“Hem acabat el cotxe nou i n’hi ha poc d’ocasió”

Representem totes les empreses de la demarcació de reparació i comerç d’automoció i nàutica. A les comarques gironines la majoria d’empreses del sector són petites i familiars, i Corve és molt útil amb el tema d’assessorament legal i laboral. Hem sigut molt útils, per exemple, durant la pandèmia i per tots els canvis normatius que tenim. També fem molts cursos perquè els treballadors dels petits tallers s’han d’anar posant al dia perquè sempre hi ha moltes novetats. Ara un dels reptes que tenim és fomentar el nostre ofici i aconseguir un canvi de paradigma, perquè continua la idea que fer de mecànic és una feina molt dura i de mans brutes, i en canvi som un sector molt tecnològic.

Anem als instituts perquè coneguin qui som i què fem. L’objectiu és que els joves valorin la idea d’entrar a treballar en el sector i perquè les famílies vulguin que els seus fills estudiïn automoció. La nostra és una professió per guanyar-se la vida molt dignament i amb condicions laborals bones. També participem en la Fira Expojove, i ara fa un parell de setmanes vam fer una entrega de premis als millors alumnes de la promoció d’aquest any als instituts de Montilivi, Monturiol de Figueres i al de Palafrugell, que són els tres de la demarcació que fan el cicle d’automoció.

Fem formació professional que ara és dual, amb els tres instituts gironins, i hem canalitzat la relació entre les dues parts perquè els alumnes puguin fer formació a les empreses més adequades. Actualment tenim mancança de mecànics, com passa en moltes altres professions, i és perquè hi ha un canvi tecnològic molt gran i perquè les plantilles s’han envellit i s’estan jubilant. A més, les empreses del sector carni també sol·liciten treballadors per a manteniment o fabricació de maquinària o per a les línies d’empaquetament o megatrònic, i costa trobar personal qualificat. Però estem contents que amb la formació dual es busqui la figura de l’aprenent. Ara només faltaria que l’administració dediqués recursos econòmics de veritat a la formació dual.

Perquè en aquest país hi ha un problema general que sembla que si el jove té capacitat i es vol guanyar la vida bé, la família i l’entorn l’orienta cap al batxillera i la universitat. Hi ha instaurada la idea que amb les feines físiques no et guanyes bé la vida i que és una feina bruta perquè a tothom li ve al cap un taller brut i fosc i estar sota un cotxe en una fossa. Això no és així, perquè més de la meitat de les reparacions que fem avui dia consisteixen a connectar l’ordinador i actualitzar el programari per mirar quina avaria elèctrica té el vehicle. Per tant, això ens ha d’ajudar en fer canviar la idea a la gent i que s’adoni que amb els oficis moltes vegades es poden guanyar més bé la vida que amb una carrera universitària.

El sector passa ara per la tempesta perfecta, perquè justament ara que s’iniciava la transició del vehicle de combustió cap a l’elèctric, hi ha hagut una pandèmia, i quan tot semblava que podíem tornar a la normalitat ha esclatat la guerra entre Rússia i Ucraïna; molts components venien d’aquests països, i moltes fàbriques hi han tancat pel tema de les sancions. I per tant s’ha paralitzat tot. Això ha fet que per primer cop durant molts anys hi ha demanda però no hi ha oferta, i per tant també hi ha hagut un increment important de preus.

Amb el tema de la covid totes les marques han intentat reconduir la situació i han fet models amb uns nivells d’equipaments determinats que poden servir en terminis relativament curts. Però aquests són models concrets. La resta de vehicles, i sobretot els industrials, n’han resultat molt afectats. Parlem d’entregues que van de sis mesos fins a un any. El vehicle industrial els fabricants l’han deixat una mica de banda perquè davant la manca de components han decidit dedicar esforços al turisme particular.

La venda del cotxe d’ocasió ha crescut molt, i també el preu, perquè la persona o empresa que necessitava comprar un cotxe immediatament s’ha decantat cap al de segona mà. Això vol dir que hem acabat el cotxe nou i quasi no n’hi ha d’ocasió. A més, amb aquests anys de covid les flotes de cotxes de les empreses tampoc s’han renovat. I això va lligat amb el que està passant a les Illes, que ja han anunciat que aquest estiu no hi haurà cotxes de lloguer perquè no han pogut comprar flotes noves.

Venen entre un 30% i un 40% de cotxe nou, i aguantem perquè als tallers es factura més. El parc automobilístic s’ha envellit i ha passat dels onze anys als tretze, i per tant hi ha més reparacions. Això fa una mica de vasos comunicants: el que perdem en vendes de cotxes ho estem guanyant més a postvenda taller amb les reparacions, perquè si no, moltes empreses ja haurien tancat. A més, als concessionaris els esperen molts canvis.

Els concessionaris seran centres de mobilitat i desapareixeran com els entenem ara. Aquesta nova llei europea que s’està acabant de negociar sembla que canviarà el sistema de distribució perquè els fabricants volen vendre directament els vehicles a través d’internet. Això ja ho està fent alguna marca, com ara Tesla. És a dir, el client decidirà quin cotxe li agradaria comprar, la marca li deixarà provar-lo en algun concessionari proper on viu i la compra es farà també per internet i l’entrega, al concessionari. Aquest canvi que semblava impossible que arribés s’està accelerant.

Hi ha moltes dificultats geopolítiques i logístiques, i no sabria dir-ho. Amb les males previsions econòmiques que tenim pel setembre ens crea una certa incertesa per aquest segon semestre del 2022. I crec que ningú s’atrevirà a dir que abans del 2023 recuperarem la normalitat en el subministrament de cotxes.

La tecnologia definitiva és l’electrificació. No hi ha cap fabricant que inventi més que això. Actualment hi ha entre deu i quinze sistemes d’hibridació que el que busquen és reduir les emissions. És cert que un vehicle elèctric és molt costós i ho serà més, però per això estan triomfant altres modalitats per poder tenir un vehicle com és el cas del lloguer o el rènting, multiopció o preference, digue-li com vulguis, perquè cada fabricant hi posa el seu nom. Però al final l’usuari paga una quota al mes per utilitzar un vehicle durant uns anys o mesos, i passat el temps pactat es pot adquirir o canviar-lo per un altre de nou. Ara tots els fabricants potencien l’opció de pagar per ús perquè serà la manera d’accés a utilitzar un vehicle.

Voldria deixar clar que el sector de l’automoció des del nostre punt de vista pateix bullying per part de les administracions. Considerem que com a alumnes aplicats que fem els deures en termes de lluitar contra el canvi climàtic i reduir emissions. I malgrat tot continuem rebent les patacades de l’administració com si fossin l’únic causant del problema. Sobre les baixes emissions, per part de la Unió hi ha objectius molt ambiciosos. El 2035 es vol deixar de vendre vehicles de combustió i el 2050 es vol prohibir la circulació d’aquests vehicles. Per complir aquests objectius la gent s’ha de comprar cotxes nous. Però no tothom ho pot fer, això, i per tant nosaltres defensem que es pugui recondicionar el vehicle vell amb filtre de partícules a l’escapament o hibridar-lo amb GLP, però no ho deixen fer, i això pot provocar unes diferències socials molt grans.

Voldríem saber si que el volen amb les zones de baixes emissions és realment reduir emissions o reduir el nombre de vehicles que hi circulin. No ho tenim clar, perquè a les ciutats que s’ha implementat no aconsegueixen l’efecte desitjat perquè s’utilitza una classificació de vehicles que pràcticament no té res a veure amb les emissions reals.