Els líders europeus inicien la negociació del pla de recuperació amb la intenció de tancar un acord al juliol
El Consell treballa per poder celebrar una cimera presencial al juliol sense descartar una segona reunió el mateix mes
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea inicien aquest divendres la negociació del pla per rellançar l’economia europea després de la crisi provocada per la Covid-19.
Els líders europeus es tornen a trobar per videoconferència en el que és la primera discussió sobre la proposta econòmica presentada per la Comissió Europea, que posa sobre la taula un fons de recuperació de 750.000 milions d’euros –500.000 milions en transferències i 250.000 en préstecs– i un pressupost per als pròxims set anys d’1,1 milions.
La reunió d’aquest divendres servirà per calibrar la negociació i saber quines són les posicions dels diferents estats, però no es preveu que es prengui cap decisió. Amb la presentació de la proposta de la Comissió Europea, s’inicia ara la pugna entre els estats per negociar el pla per a la recuperació.
Fonts comunitàries asseguren que continuen havent diferències entre els estats, però subratllen que les posicions s’han flexibilitzat més que en la negociació del febrer per definir el pressupost europeu.
Els quatre ‘frugals’ –Països Baixos, Suècia, Àustria i Dinamarca– són els que parteixen d’una posició més enrocada. Accepten un pla de recuperació, però d’una mida limitada i basat en préstecs que vagin a parar exclusivament a pal·liar els efectes de la pandèmia, segons han explicat els primers ministres dels quatre estats en un article conjunt publicat al ‘Financial Times’.
Tanmateix, fonts comunitàries apunten que “les delegacions estan abaixant el to en les últimes setmanes, probablement perquè es tracta d’una crisi excepcional”. Segons les mateixes fonts, un posicionament com l’expressat en l’article és “normal” abans d’una cimera com la d’aquest divendres. “És normal que estiguin fent el joc de ser durs”, indiquen.
A banda dels quatre ‘frugals’, també hi ha reticències per part d’alguns estats de l’est que temen que es puguin desviar fons de cohesió, dels quals en són beneficiaris, per finançar l’impacte de la pandèmia.
Fonts comunitàries, no descarten que al juliol els líders europeus es puguin trobar presencialment a Brussel·les. “Estem treballant en diferents opcions per al juliol”, afirmen.
En aquest sentit, durant una intervenció al Bundestag, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha assegurat que “el millor” seria tancar un acord abans de l’aturada d’estiu perquè tant l’Eurocambra com els parlaments estatals el puguin ratificar durant la segona meitat de l’any. Des del govern francès també han reivindicat la necessitat d’assolir un acord durant el mes de juliol.
També la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha avisat en una intervenció a l’Eurocambra que la Unió Europea “no es pot permetre un retard” en l’aprovació del pla, mentre el president del Consell, Charles Michel, ha instat els líders ha aconseguir un acord “tan aviat com sigui possible”.
Segons les mateixes fonts, que la pròxima cimera sigui presencial depèn exclusivament que des de tots els estats es pugui viatjar. “Depèn de la possibilitat que els líders dels estats membres puguin viatjar. El problema és més a les capitals que a Brussel·les”, indiquen.
El BCE injecta la xifra rècord d’1,3 bilions d’euros a 742 bancs de l’eurozona
Les entitats només van demanar 114.979 milions d’euros en la subhasta anterior
El Banc Central Europeu (BCE) ha adjudicat aquest dijous la xifra rècord d’1,3 bilions d’euros a 742 bancs de l’eurozona en la quarta ronda de finançament sota el programa d’operacions de finançament a llarg termini amb objectiu específic (TLTRO).
La millora de les condicions per part del BCE ha disparat la demanda de liquiditat de les entitats, que poden aconseguir préstecs al -1% amb els quals el BCE premia que prestin diners.
En la subhasta anterior, van ser 114 bancs els que van demanar 114.979 milions d’euros a la institució monetària.