L’Estat espanyol tanca el 2020 amb la pitjor caiguda del PIB des de la guerra del 36

El producte interior brut (PIB) espanyol va caure un històric 11% el 2020 a causa de la pandèmia del coronavirus, segons les dades provisionals publicades ahir per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Es tracta del pitjor registre en temps de pau, és a dir, des del final de la guerra del 36. Fins ara, la caiguda anual del PIB més important és la registrada el 2009, en plena crisi financera, amb un retrocés del 3,8%, molt lluny de l’actual. És, a més, la primera contracció anual del PIB des del 2013, any en què va disminuir un 1,4%. L’any passat, l’economia espanyola va créixer un 2%. Tot i la crisi, l’economia espanyola va aconseguir mantenir en l’últim trimestre del 2020 un lleu creixement del 0,4%, lluny però del rebot del 16,4% dels mesos d’estiu. D’aquesta manera, l’Estat espanyol arrossega dos trimestres amb taxes de creixement trimestral positiu, ja que el PIB es va incrementar un 16,4% a l’estiu i ara un 0,4%. Aquest impuls, però, no ha pogut compensar la davallada històrica que es va produir en el primer trimestre (-5,3%) i sobretot en el segon (-17,9%), arran del confinament total i la irrupció de la pandèmia. Si comparem el creixement de l’últim trimestre del 2020 amb el del mateix del 2019, la disminució és del 9,1%.

Segons l’avanç de dades de l’INE, la demanda nacional va restar 9 punts al PIB el 2020, mentre que l’aportació negativa de la demanda externa va ser d’1,9 punts. A preus corrents, el PIB del 2020 es va situar en 1.119.976 milions d’euros, un 10% menys que el 2019.

D’altra banda, la despesa pública va registrar l’any passat el seu augment més gran des del 2008, amb un creixement del 4,5%, mentre que el consum de les llars es va enfonsar un 12,4%, la seva major reculada des que es va iniciar la sèrie, el 1970. Per sectors, l’agricultura es presenta com l’única activitat que va aconseguir tancar el 2020 amb creixement, amb una variació positiva del 8,7%. El PIB a la indústria i la construcció va retrocedir un 4,3% i un 18,2%, respectivament, i la davallada al sector serveis va ser del 9,8%. Pel que fa a la remuneració dels assalariats, va baixar un 5,1% el 2020, i la productivitat per hora treballada es va reduir un 0,6% i la productivitat dels llocs de treball equivalents va baixar un 3,8%. El 2020 les hores treballades van disminuir un 10,4% i el nombre de llocs de treball equivalents va baixar un 7,5%.

Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), de les grans economies de la zona euro la que més ha caigut el 2020 és l’espanyola, molt lluny de la francesa (8,3%) i l’alemanya (5%). De cara al 2021, les previsions de l’FMI presentades aquesta setmana rebaixen més d’un punt les previsions de creixement del PIB espanyol per a aquest any, que situen ara en un 5,9%.