A l’estat del benestar de Catalunya li manquen 9.107 milions

Catalunya necessitaria 9.107 milions d’euros perquè el seu estat del benestar, la qualitat de vida dels ciutadans, arribés a nivells satisfactoris, segons ha afirmat el col·lectiu Economistes pel Benestar.

Aquest grup, integrat per Albert Carreras, Joan B. Casas, Júlia Montserrat, Danier Quer, Francesc Raventós i Josep Reyner, calcula en l’estudi Com millorar la qualitalitat de vida dels ciutadans de Catalunya? en un 36% l’increment dels recursos de la Generalitat que procedeixen del model de finançament actual, a més a més de la inversió que l’Administració central hauria de fer al servei ferroviari de Rodalies. Segons aquest col·lectiu, aquesta xifra de 9.107 milions, que caldria distribuir racionalment en sanitat, ensenyament, serveis socials i Rodalies, faria que els serveis bàsics de l’estat del benestar de Catalunya s’equiparessin als del País Basc.

Segons aquest grup, els ciutadans de Catalunya tenen raons per sentir-se insatisfets i preocupats per les profundes iniquitats del sistema de distribució dels recursos públics, que, com a conseqüència de la situació en què quedaran els comptes públics en l’etapa post Covid, es corre el risc que encara s’agreugin més.

Segons l’estudi, Catalunya genera els recursos per afrontar aquests problemes però no els pot utilitzar. El Govern de Catalunya és la comunitat que disposa de menys recursos en termes reals per habitant, tot i aportar un 20% de recaptació tributària per sobre de la mitjana espanyola, sens perjudici de l’especial situació de Madrid, que per l’efecte capitalitat pot comptar amb uns beneficis de 28.000 milions d’euros. Catalunya aporta al sistema de finançament 3.224 euros per habitant, però és la penúltima, amb 2.393 euros, si es té en compte el nivell de preus. Aquest grup d’economistes situa en els 16.000 milions d’euros (el 8% del PIB català) la diferència entre els impostos que els catalans paguen a l’Estat i la despesa que el govern central fa a Catalunya, incloses les pensions i els interessos del deute espanyol.

A l’estudi, els economistes han donat constància de l’empitjorament dels serveis públics. Apunten a llargues llistes d’espera per operacions quirúrgiques, manca d’habitatge assequible, poques llars d’infants gratuïtes, ensenyament de primària i secundària millorable, uns serveis socials lluny del que es necessita o constants incidències en els trens de Rodalies.

L’estudi conclou que per millorar la qualitat de vida dels catalans la Generalitat de Catalunya hauria d’ingressar i gestionar els recursos provinents dels impostos que paguen els ciutadans, i així podria esdevenir un país de progrés, amb serveis públics de qualitat.