Hidroelèctriques en litigi al Pirineu
Des del Pirineu es denuncia que diverses centrals hidroelèctriques fa anys que han finalitzat el seu període de concessió i haurien de revertir en mans públiques
Demanen que la Generalitat pugui decidir sobre la conca de l’Ebre
Hi ha una decepció evident en contrades pirinenques després que la planificació hidrològica de l’Estat només prevegi que passi a mans públiques una central hidroelèctrica a l’Alt Pirineu i Aran, tot deixant que continuïn sent privades catorze centrals amb més de 75 anys d’explotació que haurien esgotat la seva concessió.
L’esquema provisional de temes importants (EPTI) del pla hidrològic de la conca de l’Ebre 2021-2027, elaborat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, només assumeix la reversió a control públic de Mal Pas, hidroelèctrica ubicada a Llavorsí (Pallars Sobirà), “perquè representa un negoci ruïnós, ja que el Natural de l’Alt Pirineu li imposa limitacions, i hi ha un clar risc d’esllavissades”, explica Josep Plasencia, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Capdella (Pallars Jussà). Des del sector hidroelèctric, hom estima: “Si hi ha una sentència que diu que es nacionalitza l’actiu, es compleix, però si la central passa a organismes públics pot ser que qui ho gestioni no sigui prou professional, o que restin aturades, com ha passat a l’Aragó. Quin sentit té la reversió, doncs?”
I, en quina situació estan centrals com Capdella, Auxiliar de Capdella, Molinos o la Plana, que exploten salts d’aigua de la Vall Fosca? Plasencia, i diverses veus del territori, van denunciar el 2019 davant la fiscalia que aquestes explotacions haurien de passar a mans públiques, atès que, com assenyala la documentació que fa un any van presentar davant la CHE, les concessions haurien caducat entre els anys 1986 i 2005.
En aquests dies, el debat s’ha animat després que una sentència de l’Audiencia Nacional avalés la reversió a l’Estat de la central de Lafortunada-Cinqueta, a Osca, tot remarcant que el límit de 75 anys de concessió per a l’explotació privada de centrals hidroelèctriques “és un termini màxim improrrogable”. Com diu Plasencia: “Ja hi havia jurisprudència, ja que el Tribunal Suprem, el 2013, en un afer sobre sanejament i depuració, deixava clar que el límit per a l’explotació de concessions relacionades amb el domini públic hidràulic era de 75 anys.” Com explica, moltes hidroelèctriques del Pirineu “es van prorrogar irregularment de facto amb la llei d’aigües del 1985 via Registre d’Aigües, amb una data de reversió que superava els 75 anys”. Afegeix que “durant aquests anys, s’han comprat centrals sense concessió, que després s’han regularitzat per prescripció administrativa”, tot jugant de forma laxa amb el reial decret del 15 de juny del 1921, que fixava el límit de 75 anys de concessió com a criteri general o “atorgant més anys en compensació per una reducció del cabal”. Plasencia creu que la Generalitat hauria de “demanar que se li transfereixin les competències sobre la conca de l’Ebre i instar a la reversió al sector públic: pot presentar un recurs d’inconstitucionalitat.” En tot cas, com indica Plasencia, “amb la llei a la mà, ara pot revertir les centrals de les conques internes, Llobregat, Ter i Fluvià”. En aquest sentit, fonts de la Generalitat indiquen que “la reversió és interessant perquè significa afegir més fonts renovables, però centrals com les de la Vall Fosca són competència de la CHE.” Tanmateix, afegeixen: “La nostra intenció és que les centrals de les conques internes que han finalitzat la concessió reverteixin a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), dins d’un model de gestió que faci partícip el territori, com diu la Llei de Transició Energètica”.
Guanys que serien públics
Les hidroelèctriques de la Vall Fosca són negocis sucosos, que sumen, conjuntament, guanys de 6 milions d’euros per la venda de kW al mercat elèctric, amb un marge del 90%, després de pagar impostos d’activitats econòmiques i béns immobles. És a dir que, si fossin gestionades per administracions públiques, els podria suposar per a les seves arques una aportació de 5 milions, quan ara només aporten poc més de 100.000 euros. Darrere d’aquestes explotacions hi trobem importants grups empresarials, del país i internacionals. Pel que fa a la central auxiliar de Capdella, la titular és G3T, de la família Tous Godia, accionistes de Naturgy. Hidrodata, integrada en el gegant multinacional de l’energia Hydro Energia Ondina, és titular de la central Molinos. Per la seva banda, l’empresari Jordi Barceló Traserra és al capdavant de Benjac i Opyce, les dues societats concessionàries de la central de la Plana. Endesa és la titular de la central més important, la de Capdella, que factura 4 milions d’euros a l’any.
D’altra banda, aquests dies ha transcendit que el fiscal en cap de Lleida, Francisco Boné Pina, que va arxivar la investigació d’aquestes hidroelèctriques per irregularitats en la concessió arran d’una denúncia de la CUP, és fill de Juan Francisco Boné Sangüesa, que l’any 1994, en qualitat de comissari d’aigües de la CHE, va autoritzar l’explotació a 75 anys més de la central de Molinos, en el moment en què el salt de la central va ser transferit de l’antiga FECSA a Molinos Hidràulica (Hidrodata). Josep Plasencia considera que “com a funcionari públic, el fiscal s’hauria d’haver inhibit i no participar en l’arxivament de la investigació”.
