Economia

Fa falta tenir un bitllet d'un euro?

¿Canviaria la nostra forma de consumir si existissin bitllets d’1 euro? Aquesta és la teoria del diputat Louis Giscard d’Estaing, fill del cèlebre expresident francès, que lluita des del 2002 per fer avançar un projecte altament improbable però que en el últims mesos ha anat guanyant adeptes: la creació d’una rèplica europea del conegut bitllet d’un dòlar que encara segueix en circulació als Estats Units. El diputat, que aquesta setmana ha decidit rellançar el projecte amb una mediàtica presentació a l’Assemblea Nacional de París, proposa afegir aquest nou bitllet als set que ja existeixen (de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 euros), ja que creu que permetria tenir “una percepció justa del valor de la moneda”.

Valorar més els diners
Per Giscard d’Estaing, els bitllets d’1 euro tindrien una funció “pràctica i simbòlica”. Per una banda, generarien un cert impacte psicològic que podria afavorir el poder adquisitiu. “Tenir molts bitllets, ni que siguin petits, dóna la impressió de tenir diners”, ha argumentat. El diputat explica que als Estats Units s’utilitzen més els bitllets d’un dòlar que el seu equivalent en moneda, per demostrar que el seu projecte serviria perquè els ciutadans comprenguin quin és el valor real de la divisa. Una tesi similar a la del ministre d’Economia espanyol, Pedro Solbes, que fa uns mesos va afirmar que “els espanyols no han interioritzat quant costa un euro”.
D’altra banda, el bitllet es podria canviar en qualsevol oficina bancària en tornar d’un viatge realitzat fora de la zona euro, a diferència del que passa amb les monedes. Curiosament, el conservador Giscard d’Estaing també és alcalde de Chamelières, ciutat de l’interior de França on s’imprimeixen actualment els bitllets d’euro.

A França, el projecte ha generat certa expectació mediàtica, que ha fet que el debat entre els ciutadans hagi crescut durant aquesta setmana. No obstant, el bitllet d’1 euro haurà de vèncer nombroses reticències per tirar endavant. Començant pel Banc Central Europeu, únic òrgan competent per autoritzar-ne l’emissió. El seu president, el també francès Jean-Claude Trichet, sembla poc interessat en la creació del nou bitllet. Tot i la pressió exercida per països com Itàlia i Grècia, el 2004 va decidir desestimar el projecte per l’elevat cost de fabricació de cada bitllet, que avui s’eleva a uns 6 cèntims d’euro per unitat.

Eliminar el de 200
Giscard d’Estaing té una alternativa a aquest sobrecost i afirma que el nou bitllet podria substituir-ne algun altre que s’utilitza poc, com el de 200 euros. Pretén aprofitar la presidència francesa de la Unió Europea el segon semestre d’aquest any per impulsar el projecte, i sembla convençut que podríem tenir bitllets d’1 euro a les mans a partir de l’any 2010. Per aconseguir-ho, ha demanat el suport del president Nicolas Sarkozy, que busca projectes d’impacte per afavorir el poder adquisitiu, primera preocupació dels francesos segons les estadístiques, per sobre de l’atur i la immigració.

No obstant, el president encara no s’ha pronunciat. Sí que ho han fet alguns components del Parlament Europeu, on fa mesos que circula una petició per a la creació del nou bitllet. De moment ha sigut signada per personalitats d’orígens tan diferents com el popular Jaime Mayor Oreja, el socialista Raimon Obiols, l’ultradretà Jean-Marie Le Pen i l’actual primer ministre italià, Romano Prodi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Unió Europea

Brussel·les estudia multar la xarxa social X per incomplir la Llei de serveis digitals

Barcelona
economia

En marxa el sistema per nodrir d’energia elèctrica els vaixells de la zona de contenidors del Port de Barcelona

Barcelona
economia

Els preus s’apugen sis dècimes a les comarques gironines al juny

girona

Impuls per activar la primera fase del canal Xerta-Sénia a finals d’any

Xerta
economia

Els usuaris del metro creixen un 6% al maig, i superen els 43 milions

Barcelona
turisme

Casa Batlló rep 1,5 milions de visitants el 2023 i supera els 50 milions de facturació

barcelona
política

Catalunya lidera la captació de fons Next Generation a l’Estat

barcelona

Granollers activa un pla per promoure el comerç urbà

Granollers

Eurecat i GironaHub impulsen la generació de start-ups tecnològiques

GIRONA