Els economistes, escèptics sobre l’efecte dels fons UE

Els economistes catalans tenen seriosos dubtes sobre l’arribada i la repercussió que tindran els fons europeus Next Generation sobre l’economia del país. Ho posa de manifest l’enquesta que periòdicament presenta el Col·legi d’Economistes de Catalunya, que en la seva edició de primavera recull aquest escepticisme dels professionals. Segons Xavier Segura, vocal de la junta del Col·legi i responsable de l’enquesta, l’estudi indica que un 56,5% dels enquestats pensa que els fons influiran poc en l’economia i menys d’un terç considera que tindran força repercussió en l’economia catalana.

Per Segura, això és “preocupant”, perquè precisament els Next Generation estan pensats per ser “fonamentals en la recuperació i en la millora de les bases per al futur d’una economia més productiva, digitalitzada i sostenible”. L’expert ho referma assegurant que “els economistes no són pas gent desinformada ni allunyada de la realitat”.

L’enquesta posa de manifest encara més recels sobre la possibilitat que el repartiment territorial dels fons sigui equitatiu. Un 71,3% dels economistes creuen que això no es produirà, mentre que els que hi confien no arriben ni al 20% de la mostra. De fet, gairebé un 80% creuen que arribaran tard, lentament i que no impulsaran la necessària transformació del model productiu català, malgrat l’ambició de la mesura.

“Tant de bo –desitja Segura– quan es faci balanç puguem dir que hem estat massa pessimistes, però de moment les percepcions van en aquest sentit.”

A parer de Segura, es fa difícil interpretar l’origen d’aquest fatalisme, però aventura que potser té l’arrel en una combinació de diversos elements. D’una banda, perquè el sistema de repartiment dels fons “crea un biaix que afavorirà la concentració on la realitat econòmica és més a prop de la realitat política”, va assegurar. Lligat a això, va recordar que el teixit productiu català no està tan connectat amb el poder polític central de l’Estat: “El poder econòmic aquí està format per petites i mitjanes empreses, i la realitat és que les grans estructures empresarials tenen més accés als centres de decisió i també una capacitat més gran d’assessorament, d’organització i de presentació de projectes”, subratlla. Finalment, el fet que a Catalunya sectors com el turisme, que tenen molt de pes relatiu sobre l’economia, no són “candidats naturals a complir les condicions del repartiment”.

L’enquesta recull els principals problemes que, a parer dels professionals, amenacen l’avenç de l’economia. Entre aquests el preu dels productes energètics i de les matèries primeres i la inflació consegüent, especialment en el sector industrial. Els economistes també alerten del dèficit fiscal amb l’estat, la situació política i la manca d’infraestructures, mentre que l’atur i la covid cauen en el rànquing problemàtic a posicions més baixes.

Durant la presentació de l’enquesta, el degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, es va preguntar quin percentatge dels Next Generation arribarà a Catalunya i va considerar que, atenent al pes econòmic del país, hauria de ser entre un 20% i un 25% del total de l’Estat, que també hauria de destinar a Catalunya prou diners dels Perte a empreses tractores que arrosseguin les pimes. Pel degà, caldria tenir “més preocupació pels problemes econòmics i no tant pels polítics”. En aquest sentit, es va mostrar partidari de fomentar la coordinació entre l’Estat i la Generalitat perquè aquesta última sigui la interlocutora en la distribució dels recursos.