Tots Sants memorable

La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès va viure dimarts una gran diada de Tots Sants, amb els Castellers de Vilafranca, els Capgrossos de Mataró i els Xiquets de Tarragona com a protagonistes. La gran expectació era si els Verds provarien l’inèdit pilar de nou amb folre, manilles i puntals, que només ells havien intentat feia 20 anys.

En la primera ronda els Castellers de Vilafranca tenien l’aposta clara del tres de deu amb folre i manilles –en portaven un de carregat i un de descarregat– amb un canvi forçat al nivell de terços, però es va convertir en un intent desmuntat, ja que, amb setens col·locats, va haver-hi una rebregada forta que va fer que es decidís desmuntar.

Seguidament era el torn dels Xiquets de Tarragona, que van plantar el cinc de vuit però també el van desmuntar quan era gairebé tot dalt.

La primera ronda la van acabar els Capgrossos de Mataró, que van aconseguir completar un cinc de vuit de postal, facilitant, doncs, anar un pas més enllà en la segona ronda.

La segona ronda, doncs, començava amb només un castell completat i dos intents desmuntats. La van iniciar els Castellers de Vilafranca amb el tres de deu amb folre i manilles, que va pujar millor que l’anterior, amb un peu, folre i manilles ben compactes, però un pèl lent, i va quedar en carregat perquè es va complicar per la part alta, que va despenjar-se.

Seguidament els Xiquets van tornar a apostar pel cinc de vuit, que en aquesta ocasió van descarregar, i van treure nervis per poder, també, afrontar el castell de nou en la següent ronda. Després dels Xiquets de Tarragona, els Capgrossos ho tenien clar: havien de provar, tant sí com no, el tres de nou amb folre, que era el primer de la temporada i el seu gran repte. El castell va pujar, tot i que amb molts canvis, amb seguretat, sense semblar en gairebé cap moment que fos el primer de la temporada. I descarregat. Objectiu, doncs, dels mataronins a la butxaca.

A dos quarts de dues del migdia els Castellers de Vilafranca van mostrar que el seu ADN és l’ambició si les coses s’han assajat amb garanties. Així, un gran crit va anunciar la prova del pilar de nou amb folre, manilles i puntals. Només s’havia intentat en una ocasió, feia tot just 20 anys, i pels mateixos Castellers de Vilafranca, tot i que en aquella ocasió gairebé ni van sonar gralles. Havien fet en un parell d’ocasions el pilar de vuit sencer a assaig, amb el folre del de nou a terra, i també una bona prova del de nou sense barres. La colla estava preparada. Era un noment històric i la plaça va emmudir. El pilar, però, no va tenir gaire recorregut: quan el quint era dalt el van desmuntar però, tot i així, es va acabar enfonsant, fet que va minvar la moral de la colla, ja que creia que no s’havia fet justícia amb tot el treball previ.

Seguidament els mateixos Verds van decidir posar calma amb la torre de nou amb folre i manilles, una construcció que els va donar molta més feina potser de l’esperada i que van treballar de valent, demostrant que, després de tot el que portaven ja a les espatlles, havien de descarregar-la tant sí com no. I així va ser.

Després, els Xiquets de Tarragona anaven pel seu gran objectiu del dia, també amb molts canvis: el tres de nou amb folre, que van carregar perquè se’ls va complicar de manera excessiva tot just carregat i, tot i la lluita titànica, no el van poder salvar. Després van completar el quatre de vuit. El tercer i últim castell dels Capgrossos va ser el quatre de vuit, que no va patir en camp moment, i van signar, així, la millor actuació de la temporada. Alegria mataronina a la plaça.

Quan faltaven 10 minuts per a les tres de la tarda, els Verds van muntar de nou el pilar de nou amb folre, manilles i puntals. Sabien que la feina estava feta a assaig i, per tant, els vilafranquins van fer gala de nou de la seva ambició. El castell va pujar molt millor que l’anterior i el van aconseguir carregar. Es va trencar pocs segons després de fer l’aleta, però eufòria vilafranquina a plaça. Els Castellers de Vilafranca havien fet de nou història.