Economia

La Covid, tot un repte per a les economies municipals

Blanes i Figueres han deixat d’ingressar prop de 5 milions i 3,2 milions d’euros, respectivament

Girona s’ha gastat fins ara 2 milions en despeses sobrevingudes

La pandèmia i les conseqüències socials i econòmiques que se’n deriven van sorprendre els ajuntaments el març de l’any passat i, a mesura que han sorgit necessitats no previstes, han hagut d’improvisar partides, d’una banda, per condicionar els espais públics i el personal de la casa d’acord amb les mesures de seguretat; de l’altra, i sobretot, per donar un cop de mà als sectors locals més afectats. Cal afegir-hi, a més, que els ingressos previstos a principis d’any s’han vist minvats per la reducció o anul·lació d’algunes taxes i impostos, per la disminució de les llicències d’obres o per compensar les empreses contractades per a segons quins serveis.

Per tot això, la factura de la Covid, al conjunt dels principals municipis de la demarcació, està sent milionària. Les despeses no pressupostades inicialment s’han anat cobrint amb romanents de tresoreria (els estalvis) i, principalment, amb les modificacions de crèdits, a còpia de gratar una mica d’un lloc i d’un altre a fi de reforçar les ajudes a famílies vulnerables (ja sigui directament o a través d’aportacions a entitats socials), a les empreses, als comerços o als bars i restaurants, per esmentar els principals damnificats per l’onada de maldecaps econòmics que va aparèixer rere el vessant sanitari de la Covid-19. El fet que la pandèmia hagi obligat a suspendre determinades activitats (festes i fires, posem per cas) ha permès als ajuntaments agafar els diners que hi tenia destinats i desviar-los a les noves necessitats.

Figueres

Un exemple del sobreesforç que s’ha hagut de fer fins ara podria ser la ciutat de Figueres. Segons l’Ajuntament, fins al desembre havien destinat 1,4 milions d’euros a diverses línies d’ajuda i a inversions. Aquesta xifra és el 2,4% del pressupost figuerenc del 2020, de 59 milions d’euros.

D’altra banda, s’han deixat d’ingressar uns 3,2 milions d’euros perquè s’han fet exempcions de taxes i impostos municipals. Consegüentment, la factura econòmica de la Covid en aquest consistori és, fins ara, de 4,6 milions d’euros. Això és el 7,8% del pressupost.

Però si parlem de disminució d’ingressos, hem d’anar a la costa, molt dependents del sector turístic. A Blanes, per exemple, han deixat d’entrar a les arques municipals entre 4,5 i 5 milions d’euros (no es podrà concretar fins a tancar l’exercici del 2020), d’un pressupost anual de 52,8 milions.

Girona

Girona, per la seva banda, s’ha gastat en despeses extraordinàries derivades de la Covid fins a 2,04 milions d’euros, aproximadament, quantitat que representa l’1,6% del pressupost del 2020, sense comptar-hi el que s’ha deixat d’ingressar. El gros d’aquesta quantitat (1,3 milions) ha anat a parar a partides de serveis socials. La promoció de la ciutat (356.000 euros) i la cultura (199.000 euros) són les altres dues àrees que més suplement han rebut. En aquesta ciutat, la inversió per equipar convenientment el personal municipal ha pujat fins ara a 126.000 euros.

Sant Feliu de Guíxols

Si bé s’han hagut de crear partides noves, generalment els governs municipals han optat en el terreny comptable per ampliar les ja existents. Per il·lustrar-ho ens pot servir el cas de Sant Feliu de Guíxols, on les partides d’àmbit social d’acció directa van passar de sumar 170.000 euros a 570.000. Aquesta quantitat s’inclou en el pla de contingència i recuperació (la seva sigla és, significativament, PCR), consensuat per tots els grups del consistori. Inicialment es va dotar amb 1,2 milions, però, a la pràctica, a finals d’any ja havia arribat als 1,8 milions.

Olot

A la capital garrotxina, l’any passat l’Ajuntament va gastar 1,3 milions d’euros en despeses relacionades directament amb la Covid (el 3,4% del pressupost anual, de 37,9 milions). Si hi sumem el que es va deixar d’ingressar (841.000 euros), la factura de la Covid al consistori olotí el 2020 va ser de 2,2 milions d’euros, aproximadament. En ajudes directes a negocis, es van gastar 425.000 euros; en ajuts socials, 355.000; en indemnitzacions a empreses de serveis contractades, 155.000 euros, i en subvencions, 105.000 euros, va detallar la regidora Montse Torras en el ple de la setmana passada.

Banyoles

A la ciutat de l’estany, fins ara s’han gastat 983.000 euros (el 4,7% del pressupost del 2020), dels quals 393.000 corresponen als diners que s’han deixat d’ingressar. Pel que fa a això últim, l’impost d’obres (ICIO) pressupostat que finalment no s’ha recaptat suposa 209.000 euros. Entre les despeses directes, destaquen els 145.000 euros en ajudes.

LES XIFRES

2,2
milions d’euros
és la factura de la Covid-19 a l’Ajuntament d’Olot.
1,8
milions d’euros
s’ha gastat fins ara Sant Feliu de Guíxols en el pla de contingència i recuperació.

Uns nous pressupostos que hauran d’aguantar la continuació de la crisi

R. Estéban

La constatació que la pandèmia i els seus efectes en el dia a dia es mantindran al llarg d’aquest 2021 està condicionant molt els pressupostos municipals que des dels darrers mesos de l’any passat estan aprovant els ajuntaments. Amb l’experiència de les necessitats que han aflorat en els últims mesos, les despeses previstes per a aquest any posen l’accent en els capítols socials, mentre que, pel que fa a ingressos per taxes i impostos, en general se’n preveuen menys, atès que es dona per descomptat que molt probablement caldrà eximir d’aquests pagaments els negocis i particulars més perjudicats. Alguns consistoris han decidit congelar taxes i impostos per tal de donar un cop de mà a la ciutadania.

Com a exemple de com s’afronta el segon any de Covid-19 en molts ajuntaments pot servir Olot. El pressupost del 2021 és un 6,4% inferior al de l’any passat, però aquesta davallada no afecta les àrees que s’han considerat estratègiques: educació, serveis socials i promoció econòmica, que han vist reforçats els recursos. Un cas diferent és el de Figueres, on sí que han incrementat el pressupost (un 6,5%) i han apujat tant els impostos com les partides relacionades amb els serveis socials (15,4%) per fer front a la crisi de la Covid. L’estratègia del govern municipal, argumenten, és fer que el consistori sigui un motor que arrossegui l’economia local.

Un tercer cas que il·lustra com es planta cara a la crisi de la Covid aquest any el trobem a Banyoles. En els nous pressupostos no hi ha partides específiques amb aquest objectiu ni es reforcen de manera significativa les de les àrees que hi estan més vinculades, sinó que el govern local ha optat per uns números de continuïtat i per anar prenent decisions a partir de les necessitats que vagin sorgint (es preveu, en qualsevol cas, mantenir les ajudes als sectors perjudicats) i, quan convingui, treure diners del romanent de tresoreria o recórrer al crèdit, ja que el consistori té prou marge de maniobra financera per fer-ho.

A la ciutat de Girona, de moment treballen amb els pressupostos del 2020, prorrogats, mentre que a Blanes aquesta setmana debatran en un ple les línies d’ajudes que s’establiran aquest any perquè hi puguin accedir els damnificats per la pandèmia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.