Nissan o l’estratègia industrial

En plena crisi del coronavirus, la marxa de Nissan de Catalunya agreuja encara més la ja complicada situació de la nostra economia. Tanmateix, així com el primer problema no era fàcil de preveure, la sortida de Nissan és simplement el final d’una llarga davallada en què conflueixen els problemes del sector de l’automoció en l’àmbit global amb la falta d’una estratègia industrial de llarg termini al nostre país. Nissan marxa després d’haver rebut més de 30M d’euros de la Generalitat (180 en total si comptem els subsidis del govern central), així com Ryanair va deixar al seu dia l’aeroport de Girona o Spanair, que havia rebut 20M d’euros (en aquest cas en concepte de capital), va fer fallida després de molts anys de problemes. La falta d’una definició a llarg termini dels objectius industrials del nostre país, fa que cada govern en els darrers anys gasti els nostres escassos recursos en alguna proposta diferent, sense definir un objectiu de futur, ni apostar per un teixit local d’especialització industrial. Així, mentre els 30M que han anat a Nissan no són un criteri de decisió en una empresa que en perd globalment més de 5.000, en canvi, sí que podrien ser un revulsiu fonamental per a sectors innovadors d’alt valor afegit, als quals no interessa necessàriament la complexitat afegida de deslocalitzar la seva producció. La gestió dels ajuts a l’empresa actual fa impossible que se’n puguin beneficiar; en alguns casos, projectes que estan justificats davant de l’administració, poden arribar a estar tres anys esperant pagament, per causa d’un sistema d’auditoria interna més acostumat a revisar despeses d’obra pública que projectes tecnològics. No hi ha cap pime que tingui capacitat financera per aguantar tres anys sense cobrar inversions ja pagades. D’altra banda, la falta de definició d’un criteri estratègic obliga a atomitzar els ajuts en una espècie de cafè per a tothom que tampoc permet assumir projectes ambiciosos o de llarg recorregut. I finalment, quan un govern ha apostat per un tema, ve el següent i canvia el criteri. En definitiva, no hi ha estratègia definida, sinó una sèrie de decisions excessivament influïdes per la política que no permeten planificar un creixement a mitjà termini.