Economia
L’impost als grans vaixells, pendent de fa quatre anys
S’hauria d’aplicar a vaixells que porten contenidors i creuers i suposaria una recaptació de quasi 10 milions d’euros l’any
L’impost català a les emissions portuàries dels grans vaixells, un tribut mediambiental que afectaria, sobretot, el Port de Barcelona, acumula un retard de quatre anys, ja que hauria d’haver entrat en vigor el 2019, segons preveu la llei del canvi climàtic del 2017. Tot i que el govern va tenir obert fins el mes de febrer passat el tràmit d’audiència i informació pública d’aquest avantprojecte llei, que s’hauria d’aplicar a vaixells que porten contenidors i creuers, encara no s’ha aprovat.
L’avantprojecte de llei considera gran vaixell aquella embarcació amb una capacitat superior a 5.000 tones i estableix un gravamen d’1 euro/Kg/NOx/PM, és a dir, de 1.000 euros per tona d’emissió, que s’incrementaria any rere any fins arribar 3,5 euros el 2026, el quart any d’aplicació. Segons la memòria d’avaluació de l’impacte de l’avantprojecte de llei, aquest nou impost ha de generar una recaptació d’entre 9,71 milions –el primer any de recaptació– i 34,01 milions d’euro, el quart any.
Fonts del Departament d’Economia han assegurat a l’agència EFE que es tracta d’un impost d’”alta complexitat tècnica”, ja que grava les emissions d’òxids de nitrogen i de partícules emeses pels grans vaixells durant les operacions de maniobra, atracament i fondeig. Aquestes fonts han assegurat que estan estudiant les al·legacions rebudes, ja que “algunes són molt específiques i requereixen una anàlisi profunda i especialitzada”, però han subratllat que la previsió és que el projecte es pugui debatre al Parlament aquest any.
Acord de pressupostos
Aquest impost, previst a la llei catalana de canvi climàtic, aprovada el 2017, ja va formar part de l’acord entre el Govern i En Comú Podem per aprovar els comptes de la Generalitat del 2022.
Pel que fa a l’afectació de l’impost, es presumeix que el pagarien el gruix dels grans vaixells que recalen als ports catalans, ja que, segons dades del 2019, aquell any van operar al Port de Barcelona 2.090 vaixells, dels quals 1.528 van ser grans vaixells, fet que suposa el 73% del total, i en el cas del Port de Tarragona s’eleva fins al 75%.
Al·legacions
L’impost a les emissions dels grans vaixells, entre els quals creuers i vaixells de mercaderies, ha generat al·legacions per part del Port de Barcelona en el tràmit d’audiència.
L’actual president del Port, Lluís Salvadó, ja va avisar en una recent compareixença al Parlament que el nou impost que gravarà les emissions contaminants de creuers, portacontenidors i altres grans vaixells pot “trencar l’equilibri del mercat” en cas que s’incrementi fins als 3,5 euros per kg, i va defensar un impost “raonable”.
Salvadó, que és dirigent d’ERC, també va comentar al febrer que aquest tribut podia provocar la deslocalització d’escales de creuers. També l’anterior president del Port, Damià Calvet, va remetre el 2021 al Govern una sèrie d’aportacions amb la intenció que aquest nou impost no suposés “un menyscapte en la competitivitat de les empreses que exerceixen activitats econòmiques mitjançant el Port de Barcelona “.
“No coneixem cap port del món que apliqui de forma individual un impost a l’emissions de NOx -òxids de nitrogen- a Europa. Només un estat, el noruec, aplica un impost d’aquestes característiques a tots els vaixells que naveguen per les seves aigües territorials “, argumentava Calvet, que demanava un tribut “just i equilibrat” i la recaptació del qual es destinés “a desenvolupar sistemes al Port que evitin les emissions, com l’electrificació dels molls”.
Segons el text de l’avantprojecte, la recaptació d’aquest impost es destinarà a dotar el fons per a la protecció de l’ambient atmosfèric, creat en una llei que data del 1983.
