Les raons de la riquesa (2)

Deia la setmana passada que les primeres raons de faciliten la riquesa d’un poble, d’un territori són la geografia i el comerç. La geografia significa una bona situació en el món, amb accés al mar i una bona latitud, mentre que l’acció comercial permet la comunicació amb els països veïns. A partir d’aquí, sí que hi juga el caràcter dels habitants sempre que tinguin suport de les autoritats corresponents. El comerç estimula les activitats econòmiques, aporta nous productes, vida cultural i nous estils de vida. És fàcil d’entendre que la comunicació entre els països sempre és recíproca. El comerç només compra i ven. Cal dir que el sector financer es pot considerar comercial, ja que no és productiu i la seva activitat consisteix a fer moure el diner en un sentit i en un altre.

La indústria és l’única activitat productiva. El comerç necessita productes per fer la seva activitat. D’aquí que tots dos vagin molt lligats. A aquests hi podem afegir els serveis que faciliten tant el comerç com la indústria. Catalunya és un país que no té cap riquesa natural, que té 300 quilòmetres de costa i que al segle XIX va ser l’única regió del sud d’Europa que va protagonitzar una revolució industrial amb cert èxit. Es va especialitzar en el sector tèxtil, però ara té una economia molt diversificada, un fet que es pot considerar positiu.

Catalunya, vista des d’un satèl·lit o d’un altre artefacte volador, es pot veure com un territori que importa matèries primeres, les manufactura, les consumeix en part i exporta la resta. És un sistema que ha funcionat fins ara, però que pot anar canviant. Fa cinquanta anys els productes catalans anaven dirigits a Espanya en un 50%, en un 25% es consumien a casa i un 25% s’exportava. A hores d’ara, les manufactures es venen en proporció similar als tres mercats. No crec que el canvi tingui una motivació política, sinó que l’empresari català ha descobert nous mercats, especialment des de la seva integració a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). És d’esperar que l’exportació vagi augmentant any rere any.

Hi ha un altre element que facilita la producció industrial, els serveis i la comercialització. Em refereixo a la formació dels habitants del territori. Que vol dir tenir ganes de formar-se i tenir escoles de tota mena i professorat competent. Un bon nivell cultural facilita la venda dels productes, al mateix temps que dignifica el territori.

Les raons de la riquesa, que són les ja esmentades, poden quedar afectades per raons naturals o polítiques. Les guerres, a més d’ocasionar morts, empobreixen. Les raons polítiques es presenten quan hi ha una pressió d’un territori sobre un altre. Catalunya no té recursos minerals, té poca aigua i una forta pressió política, que ha procurat contrarestar de diverses maneres segons el temps i el moment. Catalunya està lligada geogràficament a Espanya i integrada a la CEE. La no vinculació amb Espanya és impossible, però en canvi és possible una major integració amb Europa i una vinculació amb Espanya sense pressió. En aquestes circumstàncies l’economia catalana dependria de la marxa econòmica d’Europa més que de la d’Espanya. Això podria ser bo o dolent, però aclariria les coses.

En tot cas, Catalunya té possibilitats d’enriquir-se, i fer-ho més igualitàriament si hi ha més formació, que és potser el punt en el qual Catalunya només mereix un aprovat justet.