El CAdIC posa deures per al destí dels fons Next Generation
El Consell Assessor d’Infraestructures recomana que es prioritzin l’R+D+i i la formació
El reequilibri del territori i el dret a l’habitatge digne també es consideren urgents
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (CAdIC) va emetre ahir una declaració en què suggereix un seguit d’aspectes que, a parer dels experts de l’entitat, s’han de prioritzar com a destí dels fons europeus Next Generation per a la recuperació. El CAdIC demana, d’entrada, que la distribució i el control d’aquests recursos es faci de manera “eficient” i basat en la col·laboració publicoprivada. Entre els àmbits que es destaquen en el comunicat, hi ha la necessitat d’invertir en R+D+ì per tal d’assolir la mitjana europea “o, com a mínim, un 2% del PIB”. Alhora, es recorda que l’educació i la formació no estan donant els resultats que caldrien, i que aquesta situació s’ha aguditzat durant la pandèmia. Per tant, demanen que es consolidin “models estables i no erràtics” en funció dels períodes electorals, la garantia que el model d’educació digital no vulneri el dret a l’educació dels sectors més desfavorits de la societat i una reordenació de la formació professional cap a un model “útil, pràctic i eficient”.
El CAIC insta els poders públics a proveir “infraestructures digitals socials” que, en cas de crisi o d’emergència sanitària, facilitin l’atenció a les necessitats dels més vulnerables, i també que l’administració intervingui “activament” en els processos de reequilibri del territori, impulsant una “desconcentració territorial”, això sí, sense costos ambientals.
El Consell considera “evident i urgent” la necessitat d’habitatge per part dels ciutadans, un tema en el qual ja no hi caben “experiments ni assajos legislatius”. Així, exhorta l’administració a “posar a la disposició de la ciutadania habitatge assequible, social, en règim de lloguer preferentment”, fent servir les tècniques jurídiques que permeti l’ordenament vigent d’habitatge i urbanístic i introduir-hi, si molt convé, “modificacions d’urgència”.
Altres qüestions que tracta el document del CAdIC són l’abordatge dels perjudicis ecològics derivats del canvi climàtic, per exemple, amb el foment de les energies renovables adaptant-hi els marcs jurídics, i la necessitat d’una normativa d’emergències de salut pública que reguli circumstàncies com la quarantena o els aïllaments. Finalment, lamenten que no s’hagi completat la implantació d’una administració electrònica interconnectada i transparent ni la simplificació dels processos que permetin una “transformació digital efectiva”.
LA FRASE
Unes ajudes ineficaces “per tardanes i insuficients”
A més de les recomanacions, aquest òrgan col·legiat (format, entre altres, per l’associació d’empresaris d’enginyeria, la Cambra de Contractistes i Foment del Treball), assenyala les mancances en la gestió de la pandèmia. Tot i admetre que “no és el lloc ni el moment per formular judicis” sobre la idoneïtat de les mesures”, el manifest sí que assenyala que les ajudes a les persones i a les empreses “sovint no han esdevingut eficaces per tardanes i insuficients”, sobretot perquè “s’ha exigit tal nombre de requisits per a la seva obtenció que han desbordat la capacitat d’atenció en les oficines administratives i han col·lapsat els canals electrònics”, un fet que ha posat en relleu, hi afegeixen, “l’escassa digitalització de les administracions”. Alhora, els membres del consell també lamenten els retards en l’accés a l’ingrés mínim vital i un procés de vacunació, que demostra que “la manca d’inversió en recerca ens fa dependents de tercers països”. En general el panorama dibuixat pel CAdIC és desolador: “S’han destruït vides, salut, economia i ocupacions; el teixit social s’ha empobrit”, A més d’indicar que “els sacrificis imposats a la ciutadania, conseqüència de les restriccions de moviments i els confinaments totals, comarcals i perimetrals, han paralitzat sectors econòmics”, l’organisme també recorda l’aturada en sec de les activitats culturals i el turisme. Finalment, postil·la que la desigualtat social s’ha ampliat amb més impacte en la població vulnerable i que la pèrdua de salut s’ha acarnissat en la gent gran i amb salut. precària.