Mediterrani, un mar d'oportunitats
Aquest mes de juny es podria definir com el del Mediterrani. Els tràgics esdeveniments amb la flota humanitària han tornat a situar en el primer pla el conflicte araboisraelià. A casa nostra, Barcelona acollia una reunió econòmica i empresarial de la Unió per la Mediterrània (UpM) que no va quedar gens deslluïda per la cancel·lació de la trobada política. Els mateixos dies, la Casa Sefarad i la Casa Àsia debatien les oportunitats de negoci amb empreses israelianes com a porta d'Àsia. Una setmana més tard, la patronal Pimec aplegava més de cent joves empresaris del Mediterrani, de Catalunya a Israel, del Marroc a Bòsnia. Finalment, la Casa Árabe de Madrid organitzava unes jornades sobre finances islàmiques i la seva utilitat de cara als negocis espanyols al món àrab.
Certament el Mediterrani ha estat l'entorn natural de la nostra expansió des de fa segles i la globalització ofereix noves fórmules de penetració en l'àmbit empresarial. El Fons Monetari Internacional (FMI) anunciava fa poques setmanes les seves previsions de creixement per la zona d'Orient Mitjà i Nord d'Àfrica (MENA), que se situen en un 4,2% el 2010 i un 4,6% el 2011. Per tant, es confirma la recuperació d'aquelles economies, impulsades per l'exportació i la inversió. Després de dècades de domini del sector públic, les empreses privades prenen un cert protagonisme, mercès a la liberalització i obertura. En els seus rànquings sobre facilitats per fer negocis, el Banc Mundial destaca any rere any la millora de les condicions als països àrabs. Egipte, Jordània, el Marroc, l'Aràbia Saudita, Tunísia i els Emirats Àrabs, per exemple, han obert oficines úniques de creació d'empreses i n'han escurçat els terminis i tràmits administratius.
De tota manera, resta encara molta feina a fer i les barreres comercials, per exemple, continuen en nivells més alts que a Àsia. Precisament aquest fet dificulta que el sud del Mediterrani ofereixi un mercat prou ampli i integrat, d'acord amb el seu potencial demogràfic. La regió MENA creixerà en vora 100 milions de persones els propers deu anys, la qual cosa pot obrir noves oportunitats de fabricació i consum locals. La necessària integració en l'àmbit comercial sí que s'ha observat en els darrers anys en el camp financer. En concret, inversors del golf Pèrsic, afavorits pel preu del petroli, han dut a terme importants inversions al sud del Mediterrani, centrades en la construcció, el turisme, les infraestructures, l'energia o els serveis. Algunes empreses espanyoles han tret profit d'aquesta creixent inversió “intraàrab”, tot prestant serveis a clients del golf en els seus projectes al Magrib. La davallada en els preus del petroli i la crisi financera internacional han passat factura als generosos capitalistes del golf. Convé recordar aquí els 216.000 milions de dòlars “colgats” en projectes immobiliaris aturats o abandonats a Dubai. El famós “hòlding” Dubai World assolí recentment un acord amb els titulars dels seus 23.500 milions de deute, un fet que podria reactivar el crèdit.
