L’AMB fomenta la gestió del bosc aprofitant la fusta per fer edificis

34.000 m³ l’any

De les prop de 17.000 hectàrees forestals de l’àrea metropolitana es podrien arribar a extreure 34.000 metres cúbics de fusta a l’any que es podria destinar majoritàriament a la construcció d’edificis i equipaments més sostenibles i saludables, segons explica Antoni Farrero, enginyer forestal, ambientòleg i coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB. El propòsit és que amb aquestes restes forestals provinents dels boscos es puguin fabricar taulers de fusta contralaminada (CLT) apta per a la construcció d’edificis, tant des de la seva estructura com d’acabats. Per això, l’AMB confia a estimular la indústria privada de la fusta perquè algun industrial s’animi a instal·lar una planta que permeti realitzar el procés de triturat de les restes forestals i la seva conversió en fusta contralaminada. En aquest sentit, diu Farrero, el desenvolupament d’aquest projecte està subjecte a subvencions públiques provinents dels fons Next Generation activats per la Unió Europea. “El nostre objectiu és impulsar la industrialització de la fusta com a pilar econòmic de l’àrea metropolitana”, hi afegeix el vicepresident de l’AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat. Aquesta aposta per l’arquitectura i la construcció “sostenible i saludable” tindrà un impacte directe en el medi ambient: l’ús de fusta podria arribar a reduir del 55% les emissions de CO2. De fet, actualment el 40% del consum energètic de la UE i el 36% de les emissions són causats per la construcció d’edificis i el seu cicle de vida. I una altra dada interessant a tenir en compte: l’ús de fusta en la construcció pot arribar a reduir més del 30% les emissions de CO2 respecte de la construcció amb formigó.

Edificis fets amb fusta

En espera que ben aviat el procés d’extracció de fusta dels boscos metropolitans sigui una realitat, l’AMB ja ha posat en marxa la construcció tres equipaments públics fets amb estructura de fusta, en aquest cas provinent de Galícia i el País Basc. Després de l’experiència reeixida de l’edifici PISA de Cornellà de Llobregat, que ha guanyat diversos premis d’arquitectura (85 habitatges amb protecció oficial i un equipament de més de 1.000 m² i un local comercial), l’AMB ha tirat endavant la construcció de tres altres equipaments amb estructura de fusta: l’Arxiu Municipal de Ripollet, que és previst que estigui acabat aquesta mateixa tardor; la llar d’infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts, en procés d’execució, i l’ampliació de l’institut de Tiana, a punt de finalitzar. L’AMB ha aprovat un protocol de sostenibilitat que pretén minimitzar la petjada de carboni dels edificis en el moment de la construcció i millorar l’eficiència energètica a posteriori. “Aquest full de ruta preveu la fusta com un dels materials constructius que ha de disposat de garanties de procedència d’explotacions forestals sostenibles”, assenyala el coordinador general d el’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB.

Programa d’actuacions forestals

El punt de partida per fer realitat aquest projecte és el programa metropolità d’actuacions forestals que ha aprovat l’AMB i que esta dotat d’un pressupost de 400.000 euros. El programa és orientat a fer tasques de manteniment abans de l’època de màxim risc d’incendi forestal, entre els anys 2023 i 2024. El programa inclou els 25 municipis de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental amb més superfície forestal (Badalona, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Pallejà, el Papiol, la Palma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans). La ciutat de Barcelona i l’àmbit de Collserola en queden exclosos perquè disposen d’un pla i pressupost específic. La major part de les actuacions sol·licitades pels municipis i que seran executades per l’AMB tenen a veure amb l’arranjament de camins, la millora o col·locació de rampes a la sortida de fauna, la creació, manteniment o millora de franges de protecció i actuacions relacionades amb dipòsits de capacitat reduïda i hidrants. “El canvi climàtic i la magnitud de la massa forestal existents fan necessari abordar la lluita contra els incendis amb visió metropolitana i amb vocació de servei públic”, explica l’alcalde de Sant Climent de Llobregat. Isidre Sierra posa en relleu la gran fita que significa un pla d’inversions forestals per a les muntanyes periurbanes i assegura que aquesta mateixa política es repetirà al llarg dels pròxims anys “per donar continuïtat a una gestió forestal que defensi el territori”.