L’energia esdevé la clau mestra del Kremlin
Europa tem el desabastament energètic, conscient de les difícils –i cares– possibles alternatives a la forta dependència de Rússia. La gasista estatal Gazprom és la primera subministradora de gas de la UE, que li compra un 40% del gas que forneix indústries i cases i genera electricitat. Però també proveeix a la Unió el 27% del petroli que consumeix i el 46% del carbó. Per ara, Putin no ha tancat l’aixeta del gas als europeus. El problema més gran de subministrament seria per als països del centre i l’est europeus, alguns dels quals tenen el 100% del gas rus –en el cas d’Alemanya, un 55%–. L’Estat espanyol té més diversificat el proveïment i li arriba sobretot d’Algèria (42%), i Rússia n’és el quart proveïdor (8,9%).
Les sancions europees i la negativa dels Estats Units a seguir comprant energia russa, així com la paralització de la certificació alemanya al gasoducte Nord Stream 2, s’han convertit en una de les principals armes d’aquesta guerra econòmica. El gasoducte era una infraestructura clau, propietat d’una filial de Gazprom, que ha costat 10.000 milions d’euros. Havia de transportar directament gas rus a Alemanya sense passar per Ucraïna, privant així Kíiv dels ingressos del cànon de pas. Cert, Putin té la clau de l’aixeta, però també necessita els ingressos de l’energia per finançar la guerra: 148.000 milions d’euros l’any passat. El compliment del contracte de servei de Gazprom ha servit, també, al victimisme del Kremlin, mentre amb l’altra mà amenaça amb la clau de pas.
La UE busca alternatives per desconnectar-se completament de l’energia de Rússia el 2030, i un 66% en el cas del gas enguany, bàsicament mitjançant l’impuls de tot tipus de renovables i el recanvi de proveïdors de combustibles fòssils. Pendent encara el futur de les nuclears en el context europeu, i ara que Putin les ha convertit en un perillós i valuós ostatge de guerra. Ara Europa mira cap al golf Pèrsic, on Qatar disposa d’importants reserves de gas, i també als EUA i Algèria. Per la seva banda, Alemanya ha anunciat que construirà dues noves terminals de gas liquat per mirar de compensar la suspensió del Nord Stream 2. El liquat arriba en vaixell i és més car, en un context de preus ja disparats.
L’especulació s’ha apoderat dels productes energètics, en màxims històrics i puntes de fins a 10 vegades més cars que fa un any. Rússia és el tercer productor de petroli mundial. El cru assoleix un preu rècord en anys, fet que dispara alhora la inflació. La guerra a Ucraïna, però, no és l’únic factor que influeix en el preu del petroli: l’OPEP manté el full de ruta acordat fa uns mesos i augmenta lentament la producció de cru, generant beneficis més alts als productors i, alhora, una escassetat d’oferta en un context d’alta demanda. La guerra del Kremlin també es finança amb barrils de cru. Ho sap Putin, en bones relacions amb l’altre membre preferent de l’OPEP, l’Aràbia Saudita.
