EUROZONA
L’economia de l’eurozona aguanta el ritme la primera meitat de l’any
Entre l’abril i el juny el PIB de la zona euro va créixer un 0,6% en comparació amb el trimestre anterior, segons les últimes dades d’Eurostat
L’economia de l’eurozona va mantenir el ritme de la seva expansió durant la primera meitat de l’any tot i les tensions globals i la por a una recessió en els propers mesos, alimentada per l’impacte de la guerra, l’augment dels preus, la crisi energètica i la frenada d’altres grans potències.
Entre l’abril i el juny d’aquest any, el PIB de l’eurozona va créixer un 0,6% en comparació amb el trimestre anterior, segons les últimes dades d’Eurostat. El comportament dels països de la moneda comuna, a més, va ser idèntic al del conjunt de la UE, l’increment del qual va ser també del 0,6%.
Aquestes dades contrasten amb les publicades recentment per altres potències mundials, especialment la Xina, que va registrar per primera vegada des de l’inici de la pandèmia una contracció trimestral, del 2,6%, a causa dels confinaments en diversos punts del país la passada primavera.
Per la seva banda, els EUA, van entrar en recessió després d’encadenar dos trimestres consecutius amb disminucions del seu PIB (un 0,2% en el segon i un 0,4& en el primer), un perill que ara també amenaça el Regne Unit, que ha anotat una contracció del 0,1% entre l’abril i el juny.
Tot i així, malgrat l’expansió econòmica de l’eurozona i la UE, les mirades se centren ara en el comportament d’Alemanya, l’economia de la qual va quedar estancada amb un 0% en el segon trimestre i s’enfronta cada vegada a problemes més importants. El motor econòmic d’Europa, molt dependent del gas rus, compta amb la balança comercial cada cop més deteriorada per l’augment del valor de les seves importacions energètiques, al mateix temps que la sequera del Rin, una de les vies fluvials més importants d’Europa, dificulta cada vegada més el transport de matèries primeres i planteja més problemes per a l’economia alemanya.
Segons les dades d’Eurostat, les altres grans potències de l’euro encaren en millor posició la segona meitat de l’any. França va créixer un 0,5% el segon trimestre, després de contraure’s un 0,2% a l’inici de l’any, mentre que l’Estat espanyol i Itàlia, les economies més castigades per la pandèmia, van créixer un 1,1% i un 1% respectivament. Països Baixos, per la seva banda, va ser el país del bloc amb una major expansió econòmica entre l’abril i el juny, amb un creixement del 2,6%, seguit de Romania (2,1%), mentre que Polònia (-2,3%), Letònia (-1,4%), Lituània (-0,4%) i Portugal (-0,2%) van ser els únic socis de la UE que van registrar contraccions.
Amb aquest escenari, el nombre de persones empleades a l’eurozona i a la UE va augmentar un 0,3% el segon trimestre d’aquest any, fet que suposa una certa desacceleració després que l’increment d’aquesta dada entre el gener i el març fos del 0,6% i del 0,5% en aquestes àrees.
La Comissió Europea ha avisat en els últims mesos que les economies comunitàries s’enfrontaran després de l’estiu a importants desafiaments i incerteses que, si es materialitzen, poden portar l’eurozona a territori negatiu per primer cop des de la pandèmia del coronavirus.
La principal por a la capital europea segueix sent la guerra de Rússia a Ucraïna i les decisions energètiques del president rus, Vladímir Putin que ja ha tallat total o parcialment els fluxos de gas a una dotzena d’estats membres. De fet, la UE s’ha intentat anticipar a un eventual tall total del gas per part del Kremlin amb un pla d’estalvi comunitari que els estats membres van pactar a finals de juliol i que apunta a una reducció en principi voluntària del consum del gas en un 15%, tot i que amb excepcions que permetrien reduir aquest esforç a països com l’Estat espanyol amb baixes interconnexions.