El comerç para el cop
La campanya de vendes d’aquest Nadal s’està desenvolupant amb normalitat malgrat els problemes de proveïment d’Àsia per l’anticipació de comerciants i compradors
El sector creu que els preus finals pujaran aquest 2022
Les patronals alerten que les empreses no poden aguantar gaire temps l’increment de costos
Els consumidors han fet cas de les advertències de comprar amb més antelació
Passat l’estiu es van disparar les alarmes: la crisi de subministraments, els problemes de transport i el seu encariment feien témer per les vendes de Nadal, la campanya més forta de l’any. També pel Black Friday. Quan estem a l’equador de les festes, el fet és que els auguris pessimistes no s’han complert: les prestatgeries han estat tan plenes com sempre, no han faltat productes –amb comptades excepcions, ja que cada any hi ha aquella joguina que resulta impossible de trobar– i el sector comercial està fent una campanya amb la normalitat relativa dels temps que corren. Els consumidors han fet cas de les advertències de comprar amb més antelació. Això es nota en l’increment de vendes de les dues setmanes que van del pont de la Puríssima a Nadal. La setmana prèvia a Nadal les vendes van ser les habituals dels altres anys. “La gent es va avançar a les compres i les vendes ara són les normals. Hem tingut un Nadal molt tranquil en aquest aspecte”, assegura Àlex Goñi, president de PIMEComerç. El president de Comertia, David Sánchez, ho corrobora: “Normalment les dues setmanes del mig del desembre són més fluixes. Aquest any, en canvi, les vendes s’han comportat millor.” Això sí, el sector comercial alerta dels problemes que s’estan trobant a l’hora de reposar els productes que s’acaben. Adverteix també d’una possible pujada de preus en la nova temporada, quan passin les rebaixes de gener.
A Abacus, per exemple, no han tingut problemes per omplir el magatzem. Només han hagut de cancel·lar un 3% de les comandes perquè no arribaven en les dates previstes. La resta del producte ha arribat a temps perquè van fer les compres amb molta anticipació, com molts altres comerciants. Les vendes estan funcionant amb normalitat, i només es preveu que els compradors tinguin problemes si s’esperen fins a l’últim moment perquè si s’acaba l’estoc no es poden reposar amb rapidesa les marques que venen de fora. “El problema de les reposicions és global”, assenyala la cooperativa.
Cristian Castillo, professor de logística i producció de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), confirma que el problema en l’estoc és general: “És difícil reposar el que no hi ha.” No s’ha resolt encara el coll d’ampolla als països asiàtics productors, on són més taxatius a l’hora de confinar una fàbrica si es registren casos positius de la covid. “Seguim com fa uns mesos, encara no s’ha resolt el transport marítim, falten contenidors i les navilieres no fan les escales que haurien de fer a Europa per una qüestió de rendibilitat”, explica Castillo. El que passi al transport marítim és cabdal, ja que mou el 90% de les mercaderies al món, i el 70% de la producció es concentra a Àsia. En el cas dels microxips, la falta de peces s’agreuja perquè la producció està molt concentrada –Corea i Taiwan n’acaparen el 80%. La gran dependència ha motivat un encariment en microxips i semiconductors, i a l’endarreriment en el lliurament hi sumen un increment de preu de fins al 100% en algun cas. Són productes que s’usen en tota mena de tecnologia, com un ordinador o un electrodomèstic. “Molts productes s’han incrementat entre un 20% i un 30% en el preu final”, afirma el professor de la UOC. Un cop arriben els productes a casa nostra, no s’està detectant problemes en el repartiment, tenint en compte que el comerç electrònic ha crescut un 20% i s’ha accelerat de tal manera que està a un nivell previst inicialment per al 2024. “La logística ha estat capaç d’absorbir l’augment de les compres per internet”, diu el professor.
Reducció de beneficis
Els representants de Comertia i PIMEComerç, en canvi, asseguren que les empreses no han fet repercutir l’increment dels costos en el preu que paguen els consumidors. “Les companyies han preferit reduir marge de beneficis per no trencar la recuperació econòmica”, afirma el president de Comertia, que considera que el sector ha resistit la crisi dels xips. Tampoc Goñi ha detectat un increment significatiu de preus. Els comerços s’han hagut d’avançar als possibles problemes fent les comandes amb més antelació del que era usual abans de la pandèmia, i buscar alternatives quan no trobaven el producte desitjat amb el seu proveïdor habitual. La compra en el sector de la moda, en què les col·leccions van un any per endavant, s’ha anticipat dos mesos i els contenidors han arribat a temps, posa com a exemple Sánchez. El mateix ha passat amb els productes esportius i el sector de l’electrònica. Si ha faltat un model determinat per la manca de components, s’ha canviat per un altre amb les mateixes prestacions. La recerca d’alternativa als productes esgotats ha inclòs un canvi territorial: “Busquem a Turquia i a l’Estat espanyol”, assenyala Sánchez.
Cristina Serradell, directora d’internacionalització de l’agència de la Generalitat per la competitivitat de l’empresa, Acció, confirma la previsió amb què han treballat les empreses per assegurar-se uns prestatges plens. La convocatòria d’una vaga dels transportistes per al 20, 21 i 22 de desembre, finalment desconvocada, va reforçar encara més l’anticipació amb què els comerços van omplir els magatzems. Les grans distribuïdores es van assegurar un bon estoc en previsió d’aquesta vaga, d’abast estatal. Serradell considera que el coll d’ampolla que s’ha produït en el sector marítim va a la baixa, però confirma que costarà renovar els productes esgotats. S’està veient, per exemple, amb alguns models de bicicletes elèctriques, o d’altres amb una alta demanda, “com passa cada any”. Ja fa temps que és difícil comprar la PlayStation 5 per l’escassedat de microxips. Està costant també trobar My Little Pig Pet, de Famosa, i també el cinturó d’atac de Pokémon apareix en el rànquing dels productes difícils de trobar a les botigues físiques i virtuals. Els negres vaticinis que auguraven un Nadal complicat pel que fa a productes –i prèviament al Black Friday– no s’han acabat complint, malgrat que, com cada any, hi ha productes que s’esgoten per l’alta demanda. “Sempre falta algun producte estel·lar”, assenyala Serradell.
L’anunci de vaga i la por de la manca de proveïment van fer que els comerços avancessin les compres en productes d’alimentació i regal. Tant empreses com consumidors han estat més previsors que altres anys, explica Serradell, tot i que les compres a casa nostra no han tingut el mateix comportament que a països com ara els Estats Units i el Regne Unit, on les compres de Nadal es van avançar a l’octubre i el novembre. La directora d’internacionalització d’Acció tampoc ha detectat un augment notable de preus tot i l’encariment de costos: “Les empreses no ho han fet repercutir gaire en el preu que paguen els consumidors, tot i que sí que s’han encarit certs productes d’alimentació i regal”, precisa.
Preus més cars el 2022
Què passarà al gener, quan es tregui a la venda la nova producció un cop s’hagi liquidat l’estoc actual? Tant les patronals com Acció auguren un increment de preus. “La situació està normalitzada en la campanya de Nadal dins les circumstàncies, però estem molt preocupats pel que vingui després de festes”, diu Goñi. El president de PIMEComerç destaca que les empreses estan assumint bona part de l’encariment per no apujar preus i desmotivar així les vendes, però és una dinàmica que no es pot aguantar gaire temps. El seu homòleg a Comertia augura també una pujada de preus, tot i que no creu que ho facin per sobre de la pujada de l’IPC. “Ens preocupa més la pujada de la llum i la benzina”, indica Sánchez, que vol donar un missatge positiu: “Estem relativament optimistes i pensem que el 2022 serà com el 2021.” Tot i l’altíssim nombre de contagis, sembla que la variant òmicron causa una malaltia més lleu, “i trobarem un equilibri perquè la societat no es paralitzi”. També defensa que s’estan donant les condicions per iniciar un canvi en el model que ens faci menys dependents d’Àsia amb una reindustrialització d’Europa. “Això serà bo, trobarem un equilibri entre grans productors”, defensa el president de Comertia, l’associació que representa l’empresa familiar del comerç minorista.
Les incògnites, però, són encara grans, i el que passi l’any que ara comença dependrà molt del comportament de la covid, tant aquí com als països productors. “Les empreses ens expliquen que han facturat més que mai per l’increment de la demanda però han reduït marges per l’augment dels costos. I ja veurem quant temps dura això, perquè les empreses no poden no tenir beneficis”, explica Serradell. “Ja veurem què passa aquest 2022”, assenyala la directora d’internacionalització de l’agència pública.