França intenta reimpulsar les economies africanes

Donar una alenada d’oxigen financer als països africans, els grans oblidats de la crisi de la Covid-19. El president francès, Emmanuel Macron, va organitzar ahir a París una cimera internacional amb aquest objectiu, és a dir, trobar una solució al problema del deute en nombrosos estats africans i reimpulsar-ne l’economia. Tot i que a l’Àfrica només s’han registrat 130.000 morts pel coronavirus, segons dades oficials, la pandèmia ha abocat el continent a la seva primera recessió en els últims 25 anys i la recuperació es preveu més lenta que en la resta del món, la qual cosa podria accentuar les desigualtats nord-sud, així com els moviments migratoris i la desestabilització provocada per grups “terroristes”.

“Aquesta cimera de la urgència i l’ambició”, com va dir Macron, tenia com a objectiu aconseguir “una part del finançament que necessita l’Àfrica abans del 2025, valorat en uns 285.000 milions de dòlars”. Macron ho va dir en la seva arribada al Grand Palais Efímer, un gran edifici construït provisionalment en l’esplanada de la Torre Eiffel, on va tenir lloc la reunió. Hi van participar 21 caps d’estat africans (Angola, Senegal, Nigèria, Tunísia, Egipte...) i diferents alts càrrecs europeus i d’organismes internacionals. La Xina i els EUA van intervenir-hi per videoconferència. Pedro Sánchez va anul·lar la seva presència en l’últim moment a causa de la crisi migratòria i diplomàtica amb el Marroc.

Una de les principals mesures debatudes va ser aportar 100.000 milions de dòlars de finançament suplementari als estats africans. Aquestes inversions es finançaran a través dels drets espacials de gir (DTS) del Fons Monetari Internacional (FMI), un tipus especial de moneda utilitzat en grans transaccions internacionals. El FMI ja havia decidit fa algunes setmanes irrigar les economies mundials amb 650.000 milions a través d’aquest mecanisme, però inicialment als països africans només els pertocaven 34.000 milions.

“Defensem la idea que els països rics puguin destinar els seus DTS als països pobres, sobretot a l’Àfrica”, va defensar Macron. El president de la República Democràtica del Congo, Felix Tshisekedi, que també ocupa actualment la presidència rotatòria de la Unió Africana, va aprovar aquesta mesura, però va recordar que seria “insuficient”, durant una compareixença conjunta amb el seu homòleg francès i la presidenta del FMI, Kristalina Georgieva. “Ens hem reunit per invertir un procés de divergència, molt perillós, entre les economies avançades i els països en vies de desenvolupament”, va recordar Georgieva.

Les principals potències van destinar el 25% de la seva riquesa per afrontar l’impacte de la pandèmia, mentre que els països africans només van gastar el 2%, segons l’ FMI. A més, l’ajuda al desenvolupament va disminuir l’any passat de l’1%. Davant dels estralls econòmics que ja es preveien l’any passat per la Covid-19, el G-20 va decidir l’abril del 2020 una suspensió del pagament dels interessos del deute per als països africans. La decisió ha tingut un impacte molt modest. Les arques públiques del Txad o Etiòpia estan a prop de la fallida i 39 milions d’africans podrien caure en l’extrema pobresa, segons el Banc Africà de Desenvolupament.