Economia
Mentors sèniors
L’associació Asencat aplega directius i empresaris jubilats que assessoren emprenedors o petits projectes
Aporten el seu temps i coneixement de forma altruista i per mantenir-se actius
L’Eric ha tingut en compte els consells d’en Jordi per detectar i aplicar millores al seu negoci
L’exemple de l’Eric Rivera és un cas d’èxit. “No m’atrevia a créixer perquè tens por a les complicacions d’agafar compromisos i més responsabilitats”, explica aquest emprenedor que el 2017 va muntar el seu tercer negoci després de dos intents fallits. “Quan les coses t’han anat malament encara et tornes més prudent”, diu convençut que l’assessorament d’Asencat li va servir, fa un any i mig, per fer el salt i créixer. L’empresa Isowolk que va crear amb el seu soci, Xavier Ayuso, ajuda a l’automatització de processos de les empreses per ajudar-les a digitalitzar i eliminar tasques que no aporten cap valor al procés de producció. El repte de l’empresa era créixer no tant en vendes sinó per aconseguir que el software individual i creat a mida per a cada client es pogués convertir en “empaquetar solucions” per a diferent tipus d’empreses.
L’Eric assegura que està encantat de com li han anat les coses després d’acceptar l’assessorament gratuït dels voluntaris sèniors d’Asencat, instal·lats com ells al Tecnocampus de Mataró. “Els inicis van ser durs, i després la pandèmia no ho va posar fàcil, però creiem en el nostre producte”, defensa l’empresari, que temia pel futur del negoci i no veia cap altra solució per créixer que demanar un crèdit. “Li ho vam treure del cap, perquè no tenien un problema de capital, sinó de cobraments i d’atrevir-se a créixer”, explica Jordi Berni, des d’Asencat, que ha anat seguint de prop l’evolució de l’empresa. “He deixat de ser tan informàtic per aprendre a gestionar l’empresa, perquè és la clau”, diu satisfet en Jordi, que va seguir els consells per contractar més treballadors i augmentar així la producció. “Sempre estàvem aturant la feina, perquè no la podíem servir”, explica l’Eric, que tampoc s’atrevia a contractar ningú perquè temia no poder arribar a pagar nòmines a final de mes. “Tot és una cadena, i que et paguin vol dir gestionar el cobrament, però no arribava a tot”, reconeix l’emprenedor, que finalment s’ha decidit a demanar a la clientela un pagament per endavant dels softwares personalitzats que demanen. “Tothom m’ha dit que sí i no he tingut cap problema”, explica Rivera, que temia que això li pogués fer perdre clientela. “El pitjor és no atrevir-se a fer les coses”, assegura l’assessor, que amb la seva experiència es mostra satisfet de les decisions que han anat prenent de forma conjunta per millorar la situació de l’empresa.
Escoltar i organitzar
Els mentors sèniors acumulen experiència d’una llarga trajectòria professional, i molts en càrrecs de responsabilitat en els consells d’empreses, on estan acostumats a “escoltar i organitzar” abans de prendre decisions.
En Jordi Berni s’ha dedicat a treballar processos de l’enginyeria i la fabricació industrial voltant per tot el món, i fa cinc anys es va decidir a “dir prou” i jubilar-se als 65 anys. Altres companys ho han fet en el món de la banca i de les finances. “Ens agrada complicar-nos la vida”, diu satisfet de formar part del voluntariat d’Asencat, que aplega 117 professionals de diversos àmbits que, com a voluntaris i sense cobrar, dediquen el temps de la jubilació a assessorar els qui comencen un negoci. “Va ser la meva dona qui va escoltar en Joan Canadell, com a president de la Cambra de Comerç, demanant gent formada en el món de l’empresa” explica en Jordi, que no s’ho va pensar a apuntar-se per col·laborar amb el programa Que ningú tanqui, assessorant els empresaris en els moments més durs i complicats de la pandèmia. “N’hi ha que eren simples consultes o s’han assessorat per arribar a un pla de negoci o a buscar una subvenció”, explica Berni. En els dos primers anys de pandèmia es van atendre 4.287 empreses, només a l’àrea de Barcelona. “Moltes empreses estaven constituïdes però també se’n creaven de noves”, reconeix l’assessor davant l’allau d’acomiadaments que es van produir per la crisi sanitària que va obligar a molts a buscar altres feines “començant de zero” cobrant la indemnització i capitalitzant l’atur per “reinventar-se” encara que molts “no tinguessin la formació adequada”, indica.
Aquest ha estat un dels principals problemes, la falta de formació per tirar endavant les empreses de nova creació, que en un 90% no superen el primer any de vida. “És dramàtic”, destaca Berni, que reconeix que alguns dels projectes que li arriben a les mans comencen “per la teulada” amb un pla de negoci “amb grans números i negocis fantàstics” però en què s’oblida el més important, que és l’estudi del mercat per demostrar que les vendes són possibles.
La delegació d’Asencat a Mataró va obrir les portes el febrer del 2022, i des d’aleshores han assessorat 23 empreses, a través de la col·laboració que mantenen amb el Tecnocampus. Totes les empreses que passen pel centre universitari i empresarial han fet un pla d’empresa que els mentors s’encarreguen d’analitzar per conèixer el producte i els trets diferencials o nous sectors que poden estudiar. “Tot s’ha de posar al dia, els punts forts i els febles”, explica en Jordi, que considera prioritari disposar dels els recursos que es necessiten i fer números per saber l’estat econòmic i “on són”. En algun no amaga que ha recomanat deixar córrer el projecte perquè era inviable i “no tenia sortida”.
L’Eric s’ha dedicat durant anys a fer formació de professorat, fet que li ha permès endinsar-se en el món educatiu, i té clar que hi ha molt potencial per a la creació de simuladors que li permetin oferir tot tipus de cursos. “És aquí on hi ha molt camí per recórrer”, diu convençut després de crear i comercialitzar un simulador adreçat als directius de la banca. Explica que està treballant per fer realitat el següent simulador que servirà per formar els mestres sobre el tema del bullying escolar. Aquest projecte li ha merescut una subvenció dels ajuts europeus Next Generation, i ho farà possible conjuntament amb un equip de recerca de la Universitat de Barcelona que seran els experts per aportar el coneixement teòric del simulador.
En Jordi escolta amb atenció els plans de futur que té al cap el director d’Isowolk. “Nosaltres no discutirem del producte, ell en sap molt més i ho té molt clar”, indica l’assessor, que sí que hi pot aportar “ordre en la gestió empresarial”. Acostumen a trobar-se un cop al mes per posar damunt la taula els objectius i la situació empresarial. “Si es factura molt però el marge és negatiu, generes més pèrdues”, defensa l’assessor d’Asencat, que assegura que també fracassen moltes empreses que no destinen prou recursos a la part comercial, i sense vendes de poc serveix produir si es queden els estocs al magatzem. “Altres tenen la idea de muntar un bon producte sense el capital per engegar”, es lamenta Berni, que en el dia a dia detecta les dificultats dels qui no estan preparats per gestionar i les debilitats d’uns projectes que comencen “coixejant”.
L’acompanyament dels mentors d’Asencat són unes 25 hores de consultoria, fins que l’assessorat decideix posar-hi punt final i prescindeix del servei. “Em van oferir renovar un any més, i n’estic encantat”, explica l’Eric, que sap que el servei té data de caducitat però que no l’hauria pogut contractar perquè es veia “amb l’aigua al coll” si assumia una despesa així. “No volem fer la competència a les consultories i ajudem petites empreses que arrenquen i no s’ho poden permetre”, explica el coordinador d’Asencat al Maresme.
Separats de Madrid
Asencat té el seu embrió de l’entitat Secot, amb seu a Madrid, on professionals jubilats s’organitzen amb l’objectiu de retornar a la societat de forma altruista la seva expertesa i coneixements. “Va arribar el moment que necessitaven un NIF propi per una col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i s’hi van negar ”, explica Berni, que es van independitzar el 2019 per crear Asencat, just abans de la pandèmia. La seu social la mantenen a l’edifici de la Cambra de Comerç de Barcelona, a la mateixa seu de la Secot, i on fan cursos de formació en col·laboració amb la Cambra per explicar als emprenedors com funcionen els departaments d’una empresa i com solucionar problemes de gestió.
Els mentors d’Asencat fan de tutors per acompanyar els alumnes que presenten el treball de final de grau a Esade, i el curs vinent tenen previst ampliar aquest seguiment als graduats del Tecnocampus. “Nosaltres proposem els temes que ells escullen per fer el treball tutelat amb un mentor amb experiència”, explica Berni, engrescat amb l’oportunitat d’obrir la mentoria al Maresme. “Quan et jubiles et planteges què faràs amb tant de temps, i ara me’n falta”, confessa aquest voluntari sènior que dedica part del temps a participar en programes d’acció social col·laborant en els programes de Càritas i el CIRE per ajudar en la reinserció de persones que han estat a la presó. “Els ensenyem a preparar una entrevista de treball i com anar a buscar feina”, explica Berni, que reconeix que “és ben senzill de fer i a la vegada molt gratificant”.
El talent sènior es desaprofita en la majoria d’empreses
Els experts plantegen la necessitat de promoure un canvi cultural sobre el talent sènior a les empreses i de reduir la discriminació als treballadors de més edat. Espanya és, juntament amb Itàlia, el país de la Unió Europea amb els majors índexs de desocupació entre els 55 i els 69 anys, segons el II Mapa de talent sènior publicat pel centre de recerca Ageingnomics de la Fundació Mapfre. “Són dades molt preocupants, ja que els treballadors sèniors representen més del 31% de l’atur total del nostre país, és a dir, una persona de cada tres”, assenyala Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. Les companyies hauran d’orientar les seves polítiques de persones a aquest col·lectiu, entre altres raons pels canvis demogràfics i l’envelliment de la població, que en el cas dels més grans de 65 anys, superaran el 30% del total al voltant del 2050.
Aprofitar la potència professional dels majors de 50 anys és, en opinió dels experts, una necessitat que, a més, aporta beneficis a l’empresa i a la societat. Segons Montserrat Llobet, professora del màster universitari de sostenibilitat i gestió de la responsabilitat social de la UOC, s’haurien de reconsiderar les jubilacions massives perquè és un “capital preuat a l’empresa”. La professora de la UOC recorda que hi ha nombrosos estudis que mostren que el cervell, a partir d’aquesta edat, permet prendre decisions més pràctiques perquè “la interacció entre els hemisferis dret i esquerre es fa més harmoniosa, la qual cosa amplia les possibilitats creatives, permet resoldre problemes més complexos i aporta més claredat de pensament per encertar en les decisions”.