La bretxa salarial cau però és lluny de l’equilibri
El 2019 es va reduir per cinquè any consecutiu però encara és d’un 20,6%
La bretxa salarial de gènere es va reduir per cinquè any consecutiu l’any 2019, l’últim exercici del qual es tenen dades tancades, i va quedar en un 20,6%, un punt i mig per sota de la del 2018 i la més baixa de la sèrie històrica recollida des del 2008. Amb tot, d’aleshores ençà, l’indicador ha experimentat molts alts i baixos i, en total, la reducció des que es va començar a comptabilitzar tan sols s’ha escurçat 3,8 punts, en espera del que pugui haver passat durant la pandèmia, sobre la qual encara no hi ha xifres. En nombres absoluts, el salari mitjà anual femení va ser 5.977 euros inferior al masculí, concretament de 22.988 euros, en contrast amb els 28.965 euros de salari mitjà dels homes.
Les dades provenen de l’informe Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya 2019, presentat ahir per la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, juntament amb el seu homòleg a Empresa i Treball, Roger Torrent, i la directora de l’Observatori del Treball i Model Productiu, Manuela Redondo, que va puntualitzar que la millora va ser deguda a un increment salarial mitjà més intens entre les dones (3,1%) que entre els homes (1,1%), en un any en què es va produir un increment del salari mínim interprofessional (SMI) de més del 22%. Aquest fenomen es va produir en general, ja que en el col·lectiu de persones migrants es va produir just el contrari, amb un augment de la bretxa.
Interpel·lats sobre un càlcul aproximat del temps que, a aquest ritme, seria necessari per equilibrar salaris, tot i la variabilitat dels condicionants, Verge va aventurar que podria oscil·lar entre els 25 i els 30 anys. La consellera va subratllar que la persistència de la bretxa “trenca el miratge de la igualtat” i que ara mateix implica que les dones cobren, de mitjana anual, un 74% del que perceben els homes, “com si deixessin de cobrar a l’octubre”.
Per sectors, Redondo va assenyalar que el greuge comparatiu entre homes i dones es va eixamplar en el sector industrial, que va tancar el 2019 en un 20,5% i que va superar per primer cop la dels serveis, que va ser del 20%.
Redondo va subratllar que, si bé la distància salarial és més baixa entre els joves, també ho és perquè a partir dels 35 anys factors com la maternitat contribueixen a ampliar-la. Finalment, la responsable de l’Observatori del Treball va insistir que al nostre país persisteixen efectes com “el sòl enganxós”, que fa que les dones quedin sempre a la part baixa de les franges salarials i en sectors molt feminitzats, com els de la neteja i les cures, i el “sostre de vidre”, que fa que fins i tot les més ben remunerades no assoleixin els nivells dels homes.
