Una economia amb retards

La consellera d’Economia, Natàlia Mas, va inaugurar fa pocs dies la Jornada dels Economistes que organitza anualment el col·legi professional del gremi recordant les assignatures que hauria de passar amb nota l’economia catalana. Mas va instar a empènyer les “transformacions que ens permetin fer més resilient, sostenible i innovadora la nostra economia, i disposar de més sobirania, industrial i tecnològica en molts sectors estratègics”. El fet és, però, que anem tard en algunes d’aquestes transformacions. Ho van posar de manifest precisament els membres de la taula rodona que va cloure la jornada. Moderats pel catedràtic d’economia financera i exdegà del Col·legi d’Economistes Oriol Amat, quatre experts van abordar alguns temes roents i pendents. El primer, la urgent generalització de les renovables. Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, va recordar que els indicadors de progrés i benestar que trimestralment publica la institució delaten “com de malament estem” i va assenyalar que, juntament amb les patronals, la Cambra ha demanat la creació d’un comissionat, amb rang de conselleria, que sigui transversal a tots els departaments de la Generalitat i que disposi de pressupost, per impulsar unes inversions per a les quals es calcula un cost de més de 50.000 milions d’euros. Xavier Panés, president de Cecot, va denunciar el “bloqueig” que suposa la burocràcia en els tràmits administratius i els permisos, i Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia, va alertar que tenim la mateixa dependència de les renovables, un 15%, que fa més d’una dècada, mentre que a l’Estat aquest percentatge s’eleva fins a un 50%, i que això es deu a “alguna cosa més que a un problema polític, ja que també s’han creat determinades dinàmiques socials”. Finalment, el president de Pimec, Antoni Cañete, va denunciar que “fa massa anys que no fem els deures” i que “fem tard” per aconseguir les zero emissions que Europa demana per al 2050.

Els ponents van tocar diversos temes més en què ara com ara tenim “mala peça al teler”, en paraules de Panés. Per exemple, la polèmica ampliació de l’aeroport del Prat. Es va voler posar l’accent en “la demagògia i els interessos” que hi ha hagut al voltant d’un tema encara obert i es va fer una crida a fer una visió estratègica, segons va dir Cañete, amb una comissió de consens que permeti rendibilitzar el potencial hub que representaria el Prat amb Reus i Girona. Pel president de Pimec, cal “el plantejament d’una àrea aeroportuària que ens permeti flexibilitat i que sigui eficaç i eficient en les connexions” i també “separar l’operador del que governa l’aeroport, perquè si no els diferenciem prendrem mal”. Per la seva banda, Roca va instar a dissenyar el nou aeroport “en funció del model de país que volem”, i a “compensar” els impactes allà on n’hi hagi”. Roca es va estendre en el capítol del debat dedicat a les infraestructures, i molt concretament en el dèficit “històric” dels recursos destinats per l’Estat a aquest àmbit i la feble execució de les partides pressupostades. Tots els ponents van reivindicar que, si bé no es pot eixugar el dèficit, sí que es pot reclamar la transferència a la Generalitat dels recursos no executats, proposta a la qual Cañete va suggerir que caldria afegir, “com passa amb Hisenda”, que l’Estat, a més, pagués un recàrrec.