L’accionariat de CaixaBank aprova la fusió amb Bankia
Gual s’acomiada de la presidència, que cedirà a Goirigolzarri, amb un discurs emotiu d’agraïment als col·laboradors
Elogia Bankia pels “valors compartits” fruit de l’origen a les caixes d’estalvis
Els accionistes de CaixaBank, reunits ahir en junta extraordinària a València, van concedir el vistiplau a la unió amb Bankia, una fusió per absorció de l’entitat rescatada i encara controlada per l’Estat que es preveu que, quan culmini durant el primer trimestre del 2021, doni pas al nou líder de la banca espanyola
Els discursos van calcar, tant en la projecció de dades com en els elogis al futur soci, les paraules que dimarts va pronunciar José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia, durant la seva pròpia junta. Així, Jordi Gual, president de CaixaBank, i el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, van encomiar Bankia com “el millor company de viatge” i van expressar l’optimisme en el futur del nou banc, que, en un gest salomònic, mantindrà el nom i la imatge corporativa de CaixaBank, per bé que Goirigolzarri n’assumirà la presidència. El resultat final, però, serà que Bankia s’extingirà com a entitat i marca i transmetrà en bloc tot el seu patrimoni, actius i passius, drets i obligacions a CaixaBank.
En l’acte, que, per les mesures de distanciament social establertes per la pandèmia, va ser seguit pels accionistes majoritàriament per la via telemàtica, hi era present, d’una manera o altra, més del 70% del capital social. En el seu torn de paraula, Gual, que, a més de la presidència, també deixarà de ser membre del consell d’administració, va fer un comiat emotiu remarcant la satisfacció personal i professional obtinguda en la seva etapa a CaixaBank i va lloar tant la figura del seu relleu en el càrrec com la del gran factòtum de l’entitat, Isidre Fainé. També va definir Gortázar, que continuarà com a home fort del banc, com a “exemple i referent” de l’entitat. Va recordar l’experiència de CaixaBank en integracions bancàries, ja que amb Bankia se’n compleix la número 85, aquest cop, va subratllar, amb la intenció d’anticipar-se “a les exigències de l’entorn per oferir valor als accionistes, millor servei als clients i il·lusionar els empleats”.
Gual va argumentar la fusió amb la necessitat d’afrontar els reptes que encara romanen després de la crisi financera, com ara el context de tipus baixos i les exigències dels reguladors, i també de l’acceleració de la digitalització que al seu torn comporta l’aparició de nous competidors: “Ens cal múscul financer”, va indicar, per ser protagonistes de “la nova reestructuració del sector”. El president sortint es va felicitar pels “valors compartits” amb Bankia i va observar que aquesta té “arrels en el món de les caixes d’estalvis”. Amb la veu trencada per l’emoció, Gual va dir adeu a la seva etapa com a banquer amb una citació del fundador de La Caixa, Francesc Moragas: “La feina al cap i la gent al cor.”
Inversors grans i petits
En la seva al·locució, Gortázar va reiterar les xifres més rellevants que ostentarà l’entitat resultant, que tindrà una dimensió un 50% superior a l’actual CaixaBank, amb un volum d’actius de més de 660.000 milions d’euros i una quota de la quarta part del mercat espanyol, quantificada en els 20 milions de clients als quals donarà servei. Tot plegat, amb els quarters generals, com ja és sabut, repartits entre la seu social de València i dues d’operatives a Barcelona i Madrid que coordinaran 6.700 oficines.
Quan els supervisors donin el més que probable llum verd a l’operació, els principals accionistes seran Criteria-Fundació La Caixa, amb un 30% del capital, i el FROB, en nom de l’Estat, amb un 16%. Altres inversors institucionals en posseiran un 37% mentre que el 17% restant serà en mans de més de 750.000 petits accionistes. Pel que fa al consell, deu dels quinze consellers provindran de CaixaBank i cinc, de Bankia.
LES XIFRES
2.200 milions, preparats per a la reestructuració
La gran incògnita del maridatge entre els dos titans bancaris espanyols és el peatge laboral de l’operació. I és que dels mil milions de sinergies que es calculen tres quartes parts provindran “d’estalvis de costos”, és a dir, de retallades d’oficines i plantilla. De moment, la nova entitat ja ha previst que la reestructuració costarà uns 2.200 milions, que segons Gortázar es farà “amb capital propi i en poc temps, menys de tres anys“. Els sindicats van reproduir ahir la inquietud que ja va sorgir durant la junta de Bankia per la certesa que la concentració bancària implica un delme a la plantilla. Rut Bolaños, membre de CCOO, va demanar “responsabilitat” als artífexs de la fusió, i també una paga lineal als treballadors “com a reconeixement per l’esforç, la dedicació i la professionalitat” dels empleats. Bolaños va afegir que “al darrere dels números hi ha persones, famílies i projectes de vida”. A aquesta preocupació, Catalina Llibre, d’UGT, hi va afegir la de l’exclusió financera que amb el tancament d’oficines es pot produir en zones rurals i petits municipis. Com a resposta, Gortázar va insistir que “s’està quantificant” l’excedent de plantilla i que s’estudien les fórmules de sortida. Un cop tancada la fusió, va prometre, es negociarà amb els representants sindicals “amb la màxima responsabilitat i el lògic respecte a les persones que marxin”.