Endeutar-se o plegar

En Jaume Bernis és un ramader d’Alcarràs, al Segrià, que té una granja de porcs amb 1.100 mares i una unitat d’engreix de 5.000 places. És independent i no treballa per a cap gran empresa com a integrat, una opció que es plantegen molts ramaders actualment per la greu crisi de preus que està patint el sector.
Bernis explica que actualment perden 30 euros per animal i d’això ja en fa tres mesos: “Els números són fàcils. Si jo carrego cada setmana un camió cap a l’escorxador amb 230 porcs, suposa unes pèrdues de 7.000 euros. Doncs calcula què he perdut en tres mesos”.

La xifra resultant és de 84.000 euros. Molts diners, i la solució per aguantar la situació passa per endeutar-se: “El problema dels petits ramaders és que la capacitat financera és minsa i ara no fem altra cosa que anar a buscar crèdits i renovar pòlisses, però esclar, els bancs cada vegada ens arrufen més el nas”, segons Jaume Bernis. “Si no pots endeutar-te, aleshores o plegues o passes a ser integrat”, és a dir, a llogar la teva granja a una gran empresa que no té problemes financers i a Lleida, a més, són de les més potents de l’Estat, com Vall Companys, Pinsos del Segre o la Corporació Alimentària Guissona.

Lluny de la remuntada
Aquest ramader no es mostra gens optimista: “El pitjor és que ens trobem lluny que la situació remunti” i, a més, explica Bernis, el pinso torna a pujar i el cereal també i al gener tot puja: els salaris, els medicaments, l’energia…

Què ha passat? Doncs que el cost de producció s’ha disparat per l’encariment dels cereals i del pinso i el preu que cobra el ramader per la carn que produeix ha baixat, i molt. A més, si ara el porc es cotitza a 0,96 euros per quilo, el consumidor en paga fins a un 280% més. “Entremig no sé què passa, però alguna cosa falla i l’administració ho ha de vigilar i regular”, diu el Jaume, i és que “la gent no es creu aquesta situació quan veu que la carn a la botiga cada dia és més cara”.

El Jaume Bernis va optar fa dos anys per una innovació de què esperava ara recollir fruits, però la crisi de preus ho ha impedit. Per reduir costos va optar per l’alimentació líquida dels 5.000 porcs d’engreix. Es tracta d’una inversió inicial forta, però després baixa el cost de l’alimentació, que representa el 75% de la despesa per produir la carn. Aquests líquids són preparats a base de subproductes de llevat de cervesa, iogurt i derivats de lactis i xocolata, entre d’altres, que aporten proteïnes i greixos a l’animal i no en varia la qualitat de la carn.

Exportar
L’exportació a la Xina, als Estats Units o als països de l’Est d’Europa pot ser una solució per a l’excedent de carn i el Jaume Bernis té clar que cal buscar el sector exterior. “Si no exportem, estem condemnats a mort”, ja que l’Estat produeix més del que necessita i s’han d’obrir mercats.

Però esclar, qui exporta és la indústria i el sector reclama que el ramader cobri més per la matèria primera que produeix. “La Xina és una aposta de futur i podríem ser optimistes, com alguns escorxadors ja han començat a fer. Però les coses s’han de fer bé i de manera que tots hi sortim guanyant”, afirma el ramader d’Alcarràs.