Faula de la fada Ada

Aquest estiu, a Twitter, una periodista es queixava que al seu barri i hi havia més pisos a Airbnb (lloguer turístic) que a Idealista (lloguer convencional). La seva resposta era senzilla: que l'Ajuntament prohibeixi Airbnb i així podré trobar un pis més barat. Quan una proposta així passa de ser l'estirabot d'una persona amb moltes galtes a tot un programa de govern, tenim un problema.

Darrerament l'Ajuntament ha anunciat una taxa de 633 euros als pisos buits, ha muntat un grup d'inspectors de pisos i ha fomentat la delació dels veïns dels pisos turístics. Prohibir, multar i fomentar la delació, tota una declaració de principis que l'Ajuntament gira com un mitjó si en lloc dels pisos turístics parlem del banc ocupat.

En pocs anys, Barcelona s'ha encarit com a ciutat. L'habitatge és on s'ha notat més: hi ha més gent amb més diners i el mateix espai, perquè aquí ningú es planteja anar a viure a l'àrea metropolitana. El que no és tan normal és que hi continuï havent al voltant d'un 10% d'habitatges buits, que es destina a lloguer turístic o no es vol llogar.

En lloc de maximitzar l'ús del parc d'habitatge existent amb els propietaris, primers interessats, l'Ajuntament s'ha llançat a una croada demagògica contra ells. Al cap i a la fi totes les traves que posen al lloguer lliure porten a reduir la quantitat d'habitatge disponible. Tot això per protegir un col·lectiu que disfressa el seu interès particular de problema social. El rol del govern no és aconseguir pisos a preus de saldo en zones prime pels seus votants: si Gràcia està car per Airbnb, a dos quilòmetres hi ha barris a la meitat del preu.

Els hotelers miren com la fada Ada els elimina la competència i riuen per sota el nas. Al final seran ells els beneficiaris insospitats de tot aquest dogmatisme.