Les llicències amb 30% de reserva per a habitatge protegit “no funcionen”
Un informe de Foment del Treball i de l’Associació de Promotors constata que la regulació a Barcelona “paralitza” la construcció d’habitatges
L’acord de l’Ajuntament de Barcelona per destinar un 30% de reserva d’habitatge per a protecció oficial a les noves promocions i rehabilitacions des de 600 m² de sostre edificat “no està funcionant”. Segons l’informe de la patronal Foment del Treball i de l’Associació de Promotors de Catalunya, que es va presentar ahir, la mesura està “agreujant” la inseguretat jurídica i paralitzant la construcció de nous habitatges i grans rehabilitacions. L’aplicació de la mesura a ciutats com Mataró i Terrassa preocupa més perquè els efectes poden ser “pitjors”. Les dades del Servei de Concessió de Llicències del consistori barceloní desvelen que entre desembre del 2018 i juliol de 2022 només s’han concedit onze llicències d’obra amb la quota del 30%, que repercuteix amb la construcció de 52 habitatges de protecció oficial. L’informe considera aquesta xifra “insuficient” i assenyala les mancances en l’aportació pública en habitatge social com a principal problema, en una ciutat en què el 40% dels pisos de lloguer és en mans de grans tenidors, com va difondre ahir l’Ajuntament.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, va denunciar el “fracàs estrepitós” de les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, liderat per Colau i Collboni, i va demanar “menys regulacions i més proporcionades i raonades”.
L’aportació pública
L’informe destaca la “insuficient” aportació pressupostària de les administracions locals, catalana i estatal per ampliar el parc d’habitatge social. L’Estat espanyol continua destinant a polítiques d’habitatge un percentatge del PIB (0,4%) per sota de França, Alemanya, Itàlia i de la mitjana europea segons l’Eurostat (0,6%). La despesa pública per a aquest any és de 3.300 milions d’euros, la qual cosa representa un augment del 12,3% respecte a l’any passat, però l’informe lamenta que només representi el 0,7% del total de partides pressupostàries.
Alhora, retreu les polítiques de regulació, que afecten negativament el mercat de l’habitatge, “sobretot el lloguer”. Ara bé, això no ha impedit el creixement de la construcció, que ha arribat al 4,6% del PIB català i que ha estat el tercer sector que ha contribuït més al creixement de l’economia catalana, enfilat al 5,8%.
LES XIFRES
El model de lloguer i els habitatges socials
El problema de l’habitatge en indrets com la capital de Catalunya es pot entendre amb dades com les que reflecteixen la concentració de propietat en els pisos de lloguer: l’Observatori Metropolità de l’Habitatge ha publicat que gairebé el 40% dels pisos de lloguer habitual a Barcelona són de grans tenidors, és a dir, de propietaris amb més de deu immobles. L’informe estima que hi ha 290.000 habitatges principals de lloguer habitual a Barcelona i que el 36% d’aquests són en mans de grans tenidors, la qual cosa és més de 105.000 pisos.
També especifica que més de la meitat de les finques que es lloguen habitualment són de propietaris que tenen més de tres pisos. Aquesta concentració, segons la regidora Lucía Martín, és un motiu de pes per regular preus i evidencia que la majoria “no són molts petits propietaris”. Segons dades del Mitma, a Catalunya el 2021 es van construir 1.529 habitatges protegits acabats, dels quals el 60% van ser obra del sector privat. En canvi, enguany s’estan fent menys habitatges protegits, amb 792 habitatges iniciats respecte als 8.000 de començats. Pel que fa al lloguer, el Principat va registrar 170.000 contractes el 2021, 24% més que el 2020. La renda mitjana pel lloguer és de 724 euros al mes.