No és façana

Perelada vins i caves acaba d’inaugurar oficialment amb la significativa presència del president del país el seu magnífic celler, que esdevé la principal obra d’arquitectura enològica de Catalunya, hereva d’alguna forma d’aquelles històriques catedrals del vi. En aquelles l’austeritat diàfana de l’interior tenia el contrapunt atractiu en el caprici de les formes i el caràcter que li infonia el material, mentre que a l’exterior s’expressava amb la majestuositat pròpia del moment. A Peralada, el guardonat estudi RCR ha actuat amb una mesura exquisida a la qual també ha sabut donar la màgia intemporal que li confereix la subtilesa de les línies i el cromatisme de l’obra, generant uns grans espais diàfans que desprenen calma i equilibri. Aquí, però, han sabut llegir també els signes del temps i, de tal fet, no hi ha façana, sinó que és un simple llom exterior que posa en relleu la vella granja transmutada en espai enoturístic.

I aquesta pulcritud, discreció i dissolució amb el medi penso que estan carregats de simbolisme, més enllà dels valors ecològics de la instal·lació que ja són coneguts. Ho llegeixo com una declaració de voluntat d’integració amb l’entorn, i aquí em refereixo no només al natural sinó també al social i econòmic.

Aquesta ha estat una aposta personal de Xavier Suqué, que sempre ha apreciat el paratge de la Granja i, sobretot, estima l’Empordà. Ha perseverat molts anys junt amb els seus fidels col·laboradors Eugeni Llos, capdavanter del complex, i Delfí Sanahuja, enòleg referent, per aconseguir un espai com aquest pels seus vins amb Denominació Empordà, digne i funcional i que defuig l’aparatositat i la massificació. Però el que per a nosaltres és molt important és que ho ha plantejat amb la generositat i, per què no dir-ho?, amb la intel·ligència, de fer-ho clarament en clau de dinamització de la comarca i, en concret, del conjunt d’iniciatives vinícoles molt més modestes que floreixen en un radi no gaire gran.

Pensem que Perelada té tots els ingredients per triomfar: potencialitat de marca i d’empresa, qualitat dels vins, singularitat de l’edifici, veïnatge del complex patrimonial i lúdic del castell... i som molts els que pensem també que pot ser el punt d’eclosió definitiu d’un moviment enoturístic en constant creixement, que és d’on més fàcilment ha de venir la plena consolidació del sector del vi empordanès. Tant de bo sigui així i cellers petits i grans ens retroalimentem amb l’harmonia que sempre ha regit aquest col·lectiu, convençut que la marca comuna ens fa més forts i tothom hi té una funció.

En un moment en què ens trobem immersos com a país en un cert negativisme és molt bo que sorgeixi una iniciativa com aquesta, ambiciosa i engrescadora, i és una gran sort tenir-la entre nosaltres. Cal donar les gràcies sincerament a la família Suqué per aquesta nova aposta pel territori. I treballarem des de la Denominació d’Origen per reforçar més, si cal, l’atractiu de la zona, participant activament en iniciatives com el museu enològic promogut per l’Ajuntament de Capmany que posarà en valor aquesta espina dorsal del vi que va de Roses a aquest municipi curull de cellers, o de la mà de la Ruta del vi del Patronat de Turisme que tan bona tasca de fons està realitzant des de fa anys. I entre tots omplirem de mica en mica la pica (o més ben dit, la tina) per poder albirar un bon futur en què es pugui viure folgadament de la terra i veiem recuperar un xic més aquell vinyar que abans senyorejava preservant sempre, això sí, la nostra identitat i l’equilibri social, econòmic i paisatgístic.