“La recuperació serà més ràpida i amb més força del que es preveu”

El 6 d’agost ja vam aconseguir obrir tots els hotels, fins i tot un de molt gran que tenim a Benidorm que des del 2001 ha obert estiu i hivern sense interrupció i que des que va començar la pandèmia ha estat 503 dies tancat. De moment, aquest any va molt millor que l’any passat malgrat que no treballem amb els nostres mercats tradicionals. Estem treballant bàsicament amb el mercat espanyol. L’estadística econòmica ens diu que hi ha un estalvi en mans de les famílies molt superior a la mitjana històrica i aquest estiu la gent s’ha tirat a fer vacances perquè l’any passat no va poder sortir. El turisme català i estatal s’ha quedat aquí. Jo crec que tenim bastant captiu el mercat de l’Estat.

Sí, perdrà força. El model turístic de l’Estat està basat en 84 milions de turistes estrangers que van venir el 2019 i de poc més de 19 milions a Catalunya. Sense el turisme estranger, evidentment, sobren llits i espai a tothom.

La nostra esperança és anar veient com es va recuperant. Per a nosaltres, sobretot per a Benidorm i la Costa del Sol, el mercat britànic és molt important i, tot i que ara no estem encara en una situació ideal, comencem a veure una recuperació petita i un increment de reserves d’aquest perfil de turista sènior per al novembre i el desembre. I si tu em preguntessis com tenim ara les reserves britàniques per a final d’any, et podria assegurar que en tenim més que aquest agost. Malgrat tot això, calculo que en el conjunt dels hotels de la cadena Med Playa farem el 80% dels ingressos del mateix mes del 2019. Evidentment amb mercat espanyol que no és tradicionalment el nostre mercat principal, però ens ha servit de plataforma de llançament per a la recuperació.

És difícil de predir. El que és clar és que el turisme vacacional no es pot fer per videoconferència. Les vacances s’han de gaudir presencialment i, per tant, els viatges continuaran existint. Potser trigarem una mica a recuperar la normalitat, potser quan tornem hi haurà algunes mesures sanitàries que abans no hi eren i que ara hi seran, però jo crec que tornarem al turisme d’abans.

Potser és el més afectat i trigarà una mica més del normal a recuperar la seva activitat, però jo crec que al final tot tornarà a la normalitat, perquè els congressos, al final, també tenen el component lúdic. Potser aquell viatge que es feia a una capital de província en què es passava una nit d’hotel és fàcil que s’acabi substituint per una videoconferència. Però la resta va molt integrat dins una dinàmica comercial que et demana una relació amb el client. És evident que al final tot són hipòtesis i es poden fer moltes valoracions, però això de dir mai més, no. Jo crec que s’anirà recuperant. Igual que el turisme en general. Jo, per exemple, tinc molta esperança en el mercat britànic. No serà per tirar coets, es paguen uns preus moderats, però al client li agrada sortir d’Anglaterra un període una mica llarg i estar-se a Benidorm o a la Costa del Sol, i porta dos hiverns que no ha pogut fer vacances amb normalitat. Jo crec que aquest és un client que tornarà amb força.

Els viatges de l’Imserso estaven aturats i es reprendran a l’octubre. Estàvem pendents del recurs que havien posat les patronals de turisme, que demanaven una actualització de les condicions perquè estimaven que els preus estaven molt per sota dels costos. Els tribunals, però, han desestimat els recursos. La veritat és que fa molts anys que les agències que van a concurs es guanyen la vida, però als hotelers ens paguen un preu que pràcticament estan per sota dels costos.

Perquè no obrim un hotel per l’Imserso. Normalment el que fem és aprofitar aquest turisme per complementar la clientela que paga més i que és la que serveix per rematar una temporada o obrir un hotel amb una mica més de clientela.

Sí, sens dubte. Jo crec que això dels rebrots ho tenim controlat. Evidentment, si arriba una nova onada, no sé què pot passar, però també pot caure un meteorit a la Terra i, per tant, posats a pensar coses dolentes ens en poden passar moltes. Jo crec que l’any vinent serà el de la recuperació i que aquesta recuperació serà més ràpida i amb més força del que es preveu. Serà una recuperació forta forta. Nosaltres hem hagut de viatjar sovint aquest temps per obres a l’aeroport de Màlaga i aquest aeroport ara no té res a veure amb el que era fa uns mesos. Ara comença a tenir pinta de normalitat.

La Costa Brava i Salou, per exemple, són dues dinàmiques diferents. A Salou el turisme britànic i rus estaven frec a frec i el tercer era, en època de prepandèmia, l’espanyol. Té el factor Port Aventura i està molt ben comunicada amb els aeroports de Reus i Barcelona. És evident que, amb la manca de turista britànic i rus, a Salou han patit perquè no han tingut les ocupacions que estaven acostumats a tenir. Han tingut molt turista del País Basc, d’Aragó i de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta manca de turisme estranger també ha afectat la Costa Brava, sobretot la part que viu més de l’agència majorista. Però la Costa Brava ha tingut accés al turista francès i holandès que ha arribat amb cotxe. El belga no tant, però també comença a treure el cap. El que ens ha passat a la Costa Brava és un fenomen molt interessant, i és que s’ha convertit en una destinació de molta qualitat. Moltes vegades, quan ens volen castigar, els mitjans fan èmfasi en algun problema que pot haver-hi amb el jovent en poblacions com ara Lloret de Mar, però jo no crec que problemes com aquests siguin representatius del que passa. Lloret de Mar s’ha transformat molt bé.

El país té moltes coses positives i de qualitat que ja coneixem. Però, per posar-te un exemple, la gastronomia li ha donat a la destinació un nom internacional, o com a Girona amb el ciclisme. Jo crec que la Costa Brava s’ha convertit en una destinació amb bastant categoria i s’ha treballat perquè això sigui així.

Tot va canviant i evolucionant. I el sector turístic també va fent canvis. Aquí l’èxit que hem tingut el sector hoteler de l’Estat espanyol és que hem fet un producte de relació qualitat-preu molt bo. I no té res a veure amb el que fan a Itàlia i fins i tot a França, que poden tenir hotels extraordinaris però que no són capaços d’agafar 1.500 persones i aconseguir que totes facin tres àpats al dia i estiguin ben servides en qualitat i en varietat i a un preu raonable. Aquest és l’èxit del nostre model. I no és fàcil. I aleshores, canviarà? Jo crec que hi ha coses que sí que es poden plantejar.

La Costa Brava, per exemple, no pot créixer més en infraestructures hoteleres. Ja hem tocat sostre, perquè al final hem de preservar el paisatge, i no només l’estètica, sinó també la gestió de tot aquest turisme que ve a l’estiu. I hi ha llocs que no es poden permetre posar-hi mil persones més. Un altre canvi que ha de venir és el del transport aeri.

La primera cosa que penso és que fa quatre dies tothom estava amb la jove activista sueca, la Greta Thunberg, i que els estudiants feien vaga els divendres per reclamar als líders mundials una acció per aturar el canvi climàtic i salvar el planeta. La UE vol ser neutral amb el carboni el 2050, els xinesos també s’hi apunten i els americans, ara amb en Biden, també. Si el transport aeri és dels més contaminants, com evolucionarà tot això ara? No ho sé. Amb els cotxes sembla que s’evoluciona cap a l’elèctric, però tenir avions elèctrics sembla que és més complicat. Aleshores jo crec que tot això evolucionarà i aquest model de Ryanair de vols tan massius potser es penalitzarà fiscalment i els encariran perquè no n’hi hagi tants.

És un tema que en podríem parlar molt perquè té moltes coses positives i moltes de negatives. Per exemple, el que van dir que amb l’ampliació s’impulsaria el Prat com a hub internacional, és el mateix que van dir quan van fer la terminal 1. Per tant jo no compro que sigui per això. I que s’utilitzarà com a pista llarga per als aterratges? Doncs ja hi ha la pista que passa per Gavà Mar, que no l’aprofiten pel tema dels sorolls. I després el tema de la Ricarda: aquest és un tema de depèn de la Unió Europea, que si diu que està protegit i no s’hi pot construir, doncs no es pot. Potser abans d’anunciar l’ampliació que sapiguem si es pot fer o no.

Aquesta connectivitat a nosaltres ens sembla molt enginyosa i de molt bon aprofitar. L’aeroport de Girona ha tingut molts alts i baixos. Quan va arribar Ryanair s’havia d’aparcar als marges perquè no hi havia on deixar els cotxes. Després es van construir els pàrquings i els de Ryanair van marxar a Barcelona. I hem vist una baixada de passatgers. Però sempre havíem dit que si altres països disposen de diferents aeroports, com ara el Regne Unit, que té els aeroports de Gatwick, Heathrow, Luton i Stansted, que serveixen de satèl·lits del de Londres, per què el de Barcelona no pot tenir Girona i Reus com a satèl·lits. Aquests aeroports ja estaven units amb autocar i si a més ara ho pots fer en vint-i-cinc minuts amb tren d’alta velocitat i amb preus raonables, doncs pot ser molt atractiu, evidentment. Ben explicat, l’AVE des dels aeroports de Reus i des de Girona pot treure trànsit al de Barcelona. Però això qui ho haurà de gestionar? Aena? És molt complicat.

És el somni dels empresaris turístics, que evidentment ens hi apuntem entusiàsticament. El canvi climàtic tindrà coses molt negatives però podria ser que tinguéssim unes primaveres que comencessin una mica abans i unes tardors que acabessin més tard. Si això passés, tindríem un factor climàtic que ens ajudaria. Penso que hem de preservar el que tenim i fer activitats complementàries.