L’economia espanyola va créixer un 5% l’any passat
És l’avenç anual més gran des del 2000, però molt per sota de les previsions del govern de Sánchez
L’últim trimestre es va alentir després del rebot del 2,6% que va experimentar passat l’estat d’alarma
L’economia espanyola va tancar el 2021 amb un creixement interanual del PIB del 5%, una variació que contrasta amb la caiguda del 10,8% registrada l’exercici anterior, marcat per la crisi de la covid-19. Així ho indiquen les dades, de moment provisionals, publicades ahir per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Una altra bona dada: es tracta de l’avenç més gran registrat des del 2000, tot i que amb matisos, ja que el creixement es va desaccelerar en el quart trimestre al 2% i no es van complir les previsions del govern espanyol. De fet, l’avenç del PIB s’ha quedat 1,5 punts per sobre de la previsió de creixement de l’executiu que dirigeix Pedro Sánchez. Tot i això, segons les dades provisionals publicades ahir, l’economia espanyola va tornar el 2021 a taxes positives anuals després del descens històric del 2020 per la irrupció de la pandèmia.
Segons l’INE, l’impuls de la demanda interna va aportar 4,6 punts de creixement del PIB, mentre que els 0,4 punts restants corresponen a l’evolució de la demanda externa. Malgrat l’aparició de la variant òmicron, la recuperació es va accelerar durant l’últim quart de l’any, amb una millora del PIB del 2% respecte al tercer trimestre i un creixement del 5,2% respecte a l’any anterior.
La contribució de la demanda interna al creixement interanual del PIB durant el quart trimestre va ser de 3,6 punts, més d’un punt per sobre de l’aportació del tercer trimestre. D’altra banda, la demanda externa va aportar 1,7 punts al creixement, vuit dècimes més que el trimestre anterior.
Dins la partida de la demanda interna, destaca l’evolució de la formació bruta de capital, que es va incrementar un 9,6% (8,3 punts més que el tercer trimestre).
El consum de les llars
D’altra banda, la despesa en consum final de les llars es va incrementar un 2,4% en termes interanuals (tres dècimes menys que el tercer trimestre), mentre que la despesa de les administracions públiques va créixer un 1,3% (gairebé dos punts menys).
Quant a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis van augmentar un 15,8% en termes interanuals durant el quart trimestre, un punt més que la taxa registrada entre juliol i setembre. Segons l’INE, aquest increment es deu a un major volum d’exportacions de serveis. Pel que fa a les importacions, augmenten un 11,1% respecte al quart trimestre del 2020, una taxa 1,1 punts inferior a la del tercer trimestre. En aquest cas, la desacceleració respon a un menor creixement de les importacions de béns (del 10,4% al 9%) i de serveis (del 23,5% al 22,2%).
Serveis i indústria
Per sectors, els serveis i la indústria van ser els principals impulsors del PIB el quart trimestre, amb variacions interanuals del 7,5% i de l’1,2%. Dins del sector serveis, destaquen el comerç, el transport i l’hostaleria (+19,4%), les activitats artístiques (+10,1%) i les activitats professionals, científiques i tècniques (+7,5%). En l’agricultura i la construcció, en canvi, l’activitat en el darrer trimestre de l’any va caure un 4,3% i un 5%, respectivament.
