Amazon ha generat més beneficis no tributats que el total d’impostos pagats l’última dècada, segons un estudi
L’informe acusa la multinacional d’utilitzar Luxemburg com a centre d’una trama per esquivar impostos
Amazon ha generat més beneficis no tributats que els impostos que ha pagat l’última dècada, segons una investigació de la Universitat de Londres encarregada per l’Esquerra Unitària Europea (GUE/NGL). L’informe publicat aquest divendres insinua que la multinacional dirigida per Jeff Bezos ha utilitzat uns 13.400 milions de dòlars en pèrdues de les filials internacionals per compensar guanys i rebre una rebaixa fiscal. En canvi, al llarg de la seva història el grup Amazon ha pagat poc més 11.700 milions de dòlars en impostos, segons les estimacions dels investigadors, que acusen la multinacional d’utilitzar Luxemburg com a centre d’una trama internacional per esquivar impostos.
“Amazon opera amb un esquema d’arbitratge fiscal coordinat a través de Luxemburg”, diu l’estudi. Segons aquest, la companyia desvia les pèrdues d’altres filials a la subsidiària de Luxemburg per “obtenir beneficis fiscals”.
L’informe indica que fins en el 2020 Amazon ha acumulat uns 13.400 milions de dòlars en pèrdues de les seves filials estrangeres per compensar els guanys i així pagar menys impostos. A més, tindria uns 17.200 milions de dòlars d’efectiu que no declara als comptes com a ingressos, sinó que els comptabilitza com a “reinversió” i, per tant, no es tenen en compte a nivell fiscal.
A partir d’aquestes dades, els investigadors conclouen que la companyia està obtenint més beneficis lliures d’impostos que tots els impostos que ha pagat fins ara.
Malgrat l’intent de “seguir els diners” entre l’eixam de subsidiàries que té l’empresa de comerç electrònic per tot el món, no han pogut quantificar el volum d’impostos que estaria esquivant. “És impossible identificar l’import precís que Amazon paga o evita”, admet l’informe, que atribueix aquest buit d’informació a “l’opacitat” de la multinacional a l’hora de presentar els seus comptes.
Queixes de l’esquerra europea
Des de l’Esquerra Unitària tot plegat ho veuen com un cas paradigmàtic de les estratègies d’evasions d’impostos de les grans corporacions nord-americanes, que estan “acumulant un nivell de poder i riquesa que amenaça la democràcia”.
“No estic segur 100% que sigui il·legal, però políticament i moralment és incorrecte”, opina el colíder del GUE/NGL Martin Schirdewan en declaracions a l’ACN.
L’eurodiputat dels Comuns, Ernest Urtasun, comparteix aquesta preocupació i lamenta que a la Unió Europea hi hagi 27 sistemes fiscals sense “coordinar”, la qual cosa facilita aquest tipus de tàctiques.
Què pot fer la UE?
Urtasun explica en declaracions a l’ACN que fins ara Brussel·les ha intentat posar fre a l’evasió fiscal de les grans corporacions utilitzant les regles de la lliure competència. “És una via que ha arribat a un punt mort”, alerta arran del revés judicial a les multes de la Comissió Europea contra Apple i, aquesta setmana, contra Amazon.
D’una banda, Urtasun aposta per l’establiment d’un tipus mínim de l’impost de societats a la UE per acabar amb acords fiscals com el de Luxemburg amb Amazon. D’altra banda, veu necessària una harmonització de les bases imposables per evitar que les empreses s’aprofitin de règims de deducció fiscal “molt dispars” entre els països del bloc europeu.
Sobre la primera mesura no hi ha res sobre la taula a nivell europeu, però per la segona està en marxa una directiva al respecte. “L’Eurocambra ja l’ha aprovat i l’únic que estem esperant és que els estats la desbloquegin”, afirma Urtasun.
A part de tot això, l’eurodiputat dels Comuns considera vital una “major transparència sobre el que paguen les multinacionals” per poder saber si s’estan aprofitant d’esquemes d’elusió fiscals. Aquesta directiva també s’està negociant a la UE i Urtasun es mostra més optimista sobre la possibilitat d’arribar a un acord abans de l’estiu.
Clam per un nou impost corporatiu
Schirdewan demana acabar amb els paradisos fiscals, però també exigeix “un impost mínim per a les grans corporacions per evitar l’evasió fiscal”. Així, celebra la proposta del president dels Estats Units, Joe Biden, per crear un impost corporatiu mínim del 21%, en comptes del 12,5% que s’estava discutint a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament. “És divertit veure com la proposta de Biden s’apropa més a les nostres peticions que al que demanava l’OCDE”, diu Schirdewan.
Urtasun creu que la pressió de Biden pot ajudar a “trencar amb el vet” a la UE dels “paradisos fiscals interns” com Luxemburg, Holanda o Irlanda, i a avançar en la creació d’un impost mínim de societats. “D’aquí a 10 anys la fiscalitat d’Europa serà molt diferent de com és ara”, pronostica.