Els crítics desfermen la polèmica a la Intersindical
Els dissidents acusen la cúpula de falta de transparència i de nepotisme, entre altres crítiques a la gestió
El secretari general, Sergi Perelló, denuncia assetjament, amenaces i difamacions “sense proves”
La Intersindical CSC viu moments d’alta tensió interna. Els últims dies s’han alçat veus crítiques que posen en qüestió la legitimitat de la cúpula del sindicat nacional i de classe, encapçalat per Sergi Perelló, mentre des d’aquesta s’acusa els dissidents de difondre informacions falses, sense proves i de vehicular per canals judicials les discrepàncies d’una minoria.
El problema fa temps que s’arrossega i s’ha anat engrandint fins a esclatar de manera més patent amb la dimissió en bloc del secretariat d’educació, a principi de febrer, una sortida que es va argumentar en un comunicat en què els membres del secretariat dimissionari retreien al secretariat nacional d’haver-los desacreditat, amb “menysteniment i desconfiança” reiterats.
Les greus acusacions de falta de transparència i d’accions de descrèdit i obstrucció en la comunicació per evitar la participació en la presa de decisions han desembocat en la presentació d’una candidatura alternativa a l’oficialista en el congrés de la federació de serveis públics del sindicat, previst per dissabte vinent.
Sentència recorreguda
Alguns militants de base també han expressat el seu desacord amb els màxims dirigents del sindicat, als quals assenyalen com a responsables d’irregularitats financeres i de la contractació a dit de familiars i persones properes a la cúpula. Joan Rocamora, de la sectorial d’educació, va guanyar un judici al jutjat social per vulneració de la llibertat d’expressió i del dret a la igualtat al qual els alts responsables del sindicat han presentat recurs. Les veus crítiques també retreuen a Sergi Perelló, secretari general, que els hagi interposat una demanda civil per vulneració del dret a l’honor, i que ho hagi fet a través d’un despatx d’advocats amb seu a Madrid, que redacta la documentació en castellà.
Des del secretariat nacional, en canvi, la versió és diametralment oposada. Sergi Perelló subratlla que la direcció del sindicat està sent víctima d’un “cas greu” d’assetjament i que fins ara s’han negat a respondre “a difamacions i a informacions sense proves”. Perelló insisteix que totes les decisions a què s’ha arribat “s’han pres per majoria o per supermajoria”. El líder sindical deplora que estiguin estenent “brama conspiranoica sobre decisions democràtiques” i que s’hagin fet servir xarxes socials: “Hi han difós mentides com que jo no vaig ser elegit democràticament o que robem diners”, s’exclama.
El secretari general assegura que un membre ara expulsat del sindicat, Jordi Céspedes, s’ha dedicat a “divulgar mentides, amb insults, menyspreu sobre el meu aspecte físic” i que ha assetjat altres membres del sindicat”. Segons Perelló, Céspedes s’havia creat diversos comptes a les xarxes socials per danyar la imatge de l’equip dirigent, dins del qual hi ha hagut persones que “han estat a punt de plegar per estar sotmesos a pressió vint-i-quatre hores al dia, amb trucades i amenaces”, remarca.
Pendents dels tribunals
“No hi ha ni una sola prova de vulneració dels drets democràtics –subratlla Perelló–, i nosaltres només hem anat als jutjats per l’assetjament sobre quinze persones que han patit una situació duríssima, sotmeses a una agressió contínua durant un any.” Sobre les acusacions d’opacitat o d’irregularitats comptables, el secretari nacional indica que la informació dels seus comptes està disponible a l’apartat de transparència de la seva pàgina web.
A parer de Perelló, hi ha “una minoria que no accepta els termes democràtics” i que en lloc de fer servir els canals interns de diàleg, “recorre a la justícia espanyola, que no és precisament un exemple d’imparcialitat”.
Respecte a la crítica pel fet de recórrer a un despatx madrileny, Perelló aclareix que “com a defensa davant l’assetjament” van acudir a una empresa de ciberseguretat “que té el bufet d’advocats a Madrid, com el podien tenir en qualsevol altre lloc”, però que això no comporta “de cap manera” que el judici se celebri en castellà.