Clam de les entitats davant l’Estat per les infraestructures

Els agents socials i les institucions econòmiques més rellevants del país van llançar ahir l’enèsim clam pel dèficit d’inversions en infraestructures a Catalunya. L’interlocutor va ser el ministre de Transports, José Luis Ábalos, durant un l’acte convocat per Foment del Treball.

Va ser precisament el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, qui va obrir el foc i va recordar la xifra del dèficit acumulat d’inversions per part de les administracions públiques en aquest àmbit en 28.000 milions d’euros en l’última dècada. Sánchez va ser secundat pel vicepresident de la patronal, Joaquim Llansó, que va tenir un record especial per al conseller Josep Rull, sentenciat en el judici del procés, bo i desitjant que hagués pogut ser present a l’acte, i que va fer esment dels múltiples manifestos i documents emesos, sense èxit, per denunciar aquesta mancança.

Al seu torn, Javier Faus, president del Cercle d’Economia, va comminar el ministre a no prendre’s la convocatòria “com un acte més” dels molts a què assisteix diàriament. Faus va assegurar que invertir en infraestructures “sempre té rèdit”, i que en el cas de Catalunya aquesta falta d’inversions ha estat “una de les causes de la desafecció política envers l’Estat”.

Més contundent va ser Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va denunciar el dèficit continu, “independentment del color polític del govern estatal”. Canadell va recordar un informe de la Cambra que indica que, al marge del dèficit esmentat, del 2001 al 2018 es van deixar d’executar 8.000 milions pressupostats que, segons les taules input-output, haurien generat 3,3 punts de PIB addicionals i 111.000 llocs de treball, entre altres beneficis. Per tot plegat, va dir Canadell, des de començament de segle a Catalunya hauria calgut invertir uns 45.000 milions.

Per part dels sindicats, van intervenir Camil Ros, d’UGT, i Javier Pacheco, de CCOO. El primer va insistir que abans de traçar infraestructures cal dissenyar el model econòmic. “No volem –va dir Ros– ser un país de pas i acabar substituint fàbriques per centres logístics.” El seu homòleg a CCOO va criticar la recentralització de recursos orquestrada pel PP durant la crisi. En la mateixa línia, Josep González, president de Pimec, es va mostrar decebut pels retards en el corredor mediterrani, una lentitud que “costa d’entendre si no és per motius polítics”.

Els últims discursos van ser els del primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va suggerir basar les infraestructures en un model econòmic “equitatiu, competitiu i sostenible”, que inclogui com a infraestructures l’habitatge social i la rehabilitació dels edificis, i el del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que va exigir “que acabi el maltractament cap a Catalunya”, perquè la Generalitat “no es limita a demanar i prou; també ha fet els deures tot i la pandèmia”.

Un dels temes més reivindicats va ser la transferència total del servei de Renfe als Ferrocarrils de la Generalitat, que, va dir Sánchez Llibre, seria una transmissió “sense cost”.

En la seva resposta, Ábalos va fer retrets per “la manca d’empatia” que “a Catalunya ha estat origen de confrontació i malbaratament d’energies”, però no va fer cap promesa concreta sobre Rodalies ni sobre cap altra reclamació. Davant les demandes dels presents, va anunciar que el repartiment dels fons europeus per a la recuperació no es farà amb criteris territorials, sinó “atenent necessitats”.