El port de Barcelona considera que el bloqueig al canal de Suez ha estat “un bany realitat i un toc d’atenció”
Torrent afirma també que l’incident podria ser un “punt d’inflexió” que acabi amb el gegantisme dels vaixells
El cap d’Estratègia del port de Barcelona, Jordi Torrent, ha assegurat que el bloqueig al canal de Suez pel portacontenidors ‘Ever Given’ ha estat “un bany de realitat i un toc d’atenció” per al sector del transport marítim. “Es parla molt de digitalització i innovació, però un incident físic com aquest hauria tingut un impacte molt elevat si s’hagués allargat en el temps”, ha reconegut Torrent aquest dimarts en la presentació del IV Pla Estratègic 2021-2025. De fet, el cap d’Estratègia del port de Barcelona també ha pronosticat que el bloqueig a Suez podria ser un “punt d’inflexió” que acabi amb el ‘gegantisme’ dels vaixells portacontenidors. “Molt similar al què ja ha passat amb els avions i el transport aeri”, ha puntualitzat Torrent.
“És cert que hi ha hagut un incident important i greu a Suez, però potser ens hauríem d’acostumar a aquest tipus de contratemps”, ha matisat el responsable de projectes estratègics i innovació del port de Barcelona, Carles Rúa, que també ha alertat sobre futures complicacions mediambientals –temporals, volcans, etcètera- que poden afectar les cadenes logístiques i marítimes. “Els ports a partir d’ara hem d’estar preparats i ésser suficientment resilients per superar aquest tipus de catàstrofes. No serà aquesta mateixa, però segur que en seran d’altres”, ha afirmat Rúa.
“De fet, en els últims quatre anys el port de Barcelona ha patit ciberatacs, el temporal Glòria, la Covid-19 i el bloqueig a Suez i ha respost bastant bé. Ens hem d’acostumar a un món disruptiu com l’actual i no abaixar la guàrdia”, ha afegit el cap d’Estratègia, que igualment ha enumerat els tres principals reptes del futur per a la infraestructura barcelonina: la lluita contra el canvi climàtic, el creixement exponencial del comerç electrònic –accelerat per la pandèmia- i una millor integració entre el port i Barcelona i àrea metropolitana. “Hi ha un canvi clar en el model de consum que ens afecta com a port i ara cal adaptar-nos i ser àgils”, ha apuntat Torrent.
90 milions en el pla d’electrificació i consolidació del ‘short-sea shipping’
“L’augment del comerç electrònic no són ni bones ni males notícies per al port de Barcelona, és un fet. I ens hem d’ajustar amb un augment del sòl logístic i implicant-nos en el procés de distribució urbana d’aquest material”, ha assenyalat el cap d’Estratègia del port de Barcelona. Pel que fa a la sostenibilitat, el responsable de projectes estratègics i innovació de la infraestructura ha posat l’accent en el pla d’electrificació dels molls, amb una inversió de més de 90 milions. “Els creuers, ferris i portacontenidors estaran regularment connectats a la xarxa elèctrica i calculem que a partir del 2022 ja tindrem els primers vaixells connectats”, ha avançat Carles Rúa.
D’altres objectius de futur del port de Barcelona passen per augmentar els serveis internacionals ferroviaris –amb els nous accessos i les terminals al Llobregat- i consolidar el ‘short-sea shipping’ (transport marítim de curta distància). “Aquest 2020 calculem que s’han estalviat uns 750 milions amb el short-sea shipping de camions que s’han tret de la carretera i han anat per mar”, ha afirmat el responsable de projectes estratègics i innovació del port de Barcelona, que finalment ha apuntat que un dels darrers propòsits del pla estratègic 2021-2025 és atraure més startups del món nàutic a la zona del Port Vell.
“Barcelona és la tercera ciutat europea preferida per a les startups i ja tenim el Pier01. Però volem més i ser un centre de referència en innovació i investigació relacionat amb el món marítim, logístic i l’economia blava”, ha conclòs Rúa.