El model austríac i la independència

En la reforma laboral aprovada pel govern espanyol el passat juny es va anunciar que presentaria un projecte de llei abans d'un any per implantar l'anomenat “model austríac d'indemnització”. El 2002, Àustria va implantar un sistema d'indemnitzacions per acomiadament consistent en la realització d'una contribució mensual de les empreses per cada treballador equivalent al 1,53% del seu salari, percentatge que equival a 5,6 dies de salari anual. Aquesta contribució es va dipositant en un compte individual, anomenat fons de capitalització d'acomiadament, que el treballador cobra quan és acomiadat o es jubila.

En cas que el treballador canviï d'empresa voluntàriament, es transfereix el fons a la nova. El problema de l'aplicació del model austríac és que, si no es rebaixen en la mateixa proporció les cotitzacions socials a càrrec de les empreses, encareix el cost de la mà d'obra. La solució ideal seria abaixar les cotitzacions socials per compensar la contribució al fons de capitalització, però l'Estat espanyol no ho pot fer, això, perquè té un dèficit públic immens. En canvi, si Catalunya tingués un estat propi, es podria implantar el model austríac de manera més generosa, amb una indemnització de 15 dies per any treballat. El dèficit del sistema de la Seguretat Social entre Catalunya i la resta de l'Estat –la diferència entre el que els catalans paguem de cotitzacions socials i el que cobrem de pensions– és d'uns 3.600 milions d'euros a l'any, import que equival a una contribució del 4,1% del salari anual.