“El vi és un dels productes que més diuen del seu origen”

L’objectiu és exclusivitzar el raïm a la bàscula i evitar les grans produccions que van en detriment de la qualitat del vi. No podem gastar ni un minut a consolidar el model del low-cost català perquè és un model que no té futur i l’única manera de trencar aquesta dinàmica és prendre decisions valentes. Convertir la DO Penedès en una denominació d’origen qualificada tindrà conseqüències, però seran bones per al Penedès i per a tot el sector del vi català. El primer que ens hem de plantejar és on som. Al segle XXI? El sistema ens ha portat a fer grans produccions de baixa qualitat, però ho podem canviar i és el que farem.

Sí. En aquest sentit, hem començat a treballar en l’impuls d’un viver d’empreses. Hi ha grans cellers amb molta experiència i instal·lacions molt modernes que estan disposats a llogar instal·lacions i acompanyar els elaboradors que comencen fins que tinguin el seu propi celler. L’objectiu és incentivar la incorporació al mercat de microcellers que facin produccions de 30.000 o 50.000 ampolles, que trobin noves línies de comercialització que els permetin no haver de vendre el raïm a preus baixos, i recuperar un marge decent de benefici en el procés. Experiències similars han funcionat en altres indrets de Catalunya, com per exemple a la Conca, i ajuden a dignificar la feina del pagès. Ja sabem que són zones més petites que el Penedès, però per què no podem aspirar al Penedès a fer aquest procés d’acompanyament als pagesos més joves perquè esdevinguin petits elaboradors d’èxit?

Al Penedès conviuen diferents denominacions d’origen: Penedès, Catalunya i Cava. La reducció de les produccions a la DO Penedès no afectarà excessivament el paisatge vitivinícola, tot i que des del meu punt de vista veure parcel·les de vinya en descans cobertes d’herba és positiu tant per al vi com per al paisatge. Tradicionalment s’havia treballat la vinya respectant les etapes de descans de la terra. Aquesta és una pràctica bona i hauríem d’afavorir el context perquè els pagesos s’ho puguin tornar a permetre.

L’enoturisme és una eina que ens permet donar valor afegit al territori i, de retruc, al nostre producte. A les grans empreses els va bé que vinguin turistes a visitar-nos, però si volem ser coherents hem de buscar que la visita al Penedès no formi part d’un programa d’activitats turístiques per tot el país, sinó que els turistes que vinguin siguin autèntics winelovers, que vulguin aprofundir en el coneixement dels nostres vins i el paisatge on neixen. Però és evident que un bon pagès o un bon elaborador no necessàriament han de ser uns bons amfitrions per rebre els turistes del vi. Això vol dir que hem de ser capaços de generar els professionals que han de llançar el Penedès com un producte turístic exclusiu per als interessats. L’enoturisme ens ha de situar en un espai concret i ens ha de permetre donar valor afegit a les nostres ampolles. Som a Europa! Qui fa corbates barates? No podem pretendre formar part del grup de països on la gent malviu i cobra malament. I això implicarà que algunes hectàrees de vinya hauran de desaparèixer, però sense anar en detriment del paisatge.

Sí. I que tots els que intervenen en la cadena de producció i elaboració es guanyaran més bé la vida i treballaran per un sou digne.

Sí. Estem obligats a sortir d’aquí. No hi ha alternativa.

L’aposta per l’increment de la qualitat és l’única manera de lluitar contra el preu baix del raïm. Però, de forma immediata, abans de posar plaques solars en sòl agrícola hauríem d’intentar col·locar-les als sostres de tots els edificis. No només als pobles del Penedès, sinó també a les ciutats. Les plaques solars es poden posar a qualsevol lloc on hi toqui el sol, però la vinya no es pot deslocalitzar. No podem fer vi de la DO Penedès des de fora del Penedès. Per tant, hem de ser capaços de col·locar les plaques on no hi hagi aquest valor agrícola de la terra. Hem de ser capaços de mirar-nos la terra d’una manera diferent i veure les oportunitats que la vinya ens dona no només per desenvolupar la indústria del vi, sinó també per desenvolupar activitats com l’enoturisme en un espai on el valor estètic també compta. I tenir molt en compte que si som un país de vi hem de ser coherents amb aquest missatge.

És cert que recuperar els processos de rotació de la vinya permetria disposar de terra per a cultius diferents, però hem de ser conscients que al territori que hi ha dins de la DO Penedès la disponibilitat d’aigua és molt baixa i això condiciona molt els tipus de cultius que es poden desenvolupar. És complicat, per exemple, destinar terrenys a l’horta dins del Penedès, tret dels que ja hi ha en zones més humides, però sí que es poden destinar les parcel·les en descans al cereal o alguna lleguminosa, com s’ha fet tradicionalment; tanmateix, també és un bon terreny per optar per la fruita dolça, oliveres o ametllers. El que el pagès ha d’entendre és que és millor reduir la producció de vinya i fer poques ampolles i ben venudes per obtenir un sou digne que no pas continuar amb el model actual que obliga a fer molts quilos de raïm a preus molt baixos. Això no té futur.

El sumoll és una varietat històrica autòctona del Penedès, però en les proves que hem fet fins ara no hem obtingut els resultats que busquem. És evident que el vi és un dels productes que més diuen del seu origen i la nostra feina és treballar per trobar un vi que permeti identificar el Penedès. Hem de treballar per fugir de la cocacolització del vi. No volem només un vi que agradi al consumidor, sinó que parli de nosaltres i que pugui expressar el territori d’una forma més o menys coherent independentment dels processos d’elaboració. De moment, tenim clar que, des de la DO Penedès, volem fer produccions ecològiques i sabem que la varietat sumoll en alguns casos permet elaborar grans vins però també comporta dubtes sobre alguns resultats. Per això, ara estem treballant i analitzant els resultats amb la varietat Moneu.

Ara n’hi ha molt poca, però al Penedès tenim la sort de tenir un celler com Torres, que ha estat pioner en la recuperació de varietats perdudes i oblidades, i això ens ha permès desenvolupar anàlisis amb tranquil·litat. Si els resultats són els esperats, és possible que d’aquí a cinc anys ja hi pugui haver un gruix de plantació d’aquesta varietat. De fet, això mateix va passar amb la malvasia de Sitges. Aquesta varietat tan pròpia del Penedès va quedar reduïda a una sola vinya vint anys enrere, i ara, en canvi, ja podem parlar de la recuperació d’aquest raïm, que, a més, porta el nom d’una ciutat del territori del Penedès. Què hi ha més evident del Penedès que la malvasia de Sitges? Hem de ser optimistes perquè hi ha productors i elaboradors que estan disposats a obrir camí en aquesta línia. Tenen empenta i des del Consell Regulador els donarem suport perquè avancin.

Hi ha una voluntat per part d’alguns elaboradors joves, més valents i innovadors, de marxar de la viticultura tradicional i experimentar amb produccions totalment diferents. Són productors i elaboradors inquiets que es veuen amb la necessitat de reflectir aquest esperit en les seves ampolles. Això a la Borgonya no passa perquè el seu producte està tan ben posicionat al mercat que no hi ha elaboradors que es vulguin diferenciar d’un producte tan ben valorat. Quan fem un vi, tots volem fer-ho al màxim de bé possible.

Sí, i al sector hem de ser capaços d’aprofitar aquesta empenta que hi ha en aquest moment. Des del Consell Regulador volem escoltar el que volen comunicar aquests elaboradors, volem estar al seu costat i aprendre també de la capacitat que tenen d’entendre els mercats alternatius com una oportunitat per diferenciar-se... Al final, el repte pendent al Penedès és, precisament, la diferenciació dels nostres productes a partir d’allò que els doni valor.

El Consell Regulador a qui beneficia més és al consumidor. Des de la DO garantim, mitjançant una auditoria anual, l’origen del raïm i el vi que els nostres elaboradors treuen al mercat. Si no hi hagués la DO, com sabria el consumidor que el vi que es beu prové realment de les vinyes que ens diuen, per molt que ho posi a l’etiqueta? El control és bo per al consumidor, però també fa que l’elaborador sigui coherent amb el projecte propi i amb un projecte col·lectiu de territori.