El risc retrocedeix
La percepció de risc recula. Els índexs de renda variable han rebotat, sobretot els perifèrics europeus; es redueixen diferencials de rendibilitat amb Alemanya i l'euro es revalua en relació amb el dòlar. Hi ha contribuït la millora del sentiment amb relació al sistema financer i el deute sobirà com a conseqüència de les subhastes del Banc Central Europeu de la setmana passada. També hi ajuden els detalls encoratjadors sobre les proves d'esforç que es publicaran el 23 de juliol i l'adjudicació del Tresor espanyol en una emissió especial sindicada de 6.000 milions d'euros de bons, a deu anys, amb una forta demanda no resident (un 10% de la Xina).
Els indicadors econòmics continuen mostrant moderació com s'esperava, tant els PMI globals com l'ocupació dels Estats Units i també les comandes industrials alemanyes. Malgrat això, la reducció d'existències de petroli als EUA i la revisió de les previsions econòmiques del Fons Monetari Internacional (FMI) fan reduir el pessimisme.
El que és positiu és que les sorpreses econòmiques a la baixa es poden començar a moderar: als Estats Units destaquen aquesta setmana les vendes minoristes, la producció industrial de juny i els primers indicadors de juliol (Filadelfia, Empire State, Michigan). Les nostres previsions no se separen gaire del consens: en general, que els retrocessos puguin ser més petits poden tranquil·litzar els mercats. Caldrà parar una atenció especial a la producció industrial a la Xina.
En tot cas, les dades macroeconòmiques podrien passar a un segon pla a causa de l'arribada, a partir de dilluns, de la campanya de resultats del segon trimestre als Estats Units amb la publicació d'Intel, Alcoa, Google, GE i els grans bancs. Malgrat les revisions, a l'alça, en els beneficis que s'han registrat en els darrers mesos gràcies a la campanya extraordinària de resultats del primer trimestre, pensem que els mercats podrien tornar a acollir a l'alça aquests resultats i podrien alimentar el nivell d'optimisme que el mercat necessita per recuperar la tendència alcista.
Com a conclusió, podríem dir que s'han començat a notar senyals que indiquen que la renda variable, l'euro i el pendent de corba alemanya han tocat fons igual com els diferencials de deute sobirà i de crèdit. Apostem per la continuïtat d'aquestes tendències en els propers dies, més enllà de possibles correccions intermèdies a causa de decepcions més petites en els indicadors econòmics, així com per un predomini de les sorpreses favorables en els resultats empresarials.
Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell
