L’economia de les comarques gironines es recuperarà l’any vinent a nivells prepandèmics, sempre que les noves variants de la Covid-19 no obliguin a aplicar noves restriccions. “Això és el que s’espera avui, però està condicionat al fet que no hi hagi una nova fase pandèmica que afecti l’activitat”, va assegurar ahir Josep Oliver, catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB i director de l’Anuari Econòmic Comarcal de BBVA que es va presentar a Girona. Per Oliver, la demarcació “hauria de créixer per sobre del 5% i recuperar tot el que s’ha perdut”. I assenyala que les comarques gironines aniran a dues velocitats de recuperació. Per una banda, la vinculada al consum interior i que va més accelerada, “i en principi hauria de ser superior a la del 2021 i, per tant, haver absorbit totalment en termes de valor afegit i en termes d’ocupació el que significa el 2020”. I, per l’altra, la relacionada amb l’internacional, que es recupera més lentament. Això també pot impactar en el turisme, sobretot en aquelles poblacions costaneres més vinculades als visitants estrangers.

L’estudi de BBVA que ahir van presentar el mateix Oliver i el director de zona de BBVA a Girona, David Meavilla, conclou que la crisi derivada de la Covid-19 ha impactat més en l’economia gironina, en comparació amb la mitjana de Catalunya, sobretot per la dependència del turisme i del sector de serveis. “La Covid no ha despullat la nostra economia, però ha posat en relleu alguns problemes de fons”, afirma l’autor de l’estudi de BBVA, que també assenyala que la demarcació trigarà més a poder recuperar el PIB i l’ocupació que es van perdre el 2020 que altres zones europees amb característiques similars.

L’anuari de BBVA analitza l’evolució de l’economia basant-se en el valor afegit brut (VAB), un indicador que mesura tant la productivitat com la riquesa generada, i situa pèrdues d’un 11,3% en l’economia catalana, mentre que a les comarques gironines són del 13,1%. Segons l’anuari, “la Covid va tenir una afectació particular a les comarques gironines” per la seva major dependència d’activitats turístiques i altres serveis a les persones. “I hi ha hagut una caiguda més intensa a les comarques costaneres, on l’especialització en els serveis és molt més important”, exposa Oliver. De fet, el descens global a l’Alt i el Baix Empordà i a la Selva se situa entre el 14,2 i el 16%.

En un escenari de caiguda generalitzada, l’economista remarca que les comarques d’interior han patit menys l’impacte de la crisi, sobretot pel pes de la indústria i les exportacions. De cara al 2022, el catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB situa l’expectativa de creixement de Catalunya al voltant del 5%, però la Costa Brava, tot i també preveure-hi un increment per sobre del 4%, no arribarà a la mitjana del país. Es tracta, doncs, d’una recuperació més lenta perquè les restriccions que afectaven el turisme i la restauració “es van aixecar fa relativament poc”.

Posant el focus només en els serveis, la davallada a la demarcació ha estat del 23,6%, mentre que en el sector primari ha estat del 3,4%, en la construcció del 14,9% (dins la mitjana catalana) i en la indústria del 5,9%. L’anuari reflecteix que, analitzant la recuperació econòmica des del 2013 després de la darrera crisi, el creixement actual se situa en un 0,5%, molt per darrere del 4,5% de Catalunya.