Té futur l'empresa familiar catalana?

Estem assistint a la desaparició d'un món d'ahir, parafrasejant Stefan Zweig, un món lligat a una interpel·lació individualista de l'empresa com a ens aïllat del seu entorn. L'empresa familiar significa exactament el paradigma empresarial contrari al que ha entrat en crisi. L'empresa familiar està, per la seva naturalesa, compromesa amb el seu projecte empresarial, amb els treballadors, amb l'entorn, amb el llarg termini. En general, el benefici no és cap objectiu en si mateix, sinó que és el resultat de fer les coses bé. Ara és el moment que les empreses familiars demostrin la seva capacitat per canalitzar la seva vitalitat i il·lusió per allò nou, per al món que està per construir. A Catalunya hi ha exemples de com empreses sense cap futur s'han transformat en empreses amb molt d'èxit quan han pogut incorporar esperit emprenedor, de com empreses s'han fusionat per ser grans. Tenim moltes empreses que s'han transformat en multinacionals de butxaca o en jugadors globals. La majoria tenen quelcom en comú: són empreses familiars suportades per famílies emprenedores orientades a participar en la construcció del futur en un món global que està creixent i que té un futur esplendorós. Tenen l'avantatge de no dependre dels “mercats”. Ni d'empreses, ni d'estratègies, ni d'equips humans, els mercats no hi entenen. Són empreses que poden trobar suport en la seva història, l'ètica i el compromís per aglutinar recursos i capacitats i orientar-los per als projectes nous. Això implica risc, però l'empresa és risc. Sense risc no hi ha futur. És el moment en què l'empresa familiar catalana ha d'apostar pel plaer de crear, i no per la por de perdre-hi.