblar. La primera planta i la nova rampa –que configuren la primera fase del pla Phoenix– han suposat una inversió de
170 milions. En total, i de moment, hi ha una inversió aprovada de 480 milions.
